Bisbat de Barbastre-Montsó
| Barbastrensis-Montisonensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Aragó | ||||
| Província | província d'Osca | ||||
| Parròquies | 242 | ||||
| Separat de | bisbat d'Urgell (1955) bisbat d'Osca (1955) bisbat de Lleida (1955) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 97.937 (2020) (11,77 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 8.321 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle ix | ||||
| Catedral | Santa Maria del Romeral (Montsó) , Santa Maria de l'Assumpció (Barbastre) (cocatedral) | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Ángel Javier Pérez Pueyo | ||||
| Lloc web | diocesisbarbastromonzon.org | ||||
   | |||||
El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó). La diòcesi forma part de la província eclesiàstica de Saragossa, per la qual cosa és sufragània de l'arxidiòcesi de Saragossa. La diòcesi limita al nord amb els Pirineus, a l'est i al sud amb la Diòcesi de Lleida, i a l'oest amb les d'Osca i Jaca. Hi ha dues seus catedralícies la de Santa Maria del Romeral a Montsó i la catedral de Barbastre, ciutat en què també hi ha el palau episcopal, el seminari, i l'escola dels clergues regulars de les Escoles Pies, o escolapis. A més del seminari per a l'educació dels joves eclesiàstics, hi ha diverses comunitats de la diòcesi va dedicar a una vida contemplativa i l'educació dels joves, entre ells: els Escolapis, els Fills de l'Immaculat Cor de Maria, les Clarisses, i el caputxí les monges tenen bases a la capital, els benedictins a la localitat de Pueyo, i dels Carmelites Descalços a Graus i Sales-Altes. Hi ha escoles en tots els pobles de la diòcesi.
Història
[modifica]El bisbat de Barbastre fou establert amb la reconquesta de la ciutat per Pere I d'Aragó i Pamplona en compliment del testament del rei Ramir, qui, afligit per la pèrdua de la ciutat, feu incloure en el seu testament que quan fos reconquerida de nou, s'hi establiria la seu del bisbat,[1] però va desaparèixer absorbida per la diòcesi de Lleida on es va traslladar el 1149.
La diòcesi existeix amb aquest nom des de 1974, si bé és la continuadora de la diòcesi de Barbastre creada el 1573 per escissió de la d'Osca. Abans d'aquest trasllat, els seus orígens es remunten al Bisbat de Roda-Barbastre amb seu episcopal a la catedral de Roda d'Isàvena creat el segle ix.
Incorporació de les esglésies de la Franja de Ponent del bisbat de Lleida
[modifica]La desaparició de la diòcesi de Roda-Barbastre el 1149 traslladant totes les parròquies al bisbat de Lleida, va suposar la incorporació de les parròquies de la Franja de Ponent.
La segregació d'aquestes parròquies cap al bisbat de Barbastre es va iniciar durant la dictadura franquista i culminà durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol,[2] acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes,[3] va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneïtat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
La segregació es va fer en tres fases, els anys 1955, 1995 i 1998, culminant amb un litigi arran de les obres d'art depositades al Museu Diocesà de Lleida.
Primera segregació
[modifica]El 2 de setembre de 1955 el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Saragossa i altres- modificà, entre d'altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida s'agregava el municipi de Maials (fins llavors pertanyent al Bisbat de Tortosa) i perdia alhora Mequinensa i Faió en favor de l'arxidiòcesi de Saragossa.
