Tomás O'Ryan y Vázquez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomás O'Ryan y Vázquez
Tomás O'Ryan y Vázquez.jpg
Retrat de Tomás O'Ryan y Vázquez publicat el 22 de juny de 1888 a La Ilustración Española y Americana
Biografia
Naixement13 de març de 1821
Madrid
Mort2 d'agost de 1902(1902-08-02) (als 81 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Guerra
14 de juny de 1888 – 11 de desembre de 1888[1]
PresidentPráxedes Mateo Sagasta
Emblema histórico Guardia Civil.svg  Director General de la Guàrdia Civil
13 de desembre de 1888 – 13 de novembre de 1890
Activitat
OcupacióSP-08 Teniente General.svg Tinent general
Carrera militar
Rang militargeneral
Modifica les dades a Wikidata

Tomás O'Ryan i Vázquez (Madrid, 30 de març de 1821Madrid, 2 d'agost de 1902) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Nascut a Madrid, va estudiar en l'Acadèmia de Guadalajara entre 1838 i 1842.[2] Militar d'ascendència irlandesa, va lluitar en 1851 en Cuba contra els insurrectes i contra l'intent d'invasió del filibuster veneçolà Narciso López de Urriola qui va rebre homes, diners i suport del governador de l'estat de Mississipí John A. Quitman (1797 - 1858), l'antic senador de Mississipí John Henderson (1797 - 1857) i l'editor del New Orleans Delta Laurence Sigur.

En 1855 és destinat com a agregat a la Caserna General anglo-francesa durant la Guerra de Crimea escrivint un interessant relat sobre el conflicte. Quatre anys després serà agregat, aquesta vegada, en la guerra d'Itàlia entre els franc-piemontesos i els austríacs i, en 1857, serà nomenat instructor del llavors Príncep d'Astúries Alfons.

Fou governador de Melilla entre 1864 i 1866, i després de la restauració borbònica és designat Ajudant de camp del Rei i, entre juny i desembre de 1888, ministre de la Guerra.[3] De desembre de 1888 a novembre de 1890 fou director general de la guàrdia civil.[4]

Obres[modifica]

  • Memorias sobre el viaje militar a La Crimea, presentada por los oficiales del Cuerpo de Ingenieros nombrados en 1855 para seguir y estudiar las operaciones de la Guerra entre Rusia y las potencias occidentales de Francia e Inglaterra auxiliando a la Turquía.
  • Tratado de Arquitectura Militar (1856)
  • Guerra de Oriente (1854 a 1856). Conferencias dadas en el Centro del Ejército y de la Armada (1886)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Cassola Fernández
Ministre de Guerra
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

(juny-desembre) 1888
Succeït per:
José Chinchilla y Díez de Oñate
Precedit per:
José Chinchilla y Díez de Oñate
Director General de la Guàrdia Civil
Emblema histórico Guardia Civil.svg

1888-1890
Succeït per:
Luis Dabán y Ramírez de Arellano