Vés al contingut

Eduardo de Hinojosa y Naveros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduardo de Hinojosa y Naveros
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Alhama de Granada (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1919 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (Medalla 30)
26 maig 1907 – 19 maig 1919
 Feliciano Ramírez de Arellano y Gutiérrez de SalamancaSantiago Alba Bonifaz 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (Cadira T)
6 març 1904 – 19 maig 1919
 Gaspar Núñez de ArceManuel de Sandoval y Cutolí 
Governador civil de Barcelona
3 novembre 1900 – 12 març 1901
 Joan Dorda i MoreraRamón de Larroca y Pascual 
Senador al Senat espanyol
30 abril 1899 – 1915
Circumscripció electoral: Universitat de Santiago de Compostel·la
Governador civil de Barcelona
28 maig 1896 – 12 octubre 1897
 Valentín Sánchez de ToledoRamón de Larroca y Pascual 
Governador civil de la província de València
29 febrer 1896 – 28 maig 1896
 Ramón Puchol y Ferrer
Governador civil de la província de València
27 gener 1892 – 28 desembre 1892
 Nicolás-María de Ojesto y Díaz-AgeroRafael Sarthou Calvo 
Governador civil de la província d'Alacant
20 març 1891 – 26 gener 1892
 Joaquín García EspinosaFiliberto Abelardo Díaz 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Medalla 3)
1891 – 1901
 Joan Sardà i LloretPelegrí Casades i Gramatxes 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història (Medalla 8)
29 febrer 1884 – 19 març 1919
 Antonio Benavides y Fernández de NavarreteEduardo Ibarra y Rodríguez  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLaureano Díez-Canseco, Ramón Otero Pedrayo i Eduardo González Hurtebise Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg (autor): 43678 Modifica el valor a Wikidata

Eduardo de Hinojosa y Naveros (Alhama de Granada, Granada, 25 de novembre de 1852 - Madrid, 19 de març 1919) va ser un jurisconsult i historiador espanyol.

Biografia

[modifica]

Es va doctorar en Dret per la Universitat de Granada. En 1878 es trasllada a Alemanya i estableix relacions científiques en matèries com Dret Romà i Història. Entre 1880 i 1885 es doctora en Lletres, obté la càtedra de Geografia històrica de la de Diplomàtica, i publica una obra de caràcter general, la Historia del Derecho romano según las más recientes investigaciones, en dos volums.[cal citació]

En 1887 edità el primer tom d'una Historia general del Derecho español, que va quedar interrompuda. Les seves principals fites van ser l'obtenció de la càtedra d'Història Antiga i Mitjana d'Espanya el 1900, la càtedra d'Història d'Amèrica des de 1906 i la seva labor com a membre de la Reial Acadèmia de la Història a partir de 1889.

Hinojosa va ocupar diversos càrrecs polítics: governador civil d'Alacant, València i Barcelona, senador per la Universitat de Santiago i Director d'Instrucció Pública en el Ministeri de Foment d'Espanya. Activitats, totes elles, centrades en l'última dècada del XIX.

El 1914 una malaltia trunca la seva dedicació docent i investigadora. Cinc anys més tard va morir a Madrid.

Obra

[modifica]

L'obra científica d'Hinojosa se centra fonamentalment en l'Espanya medieval. Les seves monografies sostenen la ideologia germànica del nostre Dret, tema formulat en El elemento germánico del derecho español, que va presentar al Congrés de Ciències Històriques celebrat a Berlín el 1908. Hi expressa la seva profunda preocupació per la condició i l'estat de les classes socials, que abordarà en El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña, el seu estudi més extens. En múltiples treballs sobre comunitat domèstica, fraternitat artificial, condició de la dona casada... atén a institucions estrictament jurídiques. A causa de la seva informació sobre la història del dret estranger és usual veure-li remuntar-se als orígens del municipi alemany per analitzar les seves possibles influències en el castellà-lleonès. Així mateix, es va interessar també a conèixer el món jurídic d'importants textos literaris.[cal citació]

Va ser un bon coneixedor dels "idiomes de la cultura" (Kultursprachen), igual que els seus contemporanis europeus. Va manejar les llengües clàssiques i modernes i el seu afany per la ciència li va portar a estudiar rus per traduir-hi publicacions.

Ideològicament va ser home catòlic i es va mantenir al marge dels quals es van vincular a la Institución Libre de Enseñanza. La seva honestedat, intel·lecte i qualitat científiques li van comerciejar el respecte i l'estima de tots.[cal citació]

A la fi de segle la novetat dels seus ensenyaments no va despertar massa interès, i així com Ortega anys després, Hinojosa va haver de sentir-se com un professor in partibus infidelium.

El 1910 aquesta situació canvia en crear-se el Centro de Estudios Históricos, on preparaven llurs tesis doctorals un selecte grup de joves, entre els quals hi ha José María Ramos Loscertales,[1] Galo Sánchez i Claudio Sánchez Albornoz.

Quan Hinojosa va morir el 1919, la inquietud renovadora d'aquests deixebles havia tocat altres estudiosos. Coincidents en inquietuds i formació, van fundar l'Escola d'Hinojosa, una escola en la qual tots els historiadors del dret se senten deutors del professor granadí com a fundador d'una ciència moderna, crítica, europeista i rigorosa.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. García de Valdeavellano, Luis «Don José María Ramos y Loscertales». Archivo de filología aragonesa, 28, 1981, p. 215–224.

Bibliografia

[modifica]
  • Historia del Derecho Romano según las más recientes investigaciones (2 vol.)
  • Historia general del Derecho español
  • Elemento germánico en el Derecho español
  • El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña
  • Manual Dykinson
  • Necrològica a Boletín de la Real Academia Española, Tomo VI, Cuaderno XXVIII, 1919, pàgs. 297-306.

Enllaços externs

[modifica]