Urduña

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaUrduña
Bandera d'Urduña Escut d'Urduña
Ayunta Orduña 1.jpg
Ajuntament

Localització

42° 59′ 45″ N, 3° 00′ 30″ O / 42.995833333333°N,3.0083333333333°O / 42.995833333333; -3.0083333333333
Estat Espanya
Comunitat autònoma Comunitat autònoma del País Basc
Província Biscaia
Comarques Arratia-Nervión
Població
Total 4.163 (2016)
• Densitat 124,31 hab/km²
Llengua basc
Geografia
Superfície 33,49 km²
Altitud 293 m
Limita amb
Història
Fundació 1229
Organització i govern
• Alcalde Carlos Arranz Diego
Indicatius
Codi postal 48460
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 48074
Altres dades

Web http://www.urduna.com/
Modifica dades a Wikidata

Urduña (castellà Orduña) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Arratia-Nerbion. forma un exclavament de Biscaia, enclavat entre les províncies d'Àlaba i la Burgos. Limita amb els municipis burgalesos de Junta de Villalba de Losa i Berberana, i amb els alabesos d'Aiara, Amurrio i Urkabustaiz

Entitats locals menors[modifica | modifica el codi]

Al costat del territori que pròpiament pertany a la ciutat d'Orduña, dintre del municipi d'Urduña es troben els concejos de Belandia, Lendoño de Bajo, Lendoño de Arriba i Mendeika, que formaven antigament la Junta de Ruzábal i que conserven certa autonomia interna dintre del municipi, sent Urduña l'única localitat biscaïna que posseïx entitats d'àmbit inferior al municipi reconegudes dintre del seu terme municipal. També engloba el municipi la Comunitat d'Orduña, Junta de Villalba de Losa, Aiala i Amurrio, un petit territori comunal explotat de manera conjunta per aquests municipis.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer esment escrita sobre Urduña es remunta al segle VIII, en l'època d'Alfons I. En el segle XIII la ciutat és un centre comercial d'elevat nivell. En 1536, part de la ciutat és destruïda per un incendi i descendeix la seva importància econòmica. A principis del segle XX es produïx una important oferta turística amb l'auge del balneari de La Muera i les edificacions del Passeig de l'Antiga. En la primera dècada del segle XXI s'intenta donar un nou caràcter turístic a la ciutat, amb la transformació de l'antiga Duana, situada en el centre de la ciutat, en un balneari modern.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Estació d'Urduña

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urduña Modifica l'enllaç a Wikidata