Gizaburuaga

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGizaburuaga
Escut de Gizaburuaga
Bizkaiko Gizaburuagako eliza.jpg
Església de Santa Catarina, a Gizaburuaga

Localització
Bizkaia municipalities Gizaburuaga.PNG
43° 19′ 51″ N, 2° 32′ 17″ O / 43.3309436°N,2.5379481°O / 43.3309436; -2.5379481
Estat Espanya
Autonomia Comunitat autònoma del País Basc
Província Biscaia
Comarques Lea-Artibai
Població
Total 208 (2016)
• Densitat 32,91 hab/km²
Llengua basc
Geografia
Superfície 6,32 km²
Altitud 40 m
Limita amb
Història
Fundació 1515
Organització i govern
• Alcalde Jose Luis Azpiazu Alberdi
Indicatius
Codi postal 48314
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 48047
Modifica dades a Wikidata

Gizaburuaga és un municipi de Biscaia, a la comarca de Lea-Artibai. Originàriament, era una parròquia filial de Santa María de Lekeitio fins que, el 1519, una butlla del papa Lleó X va atorgar la independència a les parròquies d'Amoroto i Gizaburuaga, concedint-los dret a pila baptismal, preveres i sacerdot.

Topònim[modifica | modifica el codi]

L'etimologia de Gizaburuaga sembla a priori clara; es pot descompondre el nom en les següents paraules provinents de l'euskera: giza ('home'), buru ('cap') i el sufix locatiu -aga. La seva traducció seria 'lloc de caps humans'. Juan Ramón Iturriza, en la seva Història general de Biscaia (1885)[cal citació], va recollir una suposada tradició oral que explicaria l'origen de tan enigmàtic nom. Segons Iturriza, el nom antic de Gizaburuaga era Ibaibaso (lit. 'bosc del riu'), fins que, en el segle X, es van produir lluites sagnants en aquest lloc entre francesos i biscaïns. A partir de llavors, el lloc va passar a ser conegut com a Gizaburuaga, que significaria 'l'home sense cap' (sic).

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha un silenci documental absolut sobri Gizaburuaga fins al segle XVI, quan apareix per primera vegada esmentada en relació amb els plets existents entre Lekeitio i les poblacions rurals que l'envoltaven. Les esglésies d'Ispaster, Amoroto, Mendexa i Gizaburuaga depenien per aquell temps de l'església parroquial de Santa María de Lekeitio, com a temples filials d'aquesta. Aquesta situació no era del grat d'aquestes poblacions, que a vegades es van negar a pagar els delmes a l'església de Lekeitio. El plet va finalitzar el 1519 quan el papa Lleó X va emetre una butlla que permetia les esglésies de Gizaburuaga, Ispaster, Amoroto i Mendexa d'erigir-se en parròquies independents amb capacitat d'administrar tots els sagraments. Aquest fet va implicar també la independència administrativa de Gizaburuaga, ja que en la Terra plana de la Biscaia del segle XVI, parròquia i anteiglesia administrativa eren termes gairebé anàlegs.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gizaburuaga Modifica l'enllaç a Wikidata