Getxo
 Getxo | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Basc | ||||
| Província | Biscaia | ||||
| Comarca | Gran Bilbao | ||||
| Població | |||||
| Total | 78.276 (2018) | ||||
| • Densitat | 6.583,35 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11,89 km² | ||||
| Banyat per | Mar Cantàbrica | ||||
| Altitud | 50 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Amaia Agirre (15 juny 2019) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 48990 - 48991 - 48992 - 48993 - 48930 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 48044 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc.
Està situat en el marge dret de la ria de Bilbao, en la desembocadura del Ibaizábal-Nervión. Forma part de la comarca del Gran Bilbao i de l'àrea metropolitana de Bilbao. Compte amb 82.327 habitants (INE 2006) i destaca per la gran presència de palauets i habitatges construïts per l'alta burgesia durant la industrialització.
Contingut
Història[modifica]
Sembla que l'església d'Andramari, fundada en el segle XI, va ser la primitiva matriu principal de l'elizate seguint el costum[1] entre els reis i persones distingides del país fundar colònies a terres inhabitades incultes per convertir el terreny en terreny cultivable, edificant allí una església.
En 1856, aprofitant la desamortització de Madoz, Máximo Aguirre Ugarte va comprar les maresmes de Lamiako per dessecar-les i construir un balneari a l'estil de la costa de Biarritz,[2] i que es convertí en la urbanització planificada més gran a Biscaia fins al pla d'eixample de Bilbao de 1876.[3]
Amb la construcció a partir de 1877 del port exterior de Bilbao per part de l'enginyer Evaristo de Churruca y Brunet van desaparèixer la platja de las Arenas[4] i amb ella els balnearis, quedant el turisme de temporada a la platja d'Ereaga.
Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en 1887 es va inaugurar el Ferrocarril económico de Bilbao a Las Arenas,[5] i en 1893 la compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia,[6] absorbides respectivament en 1899 i 1900 per la Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao.[7] El Pont de Biscaia sobre la ria de Bilbao, que Getxo comparteix amb Portugalete fou inaugurat el 1893[8] per la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la burgesia industrial i als turistes de finals del segle XIX, sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2009. Fruit de noves desamortitzacions, a principis de segle sorgeixen nous eixamples a Achecolandeta, Neguri i Zugazarte.[9]
Demografia de Getxo[modifica]
Tenia 5.442 habitants el 1900, 19.309 el 1950 i 80.770 el 2009.
Distribució per barris[modifica]
| Habitants per barris (2001) | |||
| Barri | Població | Homes | Dones |
|---|---|---|---|
| Elexalde/Santa Maria de Getxo | 14.519 | 7.057 | 7.462 |
| Areeta/Las Arenas | 28.414 | 13.362 | 15.052 |
| Algorta | 39.799 | 18.907 | 20.892 |
Evolució demogràfica[modifica]
| Evolució demogràfica de Getxo entre 1842 i 2009 |
|---|
 |
| Font:Institut Nacional d'Estadística espanyol |
Barris de Getxo[modifica]
- Areeta/Las Arenas: Las Arenas, Romo i Gobela
- Neguri: Neguri i Aiboa.
- Algorta: Algorta centre, Sarrikobaso, Arrigunaga, La Humedad i Aldapas.
