Diòcesi de Tui-Vigo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Tui-Vigo
Dioecesis Tudensis-Vicensis
Tui cathedral.jpg
Entrada principal de la catedral de Santa Maria de Tui

Localització
Galicia eclesiastica.PNG
 42° 02′ 46″ N, 8° 38′ 39″ O / 42.0462°N,8.6443°O / 42.0462; -8.6443
Espanya Espanya
Galícia Galícia
Parròquies 276
Població
Total 560.000
• Densitat 325,39 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Arquebisbat de Santiago de Compostel·la
Superfície 1.721 km²
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Bisbat de Tui
Creació segle VI
Catedral catedral de Santa Maria de Tui , Santa Maria a Vigo (cocatedral)
Organització política
• Bisbe Luis Quinteiro Fiuza
Altres

Lloc web diocesetuivigo.org
Modifica les dades a Wikidata

La diòcesi de Tui-Vigo,[1] antigament només diòcesi de Tui, és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, sufragània de l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la. El seu actual titular és Luis Quinteiro Fiuza.

Comprèn part de les províncies d'Ourense i de Pontevedra, limitant amb les diòcesis homònimes, amb Portugal i a l'oest amb l'Oceà Atlàntic. Tant la ciutat com la seu diocesana són molt antigues, en el Primer Concili de Braga (561) un dels quatre bisbes gallecs és el de Tui, i en el Segon Concili de Braga (572) assisteix un dels primers documentats històricament, Anila, que signa com a sufragani de Lugo. La conquesta dels musulmans afecta Tui, i bisbe es refugien a Iria Flavia. La ciutat serà conquerida pels cristians per Alfons I d'Astúries, però no és recolonitzada fins al regnat d'Ordoni I. El primer bisbe de Tui després de la invasió musulmana és Diego (890-901), que estigué present a la consagració del l'Església de Sant Jaume Apòstol, i en el Concili d'Oviedo (900), on aquesta església fou elevada a metropolitana.[2]

Al segle IX la diòcesi i ciutat de Tui torna a ser atacada, aquesta vegada per saquejadors nòrdics, per exemple el 1014. Llavors Alfons V de Lleó decideix posar-la com a part de la diòcesi de Santiago. En aquella època també fou capturat el bisbe Alfonso I, per la qual cosa la seu es mantingué vacant durant 46 anys, fins que es restableix amb el bisbe Jorge. El decret de restauració de la seu està datat el 13 de gener del 1071. Per concessió de Ramon de Borgonya i Alfons VII de Lleó els bisbes de Tui esdevingueren senyors de la ciutat, és llavors quan es comença a construir una nova catedral, que serà finalitzada durant l'episcopat d'Esteban Egea (1218-1239).[2]

El 1959 la diòcesi es va ampliar a la ciutat de Vigo, declarant-se cocatedral, on es traslladen els serveis administratius i pastorals de la cúria, per decisió de butlla papal, entesa com una retirada del poder d'aquesta seu, per dedicar el seu entorn monumental amb objectius turístics.[3]

Episcopologi[modifica]

Article principal: Llista de bisbes de Tui-Vigo

Relació de bisbes des del segle IV, amb inclusió dels dos sants, suposats bisbes, del segle I:[4]

Bisbes llegendaris

Bisbes documentats

Invasió musulmana, residència dels bisbes a Iria Flavia fins a l'any 915.

Annexió de de Tui el 1024 a l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la.
Restauració per decret el 13 de gener de 1071.

Seu vacant. Negativa dels Reis Catòlics de concedir-la a Juan de Sepúlveda, nominat per Juli II.

El 1959 s'eleva el temple de Santa Maria de Vigo a catedral, i la diòcesi passa a anomenar-se de Tui-Vigo.

Referències[modifica]

  1. «Web de la diòcesi de Tui-Vigo» (en gallec i castellà). [Consulta: 24 abril 2015].
  2. 2,0 2,1 Ruiz Amado, 1913.
  3. Castró Fernández, 2011, p. 219.
  4. «Episcopoloxio da Diocese de Tui-Vigo» (en gallec). Diòcesi de Tui-Vigo.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Diòcesi de Tui-Vigo