Mañaria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMañaria
Manaria bandera.gif Escudo de Mañaria.svg
Mañariako Arrueta auzoa.jpg
modifica

Localització
Bizkaia municipalities Mañaria.jpg modifica
 43° 08′ 21″ N, 2° 39′ 35″ O / 43.139166666667°N,2.6597222222222°O / 43.139166666667; -2.6597222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc
ProvínciaBiscaia
ComarcaDuranguesat modifica

CapitalMañaria modifica
Població
Total515 (2019) modifica
• Densitat29,05 hab/km²
Predomini lingüísticbasc
Geografia
Superfície17,73 km² modifica
Altitud259 m modifica
Limita amb
Organització política
• Alcalde modificaEndika Jayo Bilbao modifica
Identificador descriptiu
Codi postal48212 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE48059 modifica
Altres

Lloc webmanaria.org modifica

Mañaria és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Duranguesat. Limita al nord amb Izurtza; al sud-oest amb Dima i a l'est amb Abadiño.

Hidrografia[modifica]

La vall la forma el riu Mañaria que es forma en els vessants de les muntanyes que l'envolten i discorre fins a desembocar a l'Ibaizabal a Durango. Hi ha multitud de petits rierols que baixen de les forests així com deus, alguns d'ells d'aigües minerals ferruginoses com les de Marco Arbina i sulfuroses com les de Igüengana.

Orografia[modifica]

Entre els gegantescs blocs calcaris que conformen la serra d'Amboto i Aramotz, amb empinades vessants que impedeixen l'aprofitament del sòl, només el 3% són terres llaurades, i altures que ronden els 1000 m. La característica de la pedra que componen les forests ha donat lloc a una gran activitat minera, en forma de pedreres, l'explotació de les quals aquesta posant en dubte la mateixa viabilitat el municipi.

Economia[modifica]

L'economia del municipi aquesta basada en l'explotació minera i en la indústria. El sector primari està representant fonamentalment, més que gens per l'impacte visual, per les explotacions mineres de pedra calcària i marbre a cel obert que constituïx la base econòmica del municipi. Les petites explotacions agrícoles i ramaderes es fan en actitud d'explotació familiar complementària, els seus productes es comercialitzen en els mercats de la comarca. Històricament ha posseït explotacions mineres, a més del marbre s'ha explotat ocre, llapis i ferro. El sector secundari aquesta centrat en la transformació metalúrgica i les seves indústries se situen en la part baixa de la vall. Molts habitants dels caserius té com treball principal l'industrial, bé en fàbriques situades en el municipi o en la comarca. El sector de serveis és molt reduït. La próximidad de Durango i Bilbao fa que els serveis es donin en aquests municipis.

Història[modifica]

Església de Santa María.

Com en totes la anteiglesias els seus orígens es perden en el temps i es confonen amb els de la Terra Plana de Biscaia. Hi ha ressenyes prehistòriques en jaciments magdalenians i neolítics com les coves de Silibranka, kobazar o atxuri. També s'ha trobat un vas litúrgic visigot del segle VI. Va formar part de la Merindad de Durango i ocupava el seient i vot nombre 4 en les Juntes de Gerendiaga. Compte amb casa blasonades que donen testimoniatge de la seva presència històrica. Se sap que l'església va ser ampliada en el segle XVI i que per a entionces ja tenia fama d'antiga. De les seves pedreres es van extreure en 1751 22 columnes de marbre per a la capella del Palau Reial de Madrid.

La característica ubicació de Mañaria ha fet que la seva població s'hagi mantingut estable en el temps. L'emigració a la propera capçalera comarcal i la immigració d'algun romàntic a la recerca d'entorns rurals propers a les ciutats l'ha mantingut entorn de les 400 ànimes.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mañaria