Manuel Montes de Oca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1803 Medina Sidonia (província de Cadis) |
| Mort | 20 octubre 1841 Vitòria (Àlaba) |
| Sepultura | cementiri de San Isidro |
| 18 març 1840 – 11 octubre 1840 Circumscripció electoral: Illes Balears | |
| 16 novembre 1839 – 8 abril 1840 ← Francisco Narváez Borghese – Juan de Dios Sotelo Machín → | |
| 12 febrer 1838 – 1r juny 1839 Circumscripció electoral: Cadis | |
| 21 octubre 1834 – 27 gener 1836 ← José Manuel Vadillo Hernández Circumscripció electoral: Cadis | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
Manuel Montes de Oca (Medina Sidonia, 1804 - Vitòria, 20 d'octubre de 1841) va ser un marí i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.
Es va formar en l'Acadèmia de Guàrdies Marines i en 1822 va embarcar per primera vegada. Va combatre els corsaris anglesos a les Antilles. De 1834 a 1837 és procurador en Corts per Cadis.[1] Nomenat Ministre de Marina, Comerç i Ultramar en 1839 amb Espartero de qui era amic personal, dirigeix les accions militars per controlar als amotinats en 1840 contra el Regent, però acaba per unir-se als moderats que preparen la revolta final contra el Govern. Organitza l'aixecament de 1841 al País Basc, però el fracàs d'O'Donnell l'obliga a tractar de fugir a França, però fou capturat, sentenciat a mort pel general esparterista Martín Zurbano i afusellat el 20 d'octubre.[2][3]
Benito Pérez Galdós va titular Montes de Oca un dels seus Episodios Nacionales (el vuitè de la tercera sèrie), en el qual es relata el seu aixecament, fugida de Vitòria, traïció a Bergara dels miñones que l'acompanyaven, i afusellament a Vitòria, on havia estat conduït.
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés de Diputats
- ↑ Manuel Montes de Oca a xtec.cat
- ↑ Manuel Montes de Oca a biografiasyvidas.com