Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Museu Diocesà de Lleida)
Salta a: navegació, cerca


Infotaula d'organitzacióMuseu de Lleida: diocesà i comarcal
Logotip Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.png
Dades base
Abreviació MLDC
Tipus entitat diocesan museum
Història
Fundació 1 d'agost de 1997
Activitat
Àmbit Museu d'Art
Espai exposició 6.835 m2
Núm. visites 10.621 (2008)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Josep Giralt i Balagueró
És propietat de Ajuntament de Lleida, Diputació de Lleida, Bisbat de Lleida i Generalitat de Catalunya
Afiliacions

Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya Xarxa de Museus d'Art de Catalunya

Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

Web www.museudelleida.cat

Modifica dades a Wikidata

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MdLL) és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l'Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.[1]

L'actual seu del museu fou inaugurada el desembre de 2007.

Història[modifica]

Com a conseqüència de les desamortitzacions del segle xix, bona part del patrimoni artístic de l'Església es dispersà o passà a mans privades. Al llarg del segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixença catalana que pretenien recuperar i protegir tot aquest legat. Una d'aquestes accions fou la creació el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades.

Seguint aquest model, tres anys després el bisbe Josep Meseguer i Costa funda el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, amb la intenció de brindar una àmplia col·lecció d'art eclesiàstic als seminaristes i evitar l'espoli per part de col·leccionistes privats. Messeguer nodrí aquest fons adquirint obres arraconades d'arreu del territori diocesà i gràcies a donacions particulars. La primera seu del museu s'ubicà en diverses sales de l'antic Seminari de Lleida, l'actual rectorat de la UdL.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, el 1936, l'anticlericalisme de les forces revolucionàries motivà el saqueig i desmantellament del Museu Diocesà. Al seu torn, l'edifici del Seminari fou ocupat per instal·lar-hi la seu del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).[2]

La Generalitat republicana aconseguí recuperar les obres del Diocesà i les emmagatzemà al Museu Jaume Morera (antic Hospital de Santa Maria i actual seu de l'Institut d’Estudis Ilerdencs),[3] que es rebatejaria com Museu del Poble.

A començaments de 1938, amb les tropes de Franco aproximant-se inexorablement a la ciutat, la Generalitat traslladà de manera urgent el patrimoni artístic de la ciutat a l'ermita de Butsènit. L'agost d'aquell mateix any, el bàndol nacional ocuparia Lleida i l'anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional traslladaria les obres a Saragossa, on van romandre fins terminada la guerra.

Des d'aleshores i fins a 1943, el govern franquista retornà gradualment les obres a Lleida; el Museu Diocesà fou restablert a la seua seu original del Seminari i incrementà el seu fons amb peces de la Seu Vella i de l'antic Museu d'Art de Lleida.

Entrada a l'antiga seu del museu, ubicada a l'església de Sant Martí

L'any 1967 s'encarregà un edifici propi per al Museu Diocesà, però mai no s'arribà a construir. El 1969 l'Església posà en venda l'edifici del Seminari, i les peces del Museu es repartiren entre el Palau Episcopal i l'església romànica de Sant Martí, situació que es va perllongar aproximadament 30 anys.

Amb la decisió de consolidar aquest patrimoni, l'1 d'agost de 1997 se signa el conveni per a la creació del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, que unificarà la col·lecció diocesana amb el fons arqueològic de l'Institut d’Estudis Ilerdencs (hereu al seu torn de l'antic Museu d’Antiguitats, creat el 1868) amb la intenció de fundar el museu de referència de les comarques de Lleida. A més, es decideix la construcció d'una nova seu única a la Llar de Sant Josep, un antic convent de carmelites descalces. Fins a la seua finalització, la col·lecció del museu es mostraria a l'església de Sant Martí.

