Euskal Herritarrok

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióEuskal Herritarrok
Logotipo de Euskal Herritarrok.svg
Dades bàsiques
Tipus entitat partit polític
Ideologia nacionalisme basc
Història
Fundació 1998
Dissolució 5 juny 2003
Organització i govern
Seu central 
Modifica les dades a Wikidata

Euskal Herritarrok (Ciutadans Vascos en èuscar) fou una coalició independentista i d'esquerra basca sorgida en 1998 com a òrgan electoral de l'esquerra abertzale. Euskal Herritarrok tingué una vida efímera i la seva presentació a unes eleccions es limità a les eleccions autonòmiques de 1998 i les municipals de 1999. En ambdúes convocatòries superà la marca electoral que un partit defensant aquesta ideologia mai no havia obtingut en el País Basc: vora de 223.264 persones els votaren. En les eleccions municipals establiren una coalició amb altres partits d'esquerra extraparlamentària i superaren la marca anterior, encara que s'ha de tenir en compte que Euskal Herritarrok es presentava en un territori més gran extensió, en presentar llistes als municipis i al Parlament de Navarra.

Per discrepàncies amb la línia política seguida i l'organització interna, es produí l'escissió d'Aralar. El partit Batzarre, que preexistia a la coalició i que no és un partit independentista, participà de la coalició electoral Euskal Herritarrok, coalició que abandonà després de la ruptura de la treva d'ETA, en no prendre part en el procés de constitució de Batasuna.

Més endavant, diversos corrents de l'esquerra aberzale van entrar en un procés de discussió i refundació d'on va sorgir Batasuna, partit polític que fou declarat il·legal en l'any 2003. El projecte que defensa Euskal Herritarrok és el de la creació d'un Estat independent per a les set províncies basques d'Euskal Herria, quatre de les quals es troben sota jurisdicció espanyola i tres es troben sota jurisdicció francesa. Per això l'esquerra abertzale defensa el dret d'autodeterminació com a dret bàsic per a aconseguir la fi de la violència al País Basc. El dret d'autodeterminació consistiria en la celebració d'un referèndum sobre la independència del País Basc a les set províncies. L'esquerra abertzale hereta un ideari socialista. Si bé la forma que aquest socialisme seria definit és difícil, van encunyar el terme de socialisme identitari com una forma de socialisme adaptat a la situació del País Basc. Respecte a l'ús de la violència, l'esquerra abertzale entén que aquesta és producte d'un conflicte polític i per tant considera la condemna com una eina fútil i advoca per la superació del conflicte mitjançant el reconeixement de la territorialitat basca i l'exercici del dret d'autodeterminació

Vegeu també[modifica]