Ezker Batua-Berdeak

Ezker Batua-Berdeak

Dades
Nom curt	EB-B
Tipus	Partit polític d'Euskadi
Ideologia	Comunisme, Socialisme, Republicanisme, Federalisme, Ecosocialisme
Història
Creació	1986
Data de dissolució o abolició	19 setembre 2014
Governança corporativa
Seu	Bilbao (Biscaia)
Secretari general	Mikel Arana (coordinador general)
Òrgan de premsa	Ezkerti
Afiliació europea	Partit de l'Esquerra Europea
Representació	1 diputat al Parlament Basc
Altres
Color
Lloc web	www.ezkerbatua-berdeak.org

Ezker Batua-Berdeak (EB-B) és una organització política independent de la Comunitat autònoma basca on participen diferents partits, col·lectius socials i ciutadans independents d'esquerres. Es defineix com un moviment social i polític "adscrit a l'esquerra transformadora a Euskadi" i es federa voluntàriament amb Izquierda Unida a nivell estatal i europeu, convertint-se en el seu referent polític al País Basc. Des del 13 de març de 2009, el seu coordinador general és Mikel Arana, en substitució de Javier Madrazo.

Història

Com la seva germana a nivell estatal, neix el 1986 producte de la plataforma conjunta que demana el NO en el referèndum d'entrada d'Espanya a l'OTAN. Sorgeix com una coalició de partits polítics composta per EPK/PCE (federació basc-navarresa del PCE), PASOC (Partit d'Acció Socialista), IR (Izquierda Republicana) i PCV (Partit Comunista Basc). Amb el temps passa a definir-se com un moviment sociopolític, i a associar-se amb altres grups polítics i organitzacions i col·lectius que es defineixin com a militants de l'esquerra transformadora basca, al mateix temps que alguns dels partits fundadors, com Izquierda Republicana, es desvinculen del projecte.

La seva denominació en un primer moment era Izquierda Unida. Més tard va afegir al nom oficial la seva versió en euskera (Ezker Batua), amb el que les sigles van passar a ser IU-EB. Amb l'entrada de Berdeak (Els Verds) en l'organització, va passar a emprar la denominació Esquerra Unida/Ezker Batua-Berdeak, denominació que es va seguir usant després de la sortida del grup ecologista (últimament "Berdeak", el grup d'"Els Verds", es presenta a eleccions amb veu pròpia). En la VI Assemblea, celebrada en juliol de 2004, l'organització va adoptar el nom oficial de Ezker Batua - Berdeak.

Ezker Batua-Berdeak ha tingut els següents Coordinadors Generals:

• Rafael Simón, triat en la I assemblea.
• Paco Doñate, en la II assemblea.
• Enrique Gonzalez, en la III assemblea.
• Javier Madrazo, en les IV, V i VI assemblees.
• Mikel Arana, en la VII assemblea.

Des del 2001, aquesta organització forma part del Govern Basc al costat de Partit Nacionalista Basc i Eusko Alkartasuna. A les eleccions al Parlament Basc de 2005 va conservar un diputat per territori històric (tres en total: Oskar Matute, Antton Karrera i Kontxi Bilbao), no registrant una pèrdua percentual significativa de vots. Amb l'oposició de sectors pròxims al EPK/PCE i altres sectors anteriorment vinculats a Madrazo, la reentrada d'EB en el govern va ser ratificada internament en 2005 en un referèndum als i les afiliades; aquest referèndum va ser criticat pels sectors contraris a la reedició del tripartit per considerar que va ser convocat amb falta de transparència i d'informació. Destacable és la llarga durada del mandat de Javier Madrazo com a Coordinador General. En la VII Assemblea, celebrada el març de 2009, Mikel Arana fou escollit nou coordinador general.

Ideologia

Ezker Batua-Berdeak estableix com a objectiu transformar gradualment el vigent sistema capitalista econòmic, social i polític en un sistema socialista democràtic fonamentat en els principis de justícia, igualtat i solidaritat, i aspira a un Estat espanyol federal i republicà com a forma d'organització a través del seu pla de "Federalisme de Lliure Adhesió" (FLA).

