Lanestosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lanestosa
Escut deLanestosa
(escut)
Localització
Localització deLanestosa
Municipi d'Biscaia
Vista de Lanestosa
Vista de Lanestosa
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Encartaciones
Predom. ling. Castellà
Superfície 1,25 km²
Població (2014[1])
  • Densitat
266 hab.
212,8 hab/km²
Coordenades 43° 13′ N, 3° 26′ O / 43.217°N,3.433°O / 43.217; -3.433Coord.: 43° 13′ N, 3° 26′ O / 43.217°N,3.433°O / 43.217; -3.433
Distàncies 66 km de Bilbao
Formació
Fundació
 
1287
Dirigents:
• Alcalde:

Felipe Ranero Herrero
(PNB)
Codi postal 48895
Web

Lanestosa és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Encartaciones. Està situada en una estreta vall dominat per fonts pendents que descendeix dels cims de La Mortera i Peña del Moro i banyada pel riu Calera, a una altitud mitjana de 289 metres sobre el nivell del mar. Limita amb el municipi de Karrantza i el càntabre de Soba. La seva patrona és la Mare de Déu de la Neu que se celebra el 5 d'agost, junt amb ella se celebra una dansa en honor a la verge que s'anomena els dançantes.

Topònim[modifica | modifica el codi]

Fins a mitjans del segle XIX el nom de la població s'escrivia habitualment com La Nestosa. Així figura per exemple esmentat en el llibre Vergara dels Episodis Nacionals; o oficialment en els censos de 1842 i 1860. En el cens de 1857 figura oficialment com Nestosa. Amb posterioritat es va fer més habitual la forma Lanestosa, i així ha arribat fins als nostres dies. El gentilici dels habitants de Lanestosa és nestosà i nestosana. Els filòlegs creuen que Lanestosa és un fitònim (topònim relacionat amb la vegetació). L'origen del topònim caldria buscar-lo en la paraula del llatí vulgar genesta, que és un arbust més conegut actualment com a ginesta.

El significat etimològic del nom seria la (vila o llogaret) ginestosa (la vila o llogaret amb abundant ginesta). L'evolució fonètica del nom hauria estat aquesta: Genestosa (pronunciat yenestosa) → EnestosaNestosa; sempre amb l'article la per davant. L'origen romànic del topònim s'explica perquè en l'extrem més occidental de Biscaia, (Encartaciones), el castellà ha estat l'idioma comú de la població des de temps molt antics, al contrari que la resta de Biscaia on l'idioma comú era l'euskera. Per aquest mateix fet la població mancava d'un topònim tradicional en basc. En 1979 Euskaltzaindia va proposar com nom en basc de la vila (a més del mateix nom Lanestosa) Isasti, topònim menor existent en altres parts del País Basc i que té també el significat etimològic de retamal. No obstant això aquest nom no ha tingut massa acetapción i això unit al seu caràcter artificial, va fer que la mateixa Euskaltzaindia el retirés en una posterior actualització del nomenclàtor de localitats vizcaínas que es va publicar en 2007. Lanestosa ha d'utilitzar-se també com nom en basc de la vila.

Història[modifica | modifica el codi]

Lanestosa va rebre el títol de Vila el 6 de juny de 1287, de mans del Senyor de Biscaia, D. Lope Díaz III de Haro, un privilegi que responia a l'interès de reglamentar les vies naturals de penetració des de Castella al mar, a través del port dels Torns. Quan Díaz d'Haro funda aquesta vila, pretén consolidar una població estable a la vora d'un camí transitat des de molt antic i aliè pròpiament al Senyoriu: el qual uneix les muntanyes de Burgos amb el Cantàbric.

Actualment és un poble amb 266 habitants durant tot l'any,però a l'estiu es dupliquen les quantitats ja que molta gent i va per les seves originals tradicions.

La seva dança popular són els dançantes que consisteix que nens i joves desde 6 a 25 anys fan un ball vestits amb la roba tradicional basca(pantalons i samarreta blanca,amb una faixa blanca lligada a la cintura i un mocador vermell lligat al coll).La dança consisteix en el fet que els dançantes (els nens) saltan de peus en punta,van entrellaçant unes vares d'avellaner envoltes de paper de diferents colors. Aquestes vares d'avellaner són preparades pels mateixos dançantes que les fan el dia abans,utilitzen una pasta anomenada engrudo que és elaborada amb aigua i farina .I amb aquesta forta cola enganxen els papers de ceba preparats per posar a les bares per altres nens saltejant els diferents colors .Aquesta dança se celebra el dia 5 d'agost,el dia de al patrona de Lanestosa (la Mare de Déu de la Neu) i té lloc en una petit recorregut pel poble que finalitza a la plaça principal del poble.

Etnografía[modifica | modifica el codi]

Encara que pertanyent des de fa vuit segles a Biscaia, és una localitat netament cántabra si observem la seva arquitectura. Lingüisticamente es parla el castellà, i fins a no fa molt es parlava amb la "o" (jatu, perru, pueblu, etc.). Les dues festes més importants de celebren el 5 d'agost (Nostra Senyora de les Neus) i el 16 d'agost (Sant Roc).

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

Eleccions Municipals 2007

Alcalde Felipe Ranero Herrero PNV
Regidor Francisco Izquierdo Crespo PNV
Regidor Andrés Edesa Velarde PNV
Regidor Pedro Manuel Gutiérrez Martínez PNV
Regidor Jon Mikel Latatu Migoya PNV
Regidor Jose Miguel Barreras Crespo PSE-EE(PSOE)
Regidor Jose Emilio Guerra Carnicero Ezker Batua-Berdeak


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lanestosa Modifica l'enllaç a Wikidata