Gizaburuaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gizaburuaga
Escut deGizaburuaga
(escut)
Localització
Localització deGizaburuaga
Municipi d'Biscaia
Església de Santa Catarina, a Gizaburuaga
Església de Santa Catarina, a Gizaburuaga
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Lea-Artibai
Predom. ling. basc
Superfície 6,32 km²
Població (2014[1])
  • Densitat
212 hab.
33,54 hab/km²
Coordenades 43° 19′ 51″ N, 2° 32′ 17″ O / 43.3308°N,2.53806°O / 43.3308; -2.53806Coord.: 43° 19′ 51″ N, 2° 32′ 17″ O / 43.3308°N,2.53806°O / 43.3308; -2.53806
Distàncies 50 km de Bilbao
Formació
Fundació
 
1515
Dirigents:
• Alcalde:

María Ángeles Aldekogaray Alastra
(Indep.)
Codi postal 48314

Gizaburuaga és un municipi de Biscaia, a la comarca de Lea-Artibai. Originàriament, era una parròquia filial de Santa María de Lekeitio fins que, el 1519, una butlla del papa Lleó X va atorgar la independència a les parròquies d'Amoroto i Gizaburuaga, concedint-los dret a pila baptismal, preveres i sacerdot.

Topònim[modifica | modifica el codi]

L'etimologia de Gizaburuaga sembla a priori clara; es pot descompondre el nom en les següents paraules provinents de l'euskera: giza ('home'), buru ('cap') i el sufix locatiu -aga. La seva traducció seria 'lloc de caps humans'. Juan Ramón Iturriza, en la seva Història general de Biscaia (1885), va recollir una suposada tradició oral que explicaria l'origen de tan enigmàtic nom. Segons Iturriza, el nom antic de Gizaburuaga era Ibaibaso (lit. 'bosc del riu'), fins que, en el segle X, es van produir sagnant lluites en aquest lloc entre francesos i biscaïns. A partir de llavors, el lloc va passar a ser conegut com a Gizaburuaga, que significaria 'l'home sense cap' (sic).

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha un silenci documental absolut sobri Gizaburuaga fins al segle XVI, quan apareix per primera vegada esmentada en relació amb els plets existents entre Lekeitio i les poblacions rurals que l'envoltaven. Les esglésies d'Ispaster, Amoroto, Mendexa i Gizaburuaga depenien per aquell temps de l'església parroquial de Santa María de Lekeitio, com a temples filials d'aquesta. Aquesta situació no era del grat d'aquestes poblacions, que a vegades es van negar a pagar els delmes a l'església de Lekeitio. El plet va finalitzar el 1519 quan el papa Lleó X va emetre una butlla que permetia a les esglésies de Gizaburuaga, Ispaster, Amoroto i Mendexa erigir-se en parròquies independents amb capacitat d'administrar tots els sagraments. Aquest fet va implicar també la independència administrativa de Gizaburuaga, ja que en la Terra plana de la Biscaia del segle XVI, parròquia i anteiglesia administrativa eren termes gairebé anàlegs.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gizaburuaga Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].