Les obres de la nova seu, dissenyada per l'arquitecte Joan Rodon, s'iniciaren el juliol de 2003 i finalitzaren el 30 de novembre de 2007 amb la inauguració del museu.[4] El museu rebé prop de 50.000 visitants durant el primer any de la inauguració de la nova seu.[5]

El 2014 la seva directora des de la fundació del museu va anunciar que dimitia del càrrec. Es va obrir una nova candidatura a la qual es van presentar 11 aspirants.[6]

El pressupost del museu el 2015, serà de 973.000€ un 0,3% superior l'any 2014. Pel que fa a les aportacions de les administracions, la Generalitat aportarà 342.000€ (320.000€ l'any 2014), la Diputació de Lleida 320.000€ (el mateix que l'any anterior), l'Ajuntament de Lleida 225.000€ (216.000€ l'any anterior) i el Consell Comarcal del Segrià 6.000€ (el mateix que l'any 2014)

Patrimoni destacat[modifica]

Edifici actual del museu

El Museu de Lleida gestiona un important llegat artístic provinent de les terres de ponent i de l'antiga Diòcesi de Lleida. Entre les obres més destacades[7] del museu trobem:

Litigi per les obres d'art de la Franja de Ponent[modifica]

Entre el patrimoni que conserva el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal hi ha 113 peces d'art originàries de diverses parròquies de la Franja de Ponent. Fins al 1995 aquestes parròquies havien format part del Bisbat de Lleida, però un decret vaticà n'ordenà la seua segregació per crear la nova Diòcesi de Barbastre-Montsó. Posteriorment, un altre decret exigia el retorn de les obres d'art a les seues esglésies originàries.[8] Des d'aleshores s'inicià un litigi entre les institucions catalanes i aragoneses pel futur d'aquestes peces d'art.[9]

Els partits polítics i les institucions aragoneses donen suport unànime a les reclamacions de la Diòcesi de Barbastre-Montsó,[10] i reclamen el retorn immediat de les obres a l'Aragó. Tot i això, algunes organitzacions culturals de la Franja com la Institució Cultural de la Franja de Ponent defensen la integritat de la col·lecció del Museu Diocesà de Lleida.[11]

L'abril de 2006, la consellera de cultura de la Generalitat Caterina Mieras aprovà un dictamen que autoritzava el Bisbat de Lleida a entregar les obres d'art a l'Aragó si es complien una sèrie de requisits com ara la preservació de la unitat de la col·lecció i la gestió unitària del patrimoni.[12] La resolució fou rebutjada frontalment per la Diputació de Lleida, perquè considerava que podria facilitar la disgregació de la col·lecció.[13] Un mes després, el Parlament de Catalunya aprovà una resolució que "blindava" la continuïtat de les obres a Lleida fins que no s'esclarís definitivament la seua propietat.[14] El 12 de juliol de 2007 es constituí una plataforma de suport a la unitat del Museu integrada per diversos col·lectius i associacions culturals de Lleida i la Franja.[15]

Mentrestant, el nou museu obrí les seues portes el 30 de novembre de 2007, mostrant la col·lecció d'art íntegra.[16]

Segons la legislació espanyola, el dret canònic s'aplica sobre els béns que són propietat de l'Església, i per tant el destí de les obres l'hauria de decidir una resolució del Tribunal de la Rota espanyol. Aquest tribunal es pronuncià a favor de l'entrega de les peces a Barbastre-Montsó el maig de 2008,[17] i monsenyor Joan Piris, nomenat bisbe de Lleida l'estiu d'aquell mateix any, anuncià que no recorreria la sentència.[18]

No obstant això, el bisbe Piris no podia fer entrega de les obres perquè aquestes formen part del fons del Museu Diocesà, integrat per altres institucions com l'ajuntament, la diputació o la Generalitat, i també per pertànyer al catàleg d'obres d'art de Catalunya. A més a més, l'associació Amics del Museu de Lleida rebutjà les sentències eclesiàstiques i interposà una demanda civil perquè fos la justícia ordinària la que decidís, definitivament, qui és el propietari legítim de les obres.[19] El judici civil s'inicià el maig de 2010 i tot i que inicialment s'havia anunciat que el Bisbat de Lleida defensaria la legitimitat de la seva col·lecció diocesana,[20] finalment comunicà que desistia de reivindicar legalment la propietat de les peces.[21] Les autoritats catalanes replicaren el bisbe insistint que no pot prendre decisions unilaterals sobre el futur de les peces, ja que qualsevol decisió s'ha de prendre al si del consorci del museu.[22]

