Arquebisbat de Saragossa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bisbat de Saragossa)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Saragossa
Archidiœcesis Caesaraugustana
Escut d'Arquebisbat de Saragossa
Catedral de Sant Salvador
La Seo, seu de l'arquebisbat de Saragossa

Localització
Archidiócesis de Zaragoza 1.svg
 41° 39′ 19″ N, 0° 52′ 33″ O / 41.65536°N,0.87576°O / 41.65536; -0.87576
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaSaragossa

Parròquies 275
Conté la subdivisió
Població
Total 917.040 hab.
• Densitat 68,9 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Saragossa
Superfície 13.309 km²
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Diòcesi de Saragossa
Creació Segle I
Patrocini Valeri de Saragossa
Catedral Catedral de Sant Salvador de Saragossa , basílica del Pilar (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe Vicente Jiménez Zamora
Altres

Lloc web http:// www.arzobispadodezaragoza.org
Modifica les dades a Wikidata


L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província la província de Saragossa. La diòcesi va ser creada en època romana; i el papa Joan XXII l'elevà a arquebisbat el 1318. La seva seu és la Catedral de Sant Salvador de Saragossa.

Com a arquebisbat té com a sufragànies les diòcesis de Barbastre-Montsó, Osca, Tarassona, Terol i Albarrasí.

Saragossa tenia dos seminaris: el dels sants Valeri i Brauli, fundat per l'arquebisbe Agustín de Lezo y Palomeque el 1788, destruït per una explosió i reconstruït el 1824 per l'arquebisbe Bernardo Francés y Caballero; i el de Sant Carles Borromeu, antigament un col·legi de jesuïtes, convertit en seminari per decisió del rei Carles III.

Història[modifica]

Època romana (segles I-V)[modifica]

La diòcesi de Saragossa és una de les més antigues d'Espanya, car segons la tradició el seu origen es remunta a l'arribada de l'apostol Jaume (fet del que no s'havia dubtat fins als escrits de Caesar Baronius, qui influït per una història fabulosa de García de Loaisa, la posà en dubte; però el papa Urbà VIII ordenà que l'antiga història tornés a aparèixer al breviari.

Vers el 256 apareix com a bisbe Fèlix Caesaraugustanus, qui defineix la veritable disciplina en el cas de Basilides i Marcial, bisbes d'Astorga i Mèrida.

Sant Valeri, que assistí al Concili d'Elvira, va ser bisbe entre el 290 i el 315 i, juntament amb el seu deixeble i diaca Sant Vicenç van patir el martiri durant la persecució de Deci. Sant Vicenç va ser portat a València, on patí un llarg i terrible martiri. Sant Valeri va ser exiliat a un lloc anomenat Enet, prop de Barbastre, on va morir. Les seves relíquies van ser portades inicialment a Roda d'Isàvena, però un braç i el cap van ser traslladats a Saragossa quan la ciutat va ser reconquerida als musulmans.

Es creu que van haver màrtirs en persecucions anteriors a Saragossa, tal com sembla que ho indiqui Prudenci; però no existeixen notícies clares anteriors a Valeri, quan també apareixen Santa Engràcia i els Sants Incomptables.[1]

L'any 380 se celebrà el Primer Concili de Saragossa, sota l'episcopat de Valeri II.

Període visigòtic (segles V al VII)[modifica]

Al 542, durant el setge dels francs, els saragossans lliuraren una part de l'estola tacada de sang de Sant Vicens com a pagament per la retirada de les tropes. Entre el 592 i el 619 el bisbe va ser Màxim, que assistí als concilis de Barcelona i d'Egara. Durant el seu episcopat es realitzà el Segon Concili de Saragossa, dedicat a la lluita contra l'arrianisme.

La seu de Saragossa va ser ocupat durant l'època gòtica per dos bisbes il·lustres: Sant Brauli, qui assistí al Quart, Cinquè i Sisè Concilis de Toledo, i Taió (651-664), famós pels seus escrits i per haver descobert a Roma la tercera part de les Morals de Sant Gregori Magne.

El Tercer Concili de Saragossa va realitzar-se sota la presidència del bisbe Valdered, decidint-se que les reines, un cop fossin vídues, havien de retirar-se a un monestir per la seva seguretat i per mantenir el decoro.

Període islàmic (714-1118)[modifica]

Durant l'ocupació islàmica el culte no desaparegué de la ciutat; sinó que les esglésies de la Verge i de Santa Engràcia van mantenir-se, mentre que la catedral va ser convertida en una mesquita.

