Honorat Ros i Pardo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHonorat Ros i Pardo
Biografia
Naixement 1940 (78/79 anys)
Formació Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de València
Modifica les dades a Wikidata

Honorat Ros i Pardo (Vinalesa, 1940) és un mestre i promotor de la llengua al País Valencià. Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a les seccions de lexicografia, assessorament lingüístic, onomàstica i foment de l'ús del valencià.

Honorat Ros obté el títol de Mestre d'Ensenyança Primària el 1974, especialitzant-se el 1982 com a mestre de valencià amb el Certificat del Nivell Superior de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València i amb el Diploma de Mestre de Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència el 1986. Posteriorment, el 1996 es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ben prompte, el 1976 s'integra al grup d'ensenyants per a la confecció de llibres de text de valencià, coordinat per Manuel Sanchis Guarner. Així, és coautor amb Alfons Llorens del primer llibre publicat a terres valencianes per a l'obtenció del Grau Mitjà de Coneixements del Valencià "Pany i clau" (1977), i del text per a l'ensenyament mitjà "Pams i Jovades" (1981). Participa, els cursos 1978-1979 i 1979-1980, en el Pla Experimental d'Ensenyament del Valencià com a mestre de valencià al CP de Real de Montroi.

El seu activisme pel valencià el porten a participar de manera activa en el moviment unitari de mestres del País Valencià a partir del qual es va constituir el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STE-PV), que va reivindicar de manera capdavantera, des de 1976, la incorporació del valencià a l'ensenyament. Així, Ros i Pardo s'integra a l'equip tècnic de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, aleshores governada pel PSPV, ocupant diversos càrrecs de responsabilitat com el de coordinador per a l'ensenyament del valencià (1983-1985), director del Programa d'Ensenyament del Valencià (1985-1987), cap del Gabinet d'Ús del Valencià (1987-1991), cap de l'Àrea de Coordinació Lingüística de la Direcció General de Política Lingüística (1991-1992) i cap del Servei d'Ús Oficial i Acreditació de Coneixements del Valencià (1992-1997). També va ser un dels impulsors i redactors de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1982).

Obres[modifica]

  • "La Communauté Valencienne: un Pays avec langue propre" (1990), coordinador.
  • "La Llei d'Ús i Ensenyament i disposicions que la desenvolupen" (1991)
  • "La Vall d'Alcalà, Vall d'Al-Azraq" (1994)
  • "Balanç i perspectives de la promoció del Valencià 1983-1993" (1994), coordinador.
  • "Línies bàsiques i àrees d'actuació de la política lingüística a la Comunitat Valenciana", dins del llibre Ier Congrés de l'Escola Valenciana (1995), autor.
  • "Educació ambiental i esports de muntanya" (1999)
  • "La Vall d'Alcalà, Alcalá de la Jovada i Beniaia" (2002)

Enllaços externs[modifica]