Diòcesi de Ciudad Real

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Diòcesi de Ciudad Real
Diœcesis Civitatis Regalensis
Localització
País Espanya Espanya
Territori Castella-La Manxa Província de Ciudad Real
Metropolitana Braulio Rodríguez Plaza (Arquebisbe de Toledo)
Diòcesis sufragànies Arxidiòcesi de Toledo
Geografia
Àrea 19,813 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2013)
500.060
493.060 (99,4%)
Parròquies 164
Altres dades
Ritus ritu romà
Establiment 18 de novembre de 1875 (com a Prelatura Territorial de Ciudad Real)
4 de febrer de 1980 (com a Diòcesi de Ciudad Real)
Catedral Nuestra Señora del Prado
Sacerdots diocesans 206
Lideratge actual
Papa Papa Francesc
Bisbe Antonio Angel Algora Hernando
Mapa
Modifica les dades a Wikidata

La Diòcesi de Ciudad Real (llatí Diœcesis Civitatis Regalensis) és una diòcesi espanyola erigida el 4 de febrer de 1980 pel Papa Joan Pau II sobre l'antiga prelatura creada el 18 de novembre de 1875 pel Papa Lleó XIII.

Té la seva seu en la Santa Església Prioral Basílica Catedral dels Ordes militars de Nuestra Señora del Prado de Ciudad Real.

Territori[modifica]

Catedral de Ciudad Real, torre del segle XIX

El territori de la diòcesi coincideix exactament amb el de la província de Ciudad Real. Es va crear sobre la base de territoris dependents de l'arxidiòcesi de Toledo i dels Ordes Militars de Calatrava, Sant Joan i Sant Jaume. Per aquesta raó el Bisbe de Ciudad Real ostenta el títol de Prior dels Ordes militars.

Historia[modifica]

El 18 de novembre de 1875 es va establir per butlla Ad Apostolicam la jurisdicció exempta mitjançant la formació d'un vedat rodó en el qual se substitueixen totes les jurisdiccions disperses corresponents al Consell de les Ordes emmarcant-les la nova diòcesi-priorat dels Ordes Militars en la província de Ciudad Real.

Diòcesi-Priorat[modifica]

Tradicionalment havia tingut la condició de Priorat dels Ordes militars, dissoltes el 29 d'abril de 1931. Fins a la creació del títol de Bisbe de Ciudad Real en 1980, els titulars de la diòcesi rebien el títol de "Bisbes de Dora".

El prior dels Ordes Militars estava revestit de la dignitat episcopal amb la particularitat d'exercir el seu ministeri episcopal sense estar subjecte a cap arquebisbe metropolità, depenent directament del papa: vere et propie nullius dioecesis.

Els bisbes-priores eren vestits, armats i croats, previ expedient informatiu, cavallers d'una de les quatre ordes. Així va succeir fins a 1943.[1]

En 1931 la diòcesi-priorat comprenia 131 parròquies i més de 150 ermites o santuaris. El clergat diocesà estava compost per 276 sacerdots i 128 seminaristes. Les ordres masculines només comptaven amb 84 religiosos, mentre que les femenines agrupaven 576 monges.

Persecució religiosa[modifica]

Ermita Stmo. Cristo de la Misericordia, Miguelturra

Van ser víctimes de la persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola quatre de cada deu sacerdots d'aquesta diòcesi, que van ser assassinats, entre ells el seu bisbe-prior Narciso de Esténaga, membre de la Reial Acadèmia de la Història i també de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.

Ciudad Real no es va sumar al pronunciament que dóna lloc a la Guerra Civil i els temples van romandre oberts fins al 25 de juliol de 1936 quan la Guàrdia Civil abandona la ciutat per reforçar la defensa de Madrid. A primers d'agost es generalitzen episodis de violència anticlerical, sent assassinat el bisbe-prior el dia 22 d'agost a la localitat de Peralvillo.

El 24 de juliol a l'estació de Fernán Caballero catorze religiosos claretians, procedents de Ciudad Real van ser llançats a l'andana i tirotejats públicament fins a la seva mort..[2] Els noms dels 14 màrtirs claretians són: Tomás Cordero, Claudio López, Ángel López, Primitivo Berrocoso, Antonio Lasa, Vicente Robles, Melecio Pardo, Antonio María Orrego, Otilio del Amo, Cándido Catalán, Ángel Pérez, Abelardo García, Gabriel Barriopedro i Jesús Aníbal Gómez, aquest últim de nacionalitat colombiana. A ells cal afegir el Germà Felipe González, que va ser martiritzat també a Fernán Caballero, a la porta del cementiri, el 2 d'octubre de 1936.[3]

El 30 de juliol a l'estació de Miguelturra una patrulla de joves llibertaris va crivellar a trets tres dominics i a un franciscà, pare Felipe Perea Santos, procedents d'Almagro.[4]

El 27 de juliol a Alcázar de San Juan un grup de tretze religiosos de diverses ordres, entre els quals es trobava el franciscà Martín Gómez de Lázaro y Pérez van ser assassinats a les mans de milicians de la poblacions veïnes.[5]

Tots els Germans de les Escoles Cristianes del col·legi de Santa Cruz de Mudela, juntament amb tres sacerdots i 19 seglars, van ser traslladats el 18 d'agost a Valdepeñas on van ser afusellats. El seu superior era Remigio Ángel Olalla Llogaret.[6]

Episcopologi[modifica]

Des de fins a Nom Nascut a Mort a Professava
1876 1882 Victoriano Guisasola y Rodríguez 1821 1888 Cross Santiago.svg Orde de Sant Jaume
1882 1884 Antonio María Cascajares y Azara 1834 1901 Cross Calatrava.svg Orde de Calatrava
1886 1898 José María Rancés y Villanueva 1842 1917 Cross Santiago.svg Orde de Sant Jaume
1898 1904 Casimiro Piñera y Naredo 1837 1904 Cross montessa.svgOrde de Montesa
1905 1914 Remigio Gandásegui y Gorrochátegui 1871 1937 Cross Calatrava.svg Orde de Calatrava
1914 1922 Francisco Javier de Irastorza Loinaz 1875 1943 Cross montessa.svg Orde de Montesa
1922 1936 Narciso de Esténaga Echevarría 1882 1936 Cross Santiago.svg Orde de Sant Jaume
1942 1954 Emeterio Echeverría Barrena 1880 1954
1955 1976 Juan Hervás Benet 1905 1982
1976 2003 Rafael Torija de la Fuente 1927
2003 Actualidad Antonio Ángel Algora Hernando 1940

Referències[modifica]

  1. Era obligat i inherent en aquest càrrec que el bisbe-prior professés en alguna de les quatre ordres militars. Article 23 de la butlla Ad Apostolicam.
  2. Antonio Montero, Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939 páginas 296-307
  3. Claret.org - 28 de julio: Siervo de Dios E. Tomás Cordero y compañeros, mártires [1]
  4. Van ordenar als religiosos que caminessin cap a un extrem de l'estació i, quan s'havien separat uns passos, van començar a disparar-los per l'esquena.[2]
  5. J. Albertí La Iglesia en llamas. Diez meses de persecución religiosa.
  6. Libertad Digital - María Encarnación González Rodríguez - Burgos, Cartagena, Ciudad Real [3]

 Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic «cal el nom de l'article». A: Charles Herbermann. Enciclopèdia Catòlica. New York: Robert Appleton, 1913. 

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 38° 59′ 12″ N, 3° 55′ 52″ O / 38.9867°N,3.9311°O / 38.9867; -3.9311