Dels bisbes d'aquesta època es conserven els noms de Senior, qui visità a Eulogi a Còrdova al 849; i el d'Eleca, que al 890 va ser expulsat pels musulmans i es refugià a Oviedo. Paternus va ser enviat pel rei Sanç Garcés III de Pamplona a Cluny per tal d'introduir-hi la reforma cluniacenca, als monestirs de Sant Joan de la Penya i de San Salvador de Leire, i més tard va ser nomenat bisbe de Saragossa (1040-1077).

Període cristià (1118-1318)[modifica]

El rei Alfons I alliberà la ciutat el 18 de desembre de 1118 i nomenà bisbe a Pedro de Librana, nomenament confirmat pel Papa Gelasi II. López, a la seva "Història de Saragossa", diu que Pere de Librana primer va tenir la seva seu a l'església del Pilar i el 6 de gener de 1119 purificà la gran mesquita, dedicant-la al Salvador, per convertir-la en la seva seu. D'ací la controvèrsia que començà el 1135, durant el pontificat de García Guerra de Majones, entre els canonges del Pilar i de la Seu per la titularitat de la catedral.

Arxidiòcesi de Saragossa (1318-present)[modifica]

El 1318 la Seu de Saragossa va ser elevada a seu metropolitana per una butlla del papa Joan XXII del 14 de juny, sent bisbe Pedro López de Luna.

A les disputes que seguiren a la mort del rei Martí l'Humà, l'arquebisbe García Fernández de Heredia (1383-1411) va ser assassinat el 1411 per Antonio de Luna, partidari del comte Jaume II d'Urgell.

Durant més d'un segle, entre 1458 i 1577, la seu va ser ocupada per prínceps de sang reial:

El 15 de setembre de 1485, Pedro Arbués, canonge de la catedral de Saragossa i Inquisidor Major d'Aragó, va ser atacat a la catedral, possiblement per conversos. En resposta a l'assassinat, centenars de conversos van ser detinguts i entre 100 i 200 van ser executats, incloent els assaltants.

Divisió administrativa[modifica]

l'arquebisbat de Saragossa té una superfície total de 13.309 km², amb una població de més de 800.000 habitants. Està dividit en 6 vicaries i 24 arxiprestats, 10 a la ciutat de Saragossa i els altres 14 entre les províncies de Saragossa i Terol. Té 277 parròquies, de les quals 69 estan a la mateixa ciutat de Saragossa.

Vicaria I[modifica]

  • Arxiprestat Centre (Saragossa)
  • Arxiprestat de Santa Engràcia (Saragossa)
  • Arxiprestat Gran Via (Saragossa)

Vicaria II[modifica]

  • Arxiprestat del Rabal (Saragossa)

Vicaria III[modifica]

  • Arxiprestat de Sant Valer (Saragossa)
  • Arxiprestat de Sant Dominguito de Val (Saragossa)
  • Arxiprestat de la Coronació de la Vege (Saragossa)

Vicaria IV[modifica]

  • Arxiprestat de Torrero (Saragossa)
  • Arxiprestat de les Fonts (Saragossa)
  • Arxiprestat de Sant Josep (Saragossa)

Vicaria V[modifica]

  • Arxiprestat d'Alcanyís
  • Arxiprestat de Belxit
  • Arxiprestat de Casp
  • Arxiprestat d'Íxar
  • Arxiprestat de Quinto
  • Arxiprestat de Vall-de-roures
  • Arxiprestat de Zuera

Vicaria VI[modifica]

  • Arxiprestat d'Alagó
  • Arxiprestat de Carinyena-Muel
  • Arxiprestat de Casetas
  • Arxiprestat de Daroca
  • Arxiprestat d'Eixea
  • Arxiprestat de Gallur
  • Arxiprestat de l'Almúnia de Donya Godina

Referències[modifica]

  1. Es diu que Deci, per tal de detectar i destruir els fidels saragossans, ordenà que es prometés llibertat de culte a condició que tots sortissin de la ciutat en un moment determinat i per una porta designada; i un cop van fer-ho, van ser morts per l'espasa i els seus cossos van ser cremats. Les seves cendres van barrejar-se amb les dels criminals, de manera que no poguessin ser venerades; però la pluja separà les cendres, ajuntant les dels màrtirs en piles blanques, que són conegudes com les Piles Santes, que van dipositar-se a la cripta de l'església de Santa Engràcia, on encara avui es veneren.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Saragossa Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 39′ 17″ N, 0° 52′ 33″ O / 41.6547°N,0.875833°O / 41.6547; -0.875833