Enedina Lloris

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEnedina Lloris
Biografia
Naixement 1957 (60/61 anys)
Alfara del Patriarca
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera i cantant
Tipus de veu Soprano
Modifica les dades a Wikidata

Enedina Lloris i Camps (Alfara del Patriarca, 1957), coneguda com a Enedina Lloris, és una soprano valenciana.[1]

Va fer els estudis de cant al Conservatori Superior de Música de València, alhora que feia els de Magisteri a la Universitat de València. Va completar la seua formació musical al centre de perfeccionament del Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Luciano Silvestri i Giulietta Simionato. Ha guanyat el concurs internacional de cant Toti dal Monte a Itàlia i el Francesc Viñas a Barcelona, i a finals del 1983 va debutar a Treviso amb Il matrimonio segreto i després a Sabadell amb Lucia di Lamermoor. Immediatament, inicia la seua carrera internacional pels principals teatres: Lisboa, Hamburg, Gènova, Berlín, Bonn, Marsella, París, Carnegie Hall de Nova York, Japó, etc., i a molts dels teatres espanyols, on obté grans èxits de públic i de crítica, especialment al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, al Teatro Real i al Teatro de La Zarzuela de Madrid.[2]

Ha actuat amb cantants prestigiosos, com Plácido Domingo, Alfredo Kraus, Josep Carreras, Sesto Bruscantini, José van Dam, Rocwel Blacke, Ernesto Palacio, Enzo Dara, Lella Cuberli, Joan Pons i Marilyn Horne. Ha cultivat altres gèneres, com el recital, l'oratori i la sarsuela.[2] Per motius de salut es va retirar dels escenaris i es va dedicar a la docència, i sovint forma part del jurat en concursos internacionals de cant. Ha estat membre del Consell Valencià de Cultura i de la Junta Rectora del Patronat per a Activitats Musicals de la Universitat de València, i està integrada en el cos docent de l'ESMUC d'ençà de la seva fundació.[2]

Referències[modifica]

  1. “El canto es demasiado difícil como para montar castillos en el aire” La cantante aconseja a sus alumnos que "el canto no ocupe toda su vida" sino que también "cultiven una vida al margen"
  2. 2,0 2,1 2,2 «Enedina Lloris». Esmuc.cat, 25-02-2013. [Consulta: març 2015].