Aquesta organització s'ha posicionat en contra de la violència d'ETA, a favor del dret d'autodeterminació dels pobles, així com de la fi de la dispersió dels presos bascos. Va defensar un "sí crític" a la Proposta de Nou Estatut Polític d'Euskadi (conegut com a "Pla Ibarretxe"), que aprovés per unanimitat el ple del Consell de Govern Basc el 25 d'octubre de 2003, i entre les seves iniciatives de Govern es troba la Llei de Parelles de fet i la Llei del Sòl, aprovada al Parlament Basc al juny de 2006.

Representació institucional

Dos ajuntaments, 99 regidors, 8 junteros forals i 3 diputats autonòmics.

Evolució electoral

Observant els resultats en les eleccions al Parlament Basc, és perceptible una tendència a la baixa des de 1998, primer acusada perdent la meitat de votants (de 9,15% en 1994 a 5,68% en 1998), i després de manera més suau però continuada. Va ser significativament sorprenent l'escàs nombre de vots a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 al País Basc assolit per aquesta formació pel que fa a altres eleccions.

Resultats a eleccions autonòmiques basques

Any	Percentatge	Escons
1986	0,59	0
1990	1,42	0
1994	9,15	6
1998	5,68	2
2001	5,58	3
2005	5,37	3
2009	3,51	1

Aquestes dades no han tingut gran rellevància, perquè en distribució d'escons la progressió és ascendent (de 2 a 3), per l'entrada en el Govern Basc i la seva repercussió mediàtica i molt especialment perquè la il·legalització de Batasuna va deixar un buit electoral de la qual Ezker Batua-Berdeak va sortir àmpliament beneficiada, sobretot en les eleccions municipals, passant d'un 4,38% i 26 regidors en 1999 al 8,04% i 77 representants en 2003, on també es van registrar un 10,04% de vots anul·lats, en la seva immensa majoria de la il·legalitzada AuB (en 1999 només el 0,8% van ser nuls).

És ressenyable que el PNB va rebaixar el mínim percentatge de vot necessari per a obtenir representació en el Parlament Basc per cada territori històric del 5% al 3%, assumpte que va ser interpretat com una ajuda directa al seu soci. Aquesta situació d'aparent èxit electoral s'ha vist frenada tant per la presència de EHAK com per l'aparició, amb 1 escó per Guipúscoa, d'Aralar. La gràfica descendent que reflecteixen els resultats posa de manifest una progressiva deterioració de l'espai electoral d'Ezker Batua-Berdeak.

Acció de govern

Ezker Batua-Berdeak va accedir a la Conselleria d'Habitatge i Assumptes Socials del Govern Basc després dels comicis autonòmics de 2001 i la conformació del govern tripartitt. Entre altres iniciatives, el Departament d'Habitatge encapçalat per Javier Madrazo va instaurar els sortejos davant notari per a les adjudicacions d'habitatge protegit, ja que abans eren els mateixos promotors qui les adjudicaven personalment. A més, es va establir que les VPO mantinguessin indefinidament la seva qualificació d'habitatge protegit. El 30 de juny de 2006 el Parlament va aprovar la primera Llei basca del Sòl de la democràcia, que obliga a fer reserves d'habitatge protegit en un 75% per al sòl urbanitzable. El Govern central havia donat llum verda el 26 de maig a un avantprojecte de llei del sòl que exigiria reserves del 25%. La llei basca va comptar amb el vot dels grups parlamentaris de PSE-EE, Aralar, EA i PNB a més de la mateixa EB. Ja en l'anterior legislatura EB havia presentat un primer projecte de Llei del Sòl que no va comptar amb majoria parlamentària suficient. L'última proposta del Departament d'Habitatge d'instaurar una taxa diària de nou euros a cada habitatge buit per a promoure el lloguer ha generat un ampli debat social. Tant el PP a través d'algunes veus com la de Alfonso Alonso, o Josu Jon Imaz i altres noms del seu mateix sector dintre del PNB com José Luis Bilbao han criticat durament la proposta, mentre que la Plataforma per un Habitatge Digne i el EGK (Consell de la Joventut d'Euskadi) l'han vist amb bons ulls.

Enllaços externs

• Pàgina oficial d'Ezker Batua-Berdeak