Plentzia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPlentzia
Bandera de Plentzia Escut de Plentzia
Bandera de Plencia
Plentziako uri zarra.jpg
Nucli antic

Localització
Bizkaia municipalities Plentzia.PNG
43° 24′ 21″ N, 2° 56′ 47″ O / 43.405833333333°N,2.9463888888889°O / 43.405833333333; -2.9463888888889
Estat Espanya
Autonomia Comunitat autònoma del País Basc
Població
Total 4.304 (2016)
• Densitat 743,35 hab/km²
Llengua basc
Geografia
Superfície 5,79 km²
Banyat per Mar Cantàbrica
Altitud 70 m
Limita amb
Història
Fundació 1299
Organització i govern
• Alcalde Isabel Zarauza Norato
Indicatius
Codi postal 48530
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 48077
Altres dades

Web http://www.plentzia.net/
Modifica dades a Wikidata

Plentzia és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Uribe. Se situa en el marge dret de l'últim meandre del riu Butrón, just abans de la seva desembocadura en la Badia de Plentzia / Gorliz, a la qual també treu el cap la veïna població de Gorliz. Amb una extensió de 5,79 quilòmetres quadrats, té una població que s'aproxima als 4000 habitants. A l'estiu la població de Plentzia se sol multiplicar per quatre. Com a lloc turístic, per a fer fotos, es recomana visitar el far que hi ha prop (Far d'Astondo).

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens de Plentzia es remunten a principis del segle XIII quan el senyor de Biscaia Lope Díaz II de Haro va amollonar el terme marítim de l'anteiglesia de Gorliz, que es dedicava a la caça de la balena. No obstant això, la vila no va ser fundada fins a l'any 1299 per Diego López de Haro. Es va situar en el barri costaner de Gaminiz, pertanyent fins llavors a l'anteiglesia de Gorliz, de la qual se separaria tot el territori que constituiria la vila de Plencia. El nom original de la nova vila va ser Placencia de Butrón, però amb el pas dels anys l'ús ho escurçaria donant lloc a l'actual de Plentzia. Els plentzians es regirien pel fur de Logronyo. Posteriors senyors de Biscaia i reis de Castella confirmarien els furs de la vila.

La seva economia es va basar històricament en la pesca (especialment de balena) i en el tràfic de cabotatge. També hi havia drassanes de caràcter familiar, però des de finals del segle XIX i principis del segle XX Plencia va adquirir un fort caràcter turístic. Això es va deure al bonic entorn de la ria i badia de Plencia, a la seva bella platja i a les seves bones comunicacions amb el Gran Bilbao. Actualment Plentzia és una de les estacions terminals del Metro de Bilbao. Pertanyen a Plencia diverses urbanitzacions, entre les quals destaca Isuskiza (Ventall de Plencia, anomenat d'aquesta manera per la forma que dibuixa des de l'aire), ubicadada en una foresta propera al centre urbà.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

A Plentzia es desenvolupen algunes escenes de la part primera de Fortunata y Jacinta (1886-87), de Benito Pérez Galdós.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plentzia Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]