Lluís Bertran
 sant Lluís Bertran | |
|---|---|
 Sant Lluís Bertran, oli de Francisco de Zurbarán de 1640. | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Lluís Bertran Exach 1 de gener de 1526 València |
| Mort |
9 d'octubre de 1581 València |
| Sepultura | Convent de Sant Domènec (València) |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Prevere |
| Orde | dominicans |
| Apòstol de Sud-amèrica, religiós, prevere, confessor, missioner | |
| Commemoració a | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 19 de juliol de 1608 , Roma per Pau V |
| Canonització | 12 d'abril de 1691 , Roma per Climent X |
| Festivitat | 9 d'octubre |
| Fets destacables | missioner a Nova Granada |
| Iconografia | hàbit dominicà, calze amb una serp (el verí), creu, apagant un foc |
| Patronatge | Nova Granada, Colòmbia, Bunyol; novicis dominics |
 | |
Lluís Bertran Eixarch (València, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com a sant Lluís Bertran, és un sant de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.
Biografia[modifica]
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de València l'1 de gener de 1526, fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de València l'any 1544. Va anar, com molts altres dominics, com a missioner a Amèrica. Va desembarcar en Cartagena d'Índies i va exercitar la seua labor missionera en la regió del Baix Magdalena. En 1568 va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en Santa Fe de Bogotà. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels encomenderos dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstacles que va caldre véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remeiar eixos mals va sol·licitar el trasllat a Europa. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este frare va tindre amb els conqueridors, que van intentar assassinar-lo moltes vegades.
Va tornar a València rebut per l'afecte dels valencians, on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cel·la va posar el rètol següent: Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de Jesucrist. També va estar de titular en el convent de Santa Anna d'Albaida, València.
Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules d'Agustí d'Hipona: Abrasa, talla i castiga ací, Senyor perquè em perdones per sempre, va morir el 9 d'octubre de 1581, un any abans que Santa Teresa de Jesús, amb la que va mantindre correspondència. El Papa Pau V el va beatificar en 1608 i Alexandre VII el va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser canonitzat per Climent X l'any 1691. La seua festa se celebra el 9 d'octubre.
Casa natal del sant a València.
Mort de Sant Lluís Bertran, per Jeroni Jacint Espinosa, s. XVII (Museu de Belles Arts de València)
Miracle de l'arbre, per Espinosa (Madrid, Museu del Prado)
Un nebot seu, Lluís Eixarc i Bertran també va ingressar a l'orde dominic, va fer-se missioner i va morir màrtir al Japó, essent beatificat.
Bibliografia[modifica]
- Luis Beltrán. El santo de los contrastes. Galduf Blasco, Vicente.
- La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran. Llop Catala, Miguel.
- Vida y milagros de San Luis Beltrán. Sempere, Lorenzo.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Bertran |
- Sant Lluís Bertran, apòstol místic, per José Mª Iraburu en Hechos de los apóstoles en América
- Biografia i semblança espiritual de Lluís Bertran en Dominicos.org
| ||||||
