Mungia

Mungia

Munguía (es)
Tipus	municipi d'Espanya
Lloc
43° 21′ 17″ N, 2° 50′ 50″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Basc
Província	Biscaia
Àrea geogràfica	Uribe
Capital	Mungia
Població humana
Població	18.129 (2025) (347,83 hab./km²)
Idioma oficial	basc
Geografia
Part de	Mancomunitat Mungialde Servicios Sociales
Superfície	52,12 km²
Altitud	20 m
Limita amb	Bakio Derio Loiu Gatika Zamudio Meñaka Gamiz-Fika Bermeo Maruri-Jatabe
Organització política
• Alcaldessa	Izaskun Uriagereka Legarreta
Identificadors descriptius
Codi postal	48100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	48069
Lloc web	mungia.org

Mungia és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Uribe. Limita al nord amb Bakio i Bermeo, al sud amb Derio, Zamudio i Gamiz-Fika, a l'est amb Meñaka i a l'oest amb Loiu, Gatika i Jatabe.

Història

Encara que hi ha rastres que demostren que la zona que avui ocupa Mungia va estar habitada des de temps prehistòrics (existeix un castro a Berreaga, i s'han trobat restes de diversa cronologia en pobles veïns), la primera referència documental que es coneix és de l'any 1051, quan un abat de Mungia (Mome Munchiensis abba) confirmava una donació dels Senyors de Biscaia al monestir de la Cogolla.

Se suposa que al principi, Mungia, nom que sembla provenir de Mune-Ganean, en referència a la seva situació a la vora del riu Butrón, no seria més que un petit llogaret de població dispersa, amb l'església com a nucli aglutinant, però a poc a poc va anar adquirint una relativa importància, derivada de la seva condició de centre administratiu eclesiàstic, i pel el seu emplaçament en un punt de passada entre l'interior del senyoriu i la costa, principalment Bermeo, que començava a destacar com a port d'exportació. En aquestes condicions, importants famílies nobles es van assentar als voltants de la població i van aixecar les seves cases torre, assentant en l'explotació de la terra el seu poder econòmic. Però a conseqüència de la gran crisi agropecuària de finals de segle xiii, els llinatges van veure afectada la seva economia, i reduïts els seus guanys; en aquesta situació, van intentar millorar les seves fonts de riquesa, emprant sovint el recurs més fàcil, la violència: amb l'excusa del «valer més», van lluitar entre ells i van delmar i van desproveir dels seus bens els camperols. En la zona de Mungiat hi havia representants d'ambdós bàndols, sent la família Billela part del bàndol Gamboí, mentre que els Butrón eren cap del bàndol d'Oinaz o Oñaz; la proximitat geogràfica de les cases torre d'ambdós, van fer que les lluites entre ells fossin freqüents.

Els veïns de la zona, en vista dels atropellaments comesos pels nobles, van sol·licitar al llavors Senyor de Biscaia, l'Infant Don Joan, el títol de vila, per així poder defensar-se millor dels atacs d'aquells que assolaven el seu territori. D'aquesta manera, l'1 d'agost de 1376, neix la vila de Mungia, (regida pel fur de Logronyo) en el centre de la parròquia del mateix nom. Ambdues pertanyien a la merindad d'Uribe i comptaven cadascuna amb el seu ajuntament autònom, així com diferents escons en les Juntes de Guernica, sent el número 69 per a la parròquia i el 15 per a la vila. Però el nomenament de vila no va evitar que es produïssin lluites en la zona; d'aquesta manera se succeïxen episodis de diversa condició, derivats de la guerra de bàndols, entre els quals destaquen la batalla de Berteiz o la coneguda com a batalla de Mungia el 27 d'abril de 1479, en la qual els bàndols d'Oinaz i Ganboa, fins aleshores enemics, es van aliar per a lluitar contra el comte d'Haro.

María San Juan de Garonda (?-1508), llevadora acusada de bruixeria i fetilleria, i condemnada a mort a la foguera per la Inquisició, era de Munguia.

Personatges iŀlustres

• Ikerne Goikoetxea (1967-), actor.
• Unai Ziarreta- (1970-) president d'Eusko Alkartasuna.

Enllaços externs

• Portal de Mungia
• Fotos de Festes, Esports, Cultura de Mungia
• Mungia Historian Zehar, historia local de Mungia