Getxo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaGetxo
Escut de Getxo
VistaEreaga.jpg

Localització
43° 20′ 39″ N, 3° 00′ 23″ O / 43.344166666667°N,3.0063888888889°O / 43.344166666667; -3.0063888888889
EstatEspanya
AutonomiaComunitat autònoma del País Basc
ProvínciaBiscaia
ComarquesGran Bilbao
Població
Total 78.406 (2017)
• Densitat 6.594,28 hab/km²
Geografia
Superfície 11,89 km²
Banyat per Mar Cantàbrica
Altitud 50 m
Limíta amb
Organització política
• Alcalde Imanol Landa Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 48990 - 48991 - 48992 - 48993 - 48930
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 48044
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc.

Està situat en el marge dret de la ria de Bilbao, en la desembocadura del Ibaizábal-Nervión. Forma part de la comarca del Gran Bilbao i de l'àrea metropolitana de Bilbao. Compte amb 82.327 habitants (INE 2006) i destaca per la gran presència de palauets i habitatges construïts per l'alta burgesia durant la industrialització.

Història[modifica]

Sembla que l'església d'Andramari, fundada en el segle XI, va ser la primitiva matriu principal de l'elizate seguint el costum[1] entre els reis i persones distingides del país fundar colònies a terres inhabitades incultes per convertir el terreny en terreny cultivable, edificant allí una església.

En 1856, aprofitant la desamortització de Madoz, Máximo Aguirre Ugarte va comprar les maresmes de Lamiako per dessecar-les i construir un balneari a l'estil de la costa de Biarritz,[2] i que es convertí en la urbanització planificada més gran a Biscaia fins el pla d'eixample de Bilbao de 1876.[3]

Amb la construcció a partir de 1877 del port exterior de Bilbao per part de l'enginyer Evaristo de Churruca y Brunet van desaparèixer la platja de las Arenas[4] i amb ella els balnearis, quedant el turisme de temporada a la platja d'Ereaga.

Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en 1887 es va inaugurar el Ferrocarril económico de Bilbao a Las Arenas,[5] i en 1893 la compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia,[6] absorbides respectivament en 1899 i 1900 per la Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao.[7] El Pont de Biscaia sobre la ria de Bilbao, que Getxo comparteix amb Portugalete fou inaugurat el 1893[8] per la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la burgesia industrial i als turistes de finals del segle XIX, sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2009. Fruit de noves desamortitzacions, a principis de segle sorgeixen nous eixamples a Achecolandeta, Neguri i Zugazarte.[9]

Demografia de Getxo[modifica]

Tenia 5.442 habitants el 1900, 19.309 el 1950 i 80.770 el 2009.

Distribució per barris[modifica]

Habitants per barris (2001)
Barri Població Homes Dones
Elexalde/Santa Maria de Getxo 14.519 7.057 7.462
Areeta/Las Arenas 28.414 13.362 15.052
Algorta 39.799 18.907 20.892


Evolució demogràfica[modifica]

Evolució demogràfica de Getxo entre 1842 i 2009
Font:Institut Nacional d'Estadística espanyol

Barris de Getxo[modifica]

L'històric Pont de Biscaia, sobre la ria de Bilbao.
  • Areeta/Las Arenas: Las Arenas, Romo i Gobela
  • Neguri: Neguri i Aiboa.
  • Algorta: Algorta centre, Sarrikobaso, Arrigunaga, La Humedad i Aldapas.
  • Getxoko Andra Mari/Santa Maria de Getxo

Eleccions 2007[modifica]

Partit Polític Nombre de vots % de vots Regidors
PNB 13.562 35,11% 10
Partit Popular 12.792 33,12% 10
PSE-EE 6.118 15,84% 4
EB-B-Aralar 2.487 6,44% 1
Eusko Alkartasuna 1.537 4,07% 0
Berdeak 1.293 3,35% 0
TOTAL 37.789 100% 25

Alcaldes de Getxo[modifica]

