Gaspar Jaén i Urban

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGaspar Jaén i Urban
Biografia
Naixement 1952 (65/66 anys)
Elx
Activitat
Ocupació Arquitecte, urbanista i escriptor
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Gaspar Jaén i Urban (Elx, 1952) és un arquitecte i poeta.[1] Doctor arquitecte i escriptor. La seua activitat ha comprès l'exercici professional de l'arquitectura, la urbanística i l'ensenyament, com també l'escriptura (poesia, assaig i prosa literària).

Biografia[modifica]

El seu avi i el seu pare conreaven els horts de palmeres en el Palmeral d'Elx, que avui és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, un fet que marcarà profundament la seva trajectòria vital. La seva família materna procedia del camp. També mantindrà una relació fructífera i profunda amb la Festa o Misteri d'Elx.

Titulat a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València el 1976 i doctor en aquesta mateixa escola amb una Tesi Doctoral llegida el 1990: "Formació de la moderna ciutat d'Elx: 1740-1962. Del pont i raval de Santa Teresa al Pla General d'Ordenació Urbana"[1].[cal citació]

Entre el 1987 i el 2006 fou membre de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa o Misteri d'Elx i entre el 1989 i el 1998 en fou l'arquitecte encarregat de la tramoia. El 1985 fou coguionista amb Alfons Llorens i Gadea de l’exposició «Món i Misteri de la Festa d’Elx» (Llotja de la seda, València, 1986; Saló del Tinell, Barcelona, 1987)[2]

Urbanista i professor universitari

Entre el 1980 i el 1991 ocupà el càrrec d'arquitecte municipal a l'Ajuntament d'Elx i, entre el 1987 i el 1994, féu d'assessor de l'alcalde d'aquesta ciutat en temes d'arquitectura i d'urbanisme. Des del 1989 és professor titular de dibuix d’arquitectura a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat d'Alacant (titulacions d'arquitectura tècnica i d'arquitectura), on va obtenir la càtedra d'escola universitària el 1993. Entre el 1996 i el 2000 coordinà els estudis d'arquitectura a la Universitat d'Alacant.[cal citació]

El projecte i la direcció tècnica de la construcció de diversos edificis, jardins, exposicions i plans d'urbanisme, la major part d'ells situats a la ciutat d'Elx o referits a ella, encara que també a la ciutat de València i les comarques veïnes, completen la seua activitat cultural ressenyable.[cal citació]

Escriptor

Del 1974 ençà ha publicat nombrosos assaigs, gairebé sempre referits a l'àmbit de la comarca del Baix Vinalopó o del País Valencià: L'ordenació del territori del País Valencià (València 1976); Guia provisional d'arquitectura d'Elx (Alacant 1978); Qüestions territorials al País Valencià (Sagunt 1979); «L'arquitectura popular dels horts de palmeres d'Elx» (València 1980); «Poètica de la ciutat» (Barcelona 1982); «Diari d'Itàlia» i altres escrits (Alacant 1985-1986); el primer volum de Guia de l'Arquitectura i l'Urbanisme de la ciutat d'Elx (Alacant 1989), el segon [La Vila i el Raval d'Elx: Arquitectura i Urbanisme (Alacant 1999)], el tercer [De les Clarisses al Salvador: llevant i migdia de la vila d’Elx, arquitectura i urbanisme (Alacant 2012)], i el quart [Elx, barris del segles XVII, XIX i XX: arquitectura i urbanisme (Alacant 2015)]; La Glorieta d'Elx (Elx 1991); Les palmeres del migjorn valencià (València 1994); D'aigua i obres hidràuliques a Elx (Alacant 1999) i El paisaje urbano de Nueva York en la obra escrita de Federico García Lorca (Alacant 2014; versió anglesa en premsa). Ha dirigit l'obra col·lectiva Guía de arquitectura de la provincia de Alicante (Alacant 1999). Els seus dibuixos d’arquitectura i de paisatge s’han publicat a Jardins, teixits, paisatges (Alacant 2013) i London’s rivers (Alacant 2015), com també a les revistes Mètode i La Rella. I les seues fotografies, a Nova York 1990 (Alacant 2016). Té també escrits en publicacions periòdiques i aportacions a congressos nacionals i internacionals d'arquitectura, d'urbanisme i d'expressió gràfica.[cal citació]

Poeta

La seua obra poètica comprèn: Cadells de la fosca trencada (València 1976), Cambra de mapes (Barcelona 1982), La Festa (Palma 1982), Fragments (València 1991), Del temps present (Alzira 1998), Pòntiques (Alzira 2000), Territoris (Tarragona 2003), Estellesiana (Tarragona 2007), i Testament, sonets de l’hort de palmeres (Tarragona 2012). Alguns poemes han estat traduïts al castellà, a l’anglès, al francès, a l'italià i a l’holandès. També ha publicat la narració Àngels d'algeps al corredor de l'Orgue (València 1986). Amb fotografies d'Andreu Castillejos féu Llibre de la Festa d'Elx (Elx 1984). I la versió catalana del llibre de relats de Joan Calduch, Un palau d'hivern (València 1988).  Amb els textos esparsos sobre la Festa d’Elx agrupats en el llibre D’una festa que canta (Alacant 2017) ha iniciat la recopilació dels seus articles periodístics (1974-2017), ordenats temàticament. Una gran part de la seua obra es pot consultar online en obert al Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant (RUA).[3]

Ha obtingut els premis de poesia «La Safor» (Gandia 1975); «Flor Natural» dels «Jocs Florals» (Barcelona 1980); «Ribas i Carreres» dels «Recull» (Blanes 1981); «Munteis» dels «Ciutat d'Olot» (1981); «Ciutat de Palma» (1982); «Englantina d'Or» dels «Jocs Florals» (Barcelona 1989); «Vicent Andrés Estellés» dels «Octubre» (València 1991); «Englantina d'Or» dels «Jocs Florals» (Barcelona 1996) amb el nomenament de «Mestre en gai saber»; «Vicent Andrés Estellés» (Burjassot 1997); «Premi de la crítica» atorgat pels escriptors valencians (València 1999); «Ausiàs March» dels «Ciutat de Gandia» (Gandia 1999); «Josep Mª Llompart» dels «Cavall Verd» (Palma 2001) i «Premi de la crítica» atorgat pels escriptors valencians (València 2001). El 1988 la Fundació Jaume I de Barcelona li atorgà el Premi Jaume I d'Actuació Cívica Catalana.[4][cal citació]

Poesia[modifica]

Narrativa[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Garcia i Grau
Els noms insondables
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1991
Succeït per:
Vicent Salvador i Liern
Mercat de la sal