Obres destacades[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Bibliografia complementària[modifica]

  • Mundó, Ascari M. L'Opus Dei enfronta Catalunya amb Aragó : l'art sacre de Lleida en joc. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2006, pàg. 159. ISBN 978-84-9656-337-7. 
  • Casanova, Eugeni. El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art. Lleida: Pagès Editors, 2008, pàg. 320. ISBN 978-84-9779-699-6. 

Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Farradellas, Víctor «Jaciments mil·lenaris». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.66-67. ISSN: 1695-2014.
  3. Breu història de l'IEI
  4. El conseller Tresserras ha inaugurat el nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal Web oficial de la Generalitat de Catalunya. 30 de novembre de 2007
  5. «El Museu de Lleida ha rebut prop de 50.000 visitants en el primer any de vida de la seva nova seu». 3cat24.cat, 27-11-2008. [Consulta: 27 gener 2010].
  6. «11 candidatures per a la plaça de director/a del Museu de Lleida: diocesà i comarcal». Generalitat de Catalunya, 27-01-2015. [Consulta: 28 gener 2015].
  7. La col·lecció diocesana
  8. Un conflicte que data de 1995
  9. Sàez, Anna «L'art de la discòrdia». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 16-17. ISSN: 1695-2014.
  10. Las Cortes aprueban una Declaración Institucional para reclamar la devolución de los Bienes de arte sacro pertenecientes a la diócesis Barbastro-Monzón (castellà)
  11. «La Franja reivindica que les obres d'art en litigi amb l'Aragó s'han de quedar a Catalunya». Diari Segre, 29-11-2009. [Consulta: 29 novembre 2009].
  12. Cultura autoritza la sortida de les obres d'art del Diocesà de Lleida si es manté unida la col·lecció
  13. Gavín afirma que la resolució del dictamen sobre les obres del Museu Diocesà 'crea les bases per la disgregació de la col·lecció'
  14. Moció consensuada i aprovada per unanimitat. Tram. 302-00175/07
  15. Una dotzena d'entitats culturals de Lleida i la Franja de Ponent constitueixen una plataforma per la unitat del Museu Diocesà
  16. «Lleida inaugura el nou Museu Diocesà amb una mostra que inclou obres reclamades per Aragó». El Periódico de Catalunya, 30-11-2007. [Consulta: 27 gener 2010].
  17. «El Vaticà rebutja l'últim recurs del bisbat de Lleida i decreta que l'art sacre es lliuri a l'Aragó». 3cat24.cat, 13-05-2008. [Consulta: 13 maig 2008].
  18. «El Bisbat de Lleida anuncia que no recorrerà les sentències del litigi amb la diòcesi de Barbastre». El Periódico de Catalunya, 20-12-2008. [Consulta: 27 gener 2010].
  19. «Un jutge de Lleida decidirà qui és el propietari de l'art en litigi» (en castellà). Diari La Mañana, 20-05-2008. [Consulta: 27 gener 2010].
  20. «El bisbat de Lleida canvia la posició i defensa ara la legitimitat de la seva col·lecció d'art de la Franja i». Diari El Punt, 27-01-2010. [Consulta: 27 gener 2010].
  21. «El bisbat de Lleida desisteix de la seva reivindicació de l'art de la Franja». Diari Avui, 27-10-2010. [Consulta: 1 desembre 2010].
  22. «L'alcalde de Lleida recorda al bisbe que l'art de la Franja depèn del Museu». Diari Avui, 27-10-2010. [Consulta: 1 desembre 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Lleida Diocesà i Comarcal Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de Lleida