- Getxoko Andra Mari/Santa Maria de Getxo
Eleccions 2007[modifica]
| Partit Polític | Nombre de vots | % de vots | Regidors |
|---|---|---|---|
| PNB | 13.562 | 35,11% | 10 |
| Partit Popular | 12.792 | 33,12% | 10 |
| PSE-EE | 6.118 | 15,84% | 4 |
| EB-B-Aralar | 2.487 | 6,44% | 1 |
| Eusko Alkartasuna | 1.537 | 4,07% | 0 |
| Berdeak | 1.293 | 3,35% | 0 |
| TOTAL | 37.789 | 100% | 25 |
Alcaldes de Getxo[modifica]
- 1852 - Juan A. de Zubiaga
- 1854 - Juan Ignacio de Sarría
- 1864 - Juan B. Manene
- 1872 - Julián Mandaluniz
- 1873 - Mariano Basauri
- 1874 - Juan Manuel de Ugarte
- 1876 - Juan María Ugarte
- 1877 - Marcos Uría
- 1879 - José R. Arecheta Barrenechea
- 1882 - Manuel Zalduondo
- 1883 - José Antonio de Uriarte
- 1887 - Pedro de Amézaga
- 1890 - Eladio Sustacha
- 1891 - Santiago Diliz y Arana
- 1897 - Juan José Bilbao y Amézaga
- 1899 - Juan Bta. Ibarra
- 1902 - José Zubiaga y Careaga
- 1904 - Cándido Arrola y Aqueche
- 1906 - Julio Oriosolo y Cortina
- 1909 - Ildefonso Arrola Bilbao
- 1912 - Tomás Urquijo Aguirre
- 1916 - Eduardo Aburto Uribe
- 1920 - Jacinto Araluce Ajuria
- 1922 - Constantino Zabala
- 1923 - José Martín Zabala
- 1924 - Luis Urresti Campuzano
- 1927 - Juan L. Prado
- 1931 - Pedro Careaga
- 1931 - José Antonio Aguirre (PNB)
- 1939 - José Luis Oriol
- 1940 - Salvador Basagoiti Ruiz
- 1941 - Cándido Bilbao Basterra
- 1942 - Joaquín Ibargüengoitia Cortázar
- 1944 - Juan Bta. Merino Urrutia
- 1960 - Rafael Fernández de Tejada
- 1964 - Fernando Ybarra López-Dóriga
- 1967 - Pedro Arístegui Bengoa
- 1969 - Pedro de Zubiria y Garnica
- 1979 - Jesús Javier Aguirre Bilbao (PNB)
- 1980 - Francisco Javier Urrechua Líbano (PNB)
- 1983 - Juan Ramón Barquín Gaztelurrutia (PNB)
- 1987 - Javier de Sarria Landarte (PNB)
- 1991 - Humberto Cirarda Ortiz de Antiñano (PNB)
- 1999 - Iñaki Zarraoa (PNB)
- 2007 - Imanol Landa (PNB)
Personatges de Getxo[modifica]
Polítics:
- José Antonio Aguirre, polític i empresari. Alcalde de Getxo i Primer Lehendakari del Govern Basc.
- Humberto Cirarda, Alcalde de Getxo entre 1991 i 1999.
- Iñaki Zarraoa, Alcalde de Getxo entre 1999 i 2007, i Director General d'EiTB entre 1991 i 1999.
- Jose Luis Bilbao, Diputat General de Biscaia pel PNB des de 2003
- Paul Ríos, coordinador de Lokarri des de 2006
- Ramón de la Sota, fundador d'Astilleros Euskalduna i exDiputat General de Biscaia
- Pedro Morenés, Ministre de Defensa del govern espanyol des de 2011.
- Fernando Ybarra López-Doriga, ex president d'honor de Sevilla de Electricidad i ex president franquista de la Diputació de Biscaia
- Antonio María de Oriol Urquijo, ex ministre de Justícia durante la dictadura franquista i ex president del Consell d'Estat
- Ignacio Satrustegui, ex president del Banco Urquijo i procurador a Corts franquistes
- Manuel Valdés Larrañaga, cofundador de Falange Española
- Federico Krutwig, polític i escriptor
Referències[modifica]
- ↑ "Crònica del Rei Alfons XII", Sandoval
- ↑ «Máximo Aguirre Ugarte» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopledia [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ «Conformación y evolución de un paisaje en el área metropolitana de Bilbao, el caso de Getxo» (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, 2011-2012, pàg. 117 [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ Zabala Altube, Carlos María. Guecho, anteiglesia del señorío (en castellà). Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1968, p. 179.
- ↑ Ormaechea Hernaiz, Angel Maria. [file:///C:/Users/David%20Serrano/Downloads/Dialnet-FerrocarrilesVascos18551913-2117978.pdf Ferrocarriles vascos (1855-1913)] (en castellà). Universidad de Deusto, p. 137.
- ↑ Olaizola Elordi, Juanjo «Breve historia del ferrocarril en el pais vasco» (en castellà). Museo Vasco del Ferrocarril, pàg. 3 [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ Ormaechea Hernaiz, Angel Maria. [file:///C:/Users/David%20Serrano/Downloads/Dialnet-FerrocarrilesVascos18551913-2117978.pdf Ferrocarriles vascos (1855-1913)] (en castellà). Universidad de Deusto, p. 140.
- ↑ «Vizcaya Bridge» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ Beascoechea Gangoiti, José María. «Sociedad y política territorial en Getxo (1855-1935): La familia Aguirre Coste». A: Cuadernos de Sección. Historia-Geografía (en castellà), 1993, p. 307. ISBN 84-87471-49-8 [Consulta: 14 octubre 2018].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Getxo |