Segregació definitiva
[modifica]El 17 de setembre de 1995, quan va entrar en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al bisbat de Barbastre-Montsó, seguides de 27 parròquies més el 15 de juny de 1998.[4]
Arran de la segregació va començar una polèmica al voltant de la col·lecció d'obres d'art procedents de les parròquies de la Franja de Ponent que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida. Segons els que varen publicar manifests oposant les mesures de l'episcopat espanyol, tot el procés de la segregació de les parròquies i demanda de devolució de les obres d'art hi ha una intenció de minvar Catalunya[5] i de reafirmació del centralisme de l'estat espanyol que només es percep com a unitari.[6]
Bisbes
[modifica]Bisbat de Barbastre
[modifica]Bisbat de Barbastre-Montsó
[modifica]| Període | Nom | Ressenya biogràfica |
|---|---|---|
| 1974 - 1999 | Ambrosio Echebarria Arroita | |
| 1999 - 2004 | Juan José Omella Omella | nomenat bisbe de Calahorra |
| Des del 2004 | Alfonso Milián Sorribas | |
Estadístiques
[modifica]A finals del 2012, la diòcesi tenia 96.600 batejats sobre una població de 104.700 persones, equivalent al 92,3% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1949 | 36.400 | 36.400 | 100,0 | 65 | 49 | 16 | 560 | 21 | 98 | 153 | |
| 1959 | 42.629 | 42.629 | 100,0 | 109 | 87 | 22 | 391 | 35 | 106 | 173 | |
| 1970 | 39.230 | 39.236 | 100,0 | 97 | 80 | 17 | 404 | 27 | 70 | 40 | |
| 1980 | 33.785 | 33.825 | 99,9 | 82 | 68 | 14 | 412 | 20 | 86 | 175 | |
| 1990 | 32.860 | 32.900 | 99,9 | 69 | 56 | 13 | 476 | 23 | 75 | 153 | |
| 1999 | 97.200 | 98.073 | 99,1 | 123 | 83 | 40 | 790 | 52 | 160 | 274 | |
| 2000 | 95.300 | 96.250 | 99,0 | 123 | 83 | 40 | 774 | 52 | 153 | 274 | |
| 2001 | 96.125 | 98.073 | 98,0 | 114 | 75 | 39 | 843 | 51 | 166 | 274 | |
| 2002 | 96.328 | 98.658 | 97,6 | 103 | 75 | 28 | 935 | 42 | 131 | 308 | |
| 2003 | 95.200 | 97.800 | 97,3 | 104 | 77 | 27 | 915 | 41 | 132 | 308 | |
| 2004 | 95.000 | 95.887 | 99,1 | 100 | 74 | 26 | 950 | 42 | 127 | 274 | |
| 2006 | 95.498 | 102.580 | 93,1 | 97 | 70 | 27 | 984 | 38 | 132 | 274 | |
| 2012 | 96.600 | 104.700 | 92,3 | 85 | 63 | 22 | 1.136 | 29 | 137 | 242 | |
Referències
[modifica]- ↑ López Novoa, Saturnino. Historia de la muy noble y muy leal Ciudad de Barbastro y descripción geográfico-histórica de su diócesis (en castellà). Imprenta de Pablo Riera, 1861, p. 43.
- ↑ La voluntat de minvar la llengua i cultura de Catalunya es va accelerar el 20 de febrer de 1712 a Madrid quan es varen dictar les famoses instruccions secretes als corregidors del territori català: "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."
- ↑ El conflicte per les obres d'art del Museu Diocesà és l'últim capítol del llarg procés de desmuntatge de la unitat social, econòmica i cultural que formen les comarques de la Franja de Ponent amb les seves veïnes del Principat
- ↑ «Segregació del bisbat de Lleida». Arxivat de l'original el 2009-11-07. [Consulta: 6 febrer 2010].
- ↑ «Comarcalització i reconeixement lingüístic». Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 6 febrer 2010].
- ↑ «Manifest sobre la unitat del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal». Arxivat de l'original el 2009-12-31. [Consulta: 6 febrer 2010].
Fonts
[modifica]- Anuari pontifici del 2013 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Barbastro-Monzón (anglès)
- Cronologia Arxivat 2013-04-26 a Wayback Machine. (castellà)
- Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 12–13 e 43(llatí)
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 129; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., pp. 109–110; vol. 5, pp. 113–114; vol. 6, p. 115(llatí)