  • 1852 - Juan A. de Zubiaga
  • 1854 - Juan Ignacio de Sarría
  • 1864 - Juan B. Manene
  • 1872 - Julián Mandaluniz
  • 1873 - Mariano Basauri
  • 1874 - Juan Manuel de Ugarte
  • 1876 - Juan María Ugarte
  • 1877 - Marcos Uría
  • 1879 - José R. Arecheta Barrenechea
  • 1882 - Manuel Zalduondo
  • 1883 - José Antonio de Uriarte
  • 1887 - Pedro de Amézaga
  • 1890 - Eladio Sustacha
  • 1891 - Santiago Diliz y Arana
  • 1897 - Juan José Bilbao y Amézaga
  • 1899 - Juan Bta. Ibarra
  • 1902 - José Zubiaga y Careaga
  • 1904 - Cándido Arrola y Aqueche
  • 1906 - Julio Oriosolo y Cortina
  • 1909 - Ildefonso Arrola Bilbao
  • 1912 - Tomás Urquijo Aguirre
  • 1916 - Eduardo Aburto Uribe
  • 1920 - Jacinto Araluce Ajuria
  • 1922 - Constantino Zabala
  • 1923 - José Martín Zabala
  • 1924 - Luis Urresti Campuzano
  • 1927 - Juan L. Prado
  • 1931 - Pedro Careaga
  • 1931 - José Antonio Aguirre (PNB)
  • 1939 - José Luis Oriol
  • 1940 - Salvador Basagoiti Ruiz
  • 1941 - Cándido Bilbao Basterra
  • 1942 - Joaquín Ibargüengoitia Cortázar
  • 1944 - Juan Bta. Merino Urrutia
  • 1960 - Rafael Fernández de Tejada
  • 1964 - Fernando Ybarra López-Dóriga
  • 1967 - Pedro Arístegui Bengoa
  • 1969 - Pedro de Zubiria y Garnica
  • 1979 - Jesús Javier Aguirre Bilbao (PNB)
  • 1980 - Francisco Javier Urrechua Líbano (PNB)
  • 1983 - Juan Ramón Barquín Gaztelurrutia (PNB)
  • 1987 - Javier de Sarria Landarte (PNB)
  • 1991 - Humberto Cirarda Ortiz de Antiñano (PNB)
  • 1999 - Iñaki Zarraoa (PNB)
  • 2007 - Imanol Landa (PNB)

Personatges de Getxo[modifica]

Polítics:

Referències[modifica]

  1. "Crònica del Rei Alfons XII", Sandoval
  2. «Máximo Aguirre Ugarte» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopledia. ISBN: {{{isbn}}} [Consulta: 14 octubre 2018].
  3. «Conformación y evolución de un paisaje en el área metropolitana de Bilbao, el caso de Getxo» (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, 2011-2012, pàg. 117. ISBN: {{{isbn}}} [Consulta: 14 octubre 2018].
  4. Zabala Altube, Carlos María. Guecho, anteiglesia del señorío (en castellà). Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1968, p. 179. 
  5. Ormaechea Hernaiz, Angel Maria. [file:///C:/Users/David%20Serrano/Downloads/Dialnet-FerrocarrilesVascos18551913-2117978.pdf Ferrocarriles vascos (1855-1913)] (en castellà). Universidad de Deusto, p. 137. 
  6. Olaizola Elordi, Juanjo «Breve historia del ferrocarril en el pais vasco» (en castellà). Museo Vasco del Ferrocarril, pàg. 3. ISBN: {{{isbn}}} [Consulta: 14 octubre 2018].
  7. Ormaechea Hernaiz, Angel Maria. [file:///C:/Users/David%20Serrano/Downloads/Dialnet-FerrocarrilesVascos18551913-2117978.pdf Ferrocarriles vascos (1855-1913)] (en castellà). Universidad de Deusto, p. 140. 
  8. «Vizcaya Bridge» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 14 octubre 2018].
  9. Beascoechea Gangoiti, José María «Sociedad y política territorial en Getxo (1855-1935): La familia Aguirre Coste» (en castellà). Cuadernos de Sección. Historia-Geografía, 21, 1993, pàg. 307. ISBN: {{{isbn}}} [Consulta: 14 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Getxo Modifica l'enllaç a Wikidata