Bisbat de Solsona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bisbat de Solsona
Diœcesis Celsonensis
La catedral de Solsona
Localització
País Catalunya Catalunya
Província eclesiàstica Tarragona
Metropolitana Tarragona
Coordenades 41° 58′ 47″ N, 1° 30′ 47″ E / 41.97972°N,1.51306°E / 41.97972; 1.51306Coord.: 41° 58′ 47″ N, 1° 30′ 47″ E / 41.97972°N,1.51306°E / 41.97972; 1.51306
Estadístiques
Àrea 3,536 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
139.900
128.700 (92,0%)
Parròquies 174
Informació
Ritus Romà
Establiment 19 de juliol de 1593
Catedral Catedral de Solsona
Sacerdots diocesans 110
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Xavier Novell i Gomà[1]
Bisbe emèrit Jaume Traserra Cunillera
Mapa

En vermell aparéix el territori del bisbat
Web
Modifica dades a Wikidata
Vista interior de la catedral de Santa Maria de Solsona, seu del Bisbat

El bisbat de Solsona (llatí: Dioecesis Celsonensis) és una seu de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona. Fou creat a les darreries del segle XVI, agafant terres del bisbat de Vic i del bisbat d'Urgell. El 2010 tenia 128700 batejats al voltant de 139.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Xavier Novell i Gomà.

Territori[modifica | modifica el codi]

La diòcesi comprèn part de la província de Lleida, a les comarques del Solsonès, la Segarra, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà.[2]

La seu episcopal es troba a la ciutat de Solsona, on es troba la catedral de Santa Maria.

Organització[modifica | modifica el codi]

El territori està dividit en 174 parròquies, agrupats en 7 arxiprestats:

  • Berguedà nord, vint-i-nou parròquies.[3]
  • Cardener, disset parròquies.[4]
  • Llobregat, divuit parròquies.[5]
  • Pla d'Urgell, dotze parròquies.[6]
  • Segarra, cinquanta-tres parròquies.[7]
  • Solsona - Morunys, trenta-nou parròquies.[8]
  • Tàrrega, sis parròquies.[9]

Parròquies[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Plaça del Palau de Solsona. A la dreta, al costat de la catedral, l'edifici del Palau Episcopal, on s'ubica la seu de la cúria diocesana i el Museu Diocesà i Comarcal de la ciutat.

La diòcesi de Solsona va ser establerta el 19 de juliol de 1593,[10] mitjançant la butlla Super universas, i a petició de Felip II, a fi que fos millor governada «aquella terra tan aspre i frontera amb heretges», en una al·lusió als hugonots que, des de França irrompien sovint a través del Pirineu.[11] El Papa Climent VIII accedí a la petició del rei, aquell mateix any, comissionà a l'arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull, al bisbe d'Urgell Andreu Capella i al nunci apostòlic Camillo Caetani per erigir la nova diòcesi.[12]

Per a la seva creació es prengueren 258 parròquies del bisbat d'Urgell i els decanats de Cervera i Tàrrega del bisbat de Vic. Finalment, i a causa de l'oposició del bisbe d'Urgell, el 1623 s'arribà a un acord pel qual només s'integraren a Solsona 114 parròquies.[13]

El primer bisbe va ser Lluís de Sanç i Manegat (1594-1612). Entre els seus successors cal destacar a Pedro de Santiago Anglada y Sánchez (1640-1644), a Rafael Lasala i Losela (1773-1792)[14] autor del Catecismo mayor de la doctrina christiana[15] i a Vicent Enrique i Tarancón (1945-1964).

Entre 1838 i 1890 la diòcesi, ja vacant, va ser suprimida de iure mitjançant el concordat entre el govern espanyol i la Santa Seu de 1851 i va passar a ser governada vicaris capitulars. Es van fer gestions prop de Madrid i Roma perquè Solsona tornés a tenir bisbes. Mentrestant, la seva església va restar sota l'administració de la diòcesi de Vic[16] fins que el 1895 es creà l'administració apostòlica de Solsona, amb caràcter episcopal i independent de Vic. Finalment, el 10 de novembre de 1933, gràcies a les gestions de l'arquebisbe de Tarragona cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, que entre 1913 i 1919 havia estat administrador apostòlic de Solsona, el Papa Pius XI restablí la diòcesi en la plenitud dels seus drets episcopals.[11]

Bisbes de Solsona[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista de bisbes de Solsona

Màrtirs[modifica | modifica el codi]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 128.700 batejats sobre una població de 139.900 persones, equivalent al 92,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 125.000 125.000 100,0 374 266 108 334 250 430 188
1970 129.281 129.315 100,0 241 212 29 536 38 430 177
1980 121.848 122.053 99,8 182 155 27 669 53 371 214
1990 118.395 119.595 99,0 171 151 20 692 44 291 207
1999 100.200 119.200 84,1 135 120 15 742 28 279 163
2000 102.300 119.234 85,8 134 119 15 763 28 230 163
2001 95.138 119.138 79,9 132 121 11 720 22 227 163
2002 94.206 119.206 79,0 139 121 18 677 36 237 163
2003 101.521 124.071 81,8 128 112 16 793 30 208 174
2004 101.521 124.071 81,8 128 112 16 793 32 212 174
2010 128.700 139.900 92,0 110 96 14 1.170 3 22 198 174

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina del bisbat
  2. Bisbat de Solsona. «La diócesis». [Consulta: 28 juny 2013].
  3. Bisbat de Solsona. «Arciprestazgo del Berguedà norte». [Consulta: 28 juny 2013].
  4. Bisbat de Solsona. «Arciprestazgo del Cardener». [Consulta: 28 juny 2013].
  5. Bisbat de Solsona. «Arciprestazgo del Llobregat». [Consulta: 28 juny 2013].
  6. Bisbat de Solsona. «Arciprestazgo del Pla de Urgell». [Consulta: 28 juny 2013].
  7. Bisbat de Solsona. «Arciprestazgo de la Segarra». [Consulta: 28 juny 2013].
  8. Bisbat de Solsona. «Arciprestazgo de Solsona - Morunys». [Consulta: 28 juny 2013].
  9. Bisbat de Solsona. «Arciprestazgo de Tàrrega». [Consulta: 28 juny 2013].
  10. «Solsona (Diocese) Catholic-Hierarchy». [Consulta: 30 agost 2011].
  11. 11,0 11,1 «Lérida III. Historia de la Iglesia. 3. Diócesis de Solsona». [Consulta: 30 agost 2011].
  12. Boleda i Cases, Ramon. Joan Terès i Borrull: arquebisbe i virrei. Solsona: Publicacions de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social, 1982. 
  13. Kamen, Henry. The Phoenix and the Flame: Catalonia and the Counter Reformation (en anglès). New Haven: Yale University Press, 1993, p. 74. ISBN 0300054165. OCLC 27150266 [Consulta: 13 març 2012]. 
  14. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana, Guadarrama (Madrid) 2014, vol. I, p. 403-412,
  15. Lasala y Locela, Rafael. «Catecismo mayor de la doctrina christiana, en que se comprehende el menor y se da una instrucción más cumplida de las verdades de nuestra santa religión católica». Cervera: Imprenta de la Pontificia y Real Universidad, 1791. [Consulta: 12 gener 2012].
  16. Cfr. art. 5 del concordato in Angelo Mercati (a cura di), Raccolta di concordati su materie ecclesiastiche tra la Santa Sede e le autorità civili, Roma 1919, pp. 772-773.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Solsona Modifica l'enllaç a Wikidata