Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero
Biografia
Naixement segle XIX
Salamanca
Mort 18 agost 1918
San Martín de Trevejo
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
3 d'abril de 1867 – 6 de desembre de 1868
Circumscripció Cáceres

17 de març de 1900 – 24 d'abril de 1901
Circumscripció Hoyos
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador civil de Barcelona
9 de febrer de 1892 – 29 de juliol de 1892
Dades personals
Formació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Polític
Modifica les dades a Wikidata

Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero (Salamanca, ? - San Martín de Trevejo, província de Càceres, 18 d'agost de 1918) fou un polític espanyol.

Biografia[modifica]

Pertanyia a una família adinerada de la qual en formaven part el primer comte de Malladas. Es va doctorar en dret a la Universitat de Salamanca. Es va casar amb Petronila Godínez de Paz i es va establir a San Martín de Trevejo. Fou elegit diputat a les Corts Generals el 1867 pel districte de Càceres i després de les eleccions generals espanyoles de 1899 fou escollit novament diputat per la mateixa circumscripció en substitució de Joaquín González Fiori.[1] També fou nomenat governador civil de València, Barcelona (febrer-juliol de 1892) i Granada. Li fou concedida la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.

Interessat en la parla local, va convidar al filòleg Federico de Onís Sánchez perquè en fes un estudi. Aquest va aconseguir que el 1910 Ramón Menéndez Pidal visités San Martín de Trevejo per estudiar una nova versió de l'extremeny mañego o sanmartiniego, del quan en va escriure un article a la Revista de Extremadura. També va rebre els filòlegs Fritz Krüger i Leite de Vasconcelos.[2]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Vivanco Menchaca
Governador Civil de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg

1892
Succeït per:
Valentín Sánchez de Toledo