Diòcesi de Vitòria
| Dioecesis Victoriensis | |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
 Espanya | |||||
 País Basc  Àlaba | |||||
| Parròquies | 422 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 330.116 (2017)  (98,54 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 3.350 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 8 de setembre de 1861 | ||||
| Patrocini | Nostra Senyora de les Neus | ||||
| Catedral | Santa Maria de Vitòria | ||||
| Organització política | |||||
| • bisbe | Miguel José Asurmendi Aramendia SBD | ||||
| Lloc web | www.diocesisvitoria.org | ||||
La diòcesi de Vitòria és una demarcació de l'església catòlica al País Basc. Forma part de la província eclesiàstica de Burgos, i és sufragània de l'arquebisbat de Burgos. La seva seu està a la ciutat de Vitòria.
Va ser erigida per Pius IX el 1861 a conseqüència del Concordat de 1851.
Territori diocesà[modifica]
El territori diocesà coincideix amb el de la província d'Àlaba, a més d'Urduña (Biscaia) i l'Enclavament de Trebiño (Burgos).
Història[modifica]
El Concordat de 1851 decidí la reunió de les llavors anomenades Províncies Bascongades en una sola seu episcopal, agrupant territoris que havien format part de les diòcesis de Calahorra, Pamplona i Santander. Així doncs, Pius IX erigí la diòcesi mitjançant la butlla In Celsisima del 8 de setembre de 1861. l'antiga col·legiata de Santa Maria va ser consagrada com a catedral el 1863.
El 1880 s'inaugurà el seminari conciliar, i el 1930 el bisbe Mateo Mújica inaugurà l'actual seminari diocesà. El 1941 es crearen les Escoles professionals diocesanes. El 1947 Pius XII concedí a la diòcesi les Missions Diocesanes.
D'acord amb la butlla Quo Commodius del 2 de novembre de 1949 de Pius XII, el 1950 se segregaren de la diòcesi de Vitòria les províncies de Biscaia i Guipúscoa, constituint-se les diòcesis de Bilbao i Sant Sebastià.
Episcopologi[modifica]
Bisbes de Vitòria (des de 1862)[modifica]
- 1862-1877: Diego Mariano Alguacil Rodríguez
- 1877-1880: Sebastián Herrero Espinosa de los Monteros.
- 1881-1890: Mariano Miguel Gómez.
- 1890-1904: Ramón Fernández de Piérola y López de Luzuriaga.
- 1905-1913: José Cadena y Eleta.
- 1913-1917: Prudencio Melo y Alcalde (nomenat bisbe de Madrid-Alcalá).
- 1917-1922: Leopoldo Eijo y Garay (nomenat bisbe de Madrid-Alcalá).
- 1923-1928: Zacarías Martínez Núñez.
- 1928-1937: Mateo Mújica Urrestarazu.
- 1937-1943: Francisco Javier Lauzurica y Torralba (nomenat bisbe de Palència).
- 1943-1949: Carmelo Ballester Nieto.
- 1950-1954: José María Bueno Monreal (nomenat bisbe coadjutor de Sevilla).
- 1955-1979: Francisco Peralta Ballabriga.
- 1979-1995: José María Larrauri Lafuente.
- Des de 1995: Miguel José Asurmendi Aramendia SBD.
Fonts[modifica]
- Diòcesi de Vitòria: La nostra Diòcesi Arxivat 2008-02-28 a Wayback Machine. i Diòcesi de Vitòria: Història Arxivat 2008-02-28 a Wayback Machine.. (castellà)
- Diòcesi de Vitòria: Episcopologi Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. i IBERCRONOX: Bisbat de Vitòria (Episcopologi). (castellà)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòcesi de Vitòria |
- Diòcesi de Vitòria (pàgina oficial).
- Enciclopedia Catòlica, 1912 Vitoria (anglès).
