Zaldibar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaZaldibar
Bandera de Zaldibar Escut de Zaldibar
Zaldibar.jpg
Vista de Zaldibar

Localització

43° 10′ 21″ N, 2° 32′ 43″ O / 43.1725°N,2.5452777777778°O / 43.1725; -2.5452777777778
Estat Espanya
Autonomia Comunitat autònoma del País Basc
Província Biscaia
Comarca Duranguesat
Població
Total 3.087 (2016)
• Densitat 260,73 hab/km²
Llengua basc
Geografia
Superfície 11,84 km²
Altitud 195 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Arantza Baigorri Belaza
Indicatius
Codi postal 48250
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 48095
Altres dades

Web http://www.zaldibar.org
Modifica dades a Wikidata

Zaldibar és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Duranguesat. Limita al nord amb Mallabia i Ermua; al sud amb Elorrio i Elgeta (Guipúscoa); a l'est amb Eibar (Guipúscoa) i a l'oest amb Berriz. Està format pels barris rurals d'Eitzaga, al vessant del riu Deba, Sallabente, Goierri, Gazaga, Urizar i Aranguren.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Zaldibar és un topònim d'etimologia transparent, ja que pot traduir-se de l'euskera com a vall de cavalls, de zaldi (cavall) i ibar (vall). L'escut del municipi mostra un cavall. Amb tot, el municipi s'anomenava antigament Zaldua; tenint zaldua significat en euskera de el sot. És bastant plausible que Zaldibar no signifiqui vall de cavalls, sinó derivi de zaldu (sot) i ibar, és a dir de Vall del sot o Vall de Zaldua, si vam considerar Zaldua com un topònim per se. Zaldua és actualment un arcaisme que no s'utilitza tot i que va ser el nom oficial del municipi fins al 1932. El nom formal del municipi en euskera i oficial des de la dècada de 1980 és Zaldibar, que és una adaptació de l'històric Zaldívar a les modernes regles ortogràfiques de l'euskera. La pronunciació és lleugerament diferent.

Història[modifica | modifica el codi]

L'elizate de Zaldua, avui Zaldibar, pertanyia a la Merindad de Durango i formava part, amb veu i vot, de les Juntes de Gerendiaga on ocupava el seient número 7. Com és normal en les elizate, no es té coneixement de la seva fundació. La tradició conta que el rei Sanç II de Navarra (935 - 994) passà 10 anys pres en la casa torre de Zaldibar, els propietaris de la qual dominaven el territori. Hi ha dades històriques que situen l'edificació de l'església de San Andrés durant el segle XIII. El 1778, amb motiu de la reconstrucció de l'església que havia estat danyada per un llamp l'any anterior, se sap que la mateixa estava atesa per dos beneficiats i que cobraven delmes a les 64 cases que llavors componien la població. La història de la població està marcada per la deu urgazia (aigua salada) d'aigües minerals medicinals que va permetre que durant el segle XIX es construís un balneari que fou inaugurat pel Comte de Peña Florida José María Munibe el 1846. Les instal·lacions van gaudir d'anomenada i importància en aquells temps.

Amb el temps els balnearis passaren a mans de la Diputació Foral de Biscaia, que els convertí en hospital psiquiàtric, i després aquestes instal·lacions van passar a l'Osakidetza, el Servei Basc de Salut el 1985. Gràcies a un acord entre l'ajuntament i Osakidetza una part molt important dels jardins que formen el complex hospitalari foren cedits al poble per a la construcció de diversos equipaments.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zaldibar Modifica l'enllaç a Wikidata