Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1918 Modifica el valor a Wikidata
San Martín de Trevejo (Província de Càceres) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
17 març 1900 – 24 abril 1901
Circumscripció electoral: Hoyos
Governador civil de la província de Granada
28 juliol 1892 – 7 novembre 1892
Governador civil de Barcelona
9 febrer 1892 – 29 juliol 1892
← Manuel Vivanco MenchacaValentín Sánchez de Toledo →
Governador civil de la província de València
9 juliol 1890 – 28 gener 1892
← Nicasio Montes SierraEduardo de Hinojosa y Naveros →
Diputat a Corts
3 juny 1867 – 6 desembre 1868
Circumscripció electoral: Càceres
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePetronila Godínez de Paz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero (Salamanca, ? - San Martín de Trevejo, província de Càceres, 18 d'agost de 1918) fou un polític espanyol.

Biografia[modifica]

Pertanyia a una família adinerada de la qual en formaven part el primer comte de Malladas. Es va doctorar en dret a la Universitat de Salamanca. Es va casar amb Petronila Godínez de Paz i es va establir a San Martín de Trevejo. Fou elegit diputat a les Corts Generals el 1867 pel districte de Càceres i després de les eleccions generals espanyoles de 1899 fou escollit novament diputat per la mateixa circumscripció en substitució de Joaquín González Fiori.[1] També fou nomenat governador civil de València, Barcelona (febrer-juliol de 1892) i Granada. Li fou concedida la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.

Interessat en la parla local, va convidar al filòleg Federico de Onís Sánchez perquè en fes un estudi. Aquest va aconseguir que el 1910 Ramón Menéndez Pidal visités San Martín de Trevejo per estudiar una nova versió de l'extremeny mañego o sanmartiniego, del quan en va escriure un article a la Revista de Extremadura. També va rebre els filòlegs Fritz Krüger i Leite de Vasconcelos.[2]

Referències[modifica]