Bisbat de Jaca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Jaca
Iacensis
Puerta lateral San Pedro de Jaca.jpg

Localització
Divisiones administrativas de la diócesis de Jaca.svg
 42° 34′ 14″ N, 0° 32′ 57″ O / 42.5705°N,0.54925°O / 42.5705; -0.54925
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
Geografia
Part de Arquebisbat de Pamplona i Tudela, Francisco Pérez González
Limita amb
Història i celebracions
Patrocini Santa Oròsia
Catedral Catedral de Jaca
Organització política
• Bisbe Julián Ruiz Martorell
Altres

Lloc web http://www.diocesisdejaca.org/
Modifica les dades a Wikidata

El Bisbat de Jaca és una seu episcopal que distribueix les seves parròquies per les províncies laiques d'Osca i Saragossa, a Aragó. La seva seu és la Catedral de Jaca. És l'única diòcesi aragonesa que no pertany a l'Arxidiòcesi de Saragossa sinó que està adscrita a la pamplonesa. El seu bisbe és Julián Ruiz Martorell, qui també ho és de la Diòcesi d'Osca.

Mapa d'Aragó mostrant la diòcesi de Jaca i les divisions episcopals de la comunitat autònoma
Campanar de la Catedral
Nau central de la Catedral

No hi ha notícies del bisbat de Jaca anteriors a la conquesta omeia d'Hispània. Quan els mahometans conqueriren Osca el seu bisbe i els cristians es refugiaren a les muntanyes de Jaca, igualment conquerida el 97é any des l'Hègira (716/717), que formava part del bisbat d'Osca. Els seus límits corrien pel nord als Pirineus des del naixement del Cinca als llocs d'Ansó fins al lloc d'Aragüés i Moncubell. Residiren alternativament segons els avatars de les guerres amb els moros a Jaca, a San Juan de la Peña, San Pedro de Siresa o San Adrián de Sásabe. En aquesta època els bisbes d'aquesta regió rebien indistintament el títol de bisbe d'Osca, Jaca o Aragó (pel Comtat d'Aragó). No obstant això hi ha un reguitzell de falsos cronicons que fan davallar la llista de bisbes fins a l'època romana i visigòtica, com el d'Auberto i Liutprando.[1]

Al bisbat hi ha diversos establiments monàstics i conventuals de destacada antiguitat [2] entre ells el monestir de San Andrés de Fanlo, el de San Salvador de Puyó, el de San Pedro de Raba o Rábaga, Santa María de Fonfrida (prop de Salvatierra), el de San Martín de Cercito (prop d'Acumuer), el de San Martín de Cillas, el de San Esteban de Huértolo, el de Labasal o Navasal dedicat als sants Julià i Basilissa al Valle de Hecho, el de San Pedro de Siresa, monestir de Santa Cristina, de canonges regulars de Sant Agustí, San Juan de la Peña, el de Santa Cruz de la Serós. Pel que fa als convents hi ha el Convent de Missioners de Nuestra Señora el Pilar de Pares Mercenaris de la vila d'Embún, el convent de Sant Domènec de Jaca, el Convent del Carme de Jaca, de carmelites calçats, i el Convent de Sant Francesc de Jaca de frares menors.


Llista de bisbes[modifica]

En 1096 la seu torna a Osca.
El bisbat de Jaca se separa del d'Osca.
Bisbes de Jaca (sensu stricto)
D. Miguel García Cuesta bisbe entre 1848-1851
D. Jesús Sanz Montes bisbe entre 2003-2009

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Jaca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. de Huesca, Ramon. «cap. VIII.». A: Longás e hijo. Teatro histórico de las Iglesias del Reyno de Aragón. Volúmen VIII de la Santa Iglésia de Jaca (en castellà). Pamplona: Longás e hijo, 1802, p. 85- 92 [Consulta: 3 abril 2014]. 
  2. Vegeu capítols XV a XXII de Teatro historico ... Vol. VIII