Moviment d'Alliberament Nacional Basc
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització |
Moviment d'Alliberament Nacional Basc (en basc: Euskal Nazio Askapenerako Mugimendua) és el terme que fa referència al conglomerat d'organitzacions de caràcter social, polític, sindical i militar que propugnen, conjuntament, la independència i el socialisme al País Basc. Hi ha una àmplia varietat d'organitzacions que tenen diferents nivells de vinculació a l'espai polític abertzale d'esquerres. El mot es va popularitzar els anys 80 i 90.
El MANB ha patit des de finals de la dècada del 1990 una persecució judicial que ha portat a la presó molts dels seus dirigents i ha il·legalitzat moltes de les organitzacions, però no totes. Generalment les accions judicials eren a causa de la connexió amb els lligams directes entre el grup armat Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i moltes d'aquestes organitzacions, així com l'exaltació o apologia de les accions armades d'ETA, que el MANB es negava a condemnar.
Totes elles s'aplegaven políticament al voltant de la coalició Herri Batasuna (HB), creada el 1979 i que després canvià el nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna. Les altres organitzacions que formen part del moviment són:
- Partits polítics:
- Acció Nacionalista Basca (ANB), partit polític abertzale i aconfessional fundat el 1922.
- HASI, embrió polític d'HB, dissolt el 1992 i integrat a KAS.
- Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), fundat el 2002.
- Sindicats:
- Langile Abertzaleen Batzordeak (Comissió Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el 1975.
- Altres organitzacions:
- Askapena: Són les brigades internacionalistes i solidàries de l'esquerra abertzale, visiten països com Veneçuela, Cuba i Palestina i duen a terme tasques solidàries.
- Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS) considerada l'aparell polític del MANB, els seus membres són els que han dut a terme les negociacions amb el govern espanyol.
- Gestores Pro Amnistia, encarregada de donar suport als presos polítics bascos.
- Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), creat el 1976, que potencia la lluita per l'idioma i els presos.
- Jarrai, fundat el 1979, secció juvenil, considerada la pedrera de futurs militants d'ETA, molts d'ells avesats en la kale borroka.[1]
- Egizan secció femenina creada el 8 de març del 1988 com a evolució d'Aizan o Mujeres KAS.
- Ikasle Abertzaleak, secció estudiantil.
- Herriko taberna eren tavernes que funcionaven com a seus socials del moviment, clausurades en 2014.[2]
- Etxerat: és una associació de familiars de presos. Les principals activitats de l'organització de l'esquerra abertzale Etxerat, són oferir suport als familiars dels presos i fer campanya per defensar els drets dels presoners i dels seus familiars.
- Premsa:
- Egin, clausurat sota l'acusació d'apologia del terrorisme.
Referències
[modifica]- ↑ «Interior mantiene que Jarrai es "el banquillo y la cantera de ETA"» (en castellà). El País, 22-02-2002. [Consulta: 16 octubre 2013].
- ↑ «La Audiencia condena a 20 acusados por pertenencia o colaboración con ETA a través de las ‘herriko tabernas’» (en castellà). Audiencia Nacional, 30-07-2014. [Consulta: 14 novembre 2025].
