Museu de l'Aigua
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Format per | |
Ubicació geogràfica  | |
El Museu de l'Aigua de Lleida és un museu de territori que aplega diversos espais repartirts a la ciutat de Lleida (Segrià) i a l'horta de la comarca lleidatana. El lloc central o principal és el Campament de la Canadenca. Altres llocs del museu són el Dipòsit del Pla de l'Aigua, els Pous del Gel, el Molí de Sant Anastasi, les fonts monumentals i els canals de Pinyana i Seròs.
El museu explora les estretes relacions de la ciutat de Lleida amb l'aigua, la seva ubicació i la gestió de l'aigua en el passat convertida en un magnífic llegat del patrimoni relacionat amb l'aigua i els seus usos, la formació del paisatge i la producció d'energia hidroelèctrica.
La missió del museu és garantir la preservació del patrimoni material, però també de l'immaterial: les vivències entorn de l'aigua, les tecnologies i les infraestructures que han quedat i que són la base de les d'avui, les innovacions que faciliten la vida. El museu difon el llegat i la cultura de l'aigua a partir d'activitats educatives i d'exposicions temporals.
.jpg)
A Lleida, a la vora Segre i al llarg de la història, s'hi ha construït una àmplia xarxa de canals i séquies, convertint la seva àrea geogràfica en una de les més irrigades de la península. A més a més, el canal industrial de Seròs, que travessa la ciutat, és usat per a la producció hidroelèctrica. Lleida també s’abasteix d'aigua potable del canal de Pinyana, el més antic del país.
El Campament de la Canadenca
[modifica]Recinte construït per La Canadiense al costat del canal de Seròs. L'empresa Barcelona Traction Light & Power, coneguda popularment com La Canadenca o La Canadiense, va construir el campament l'any 1914 per allotjar-hi els treballadors que construïen el canal de Seròs. La Canadenca fou una empresa, que es va instal·lar en diferents indrets de Catalunya per electrificar el territori. La Canadenca, fundada l'any 1911, es creà per electrificar Catalunya a partir de l'aigua dels rius de les Terres de Lleida. Va construir 3 grans centrals: a Tremp, a Camarasa i a Seròs. La central de Seròs pren l'aigua del riu Segre a l'alçada de Lleida, a la presa de la Mitjana, d'on en surt un canal de 27 km que aporta l'aigua suficient per moure les turbines. Vora el canal, a l'alçada del barri de la Bordeta de Lleida, es va construir el campament, com a conjunt d'habitatges, oficines i magatzems per als treballadors.
Des de 2004, un cop rehabilitat, el lloc és la seu principal del museu. S'hi pot visitar l'exposició permanent "La força de l'aigua",[1] on es mostra la generació d'energia hidroelèctrica a partir de les obres de l'enginyer Frederick Stark Pearson (Dr.Pearson) i La Canadenca. L'espai també acull l'exposició "Aigües del món. Un món d'aigües", amb més de 1.000 ampolles d'aigua d'arreu del món agrupades per països. Està situat a l'Avinguda Miquel Batllori, 52 de Lleida.[2][3]
Des del campament es pot iniciar la ruta del canal de Seròs: des de la resclosa de Lleida a la Mitjana fins al campament de la Bordeta i l'embassament d'Utxesa, resseguint el canal i visitant la central hidroelèctrica de Seròs.[4]
Dipòsit del Pla de l'Aigua
[modifica]El dipòsit del Pla de l'Aigua és el primer dipòsit d'aigua potable de la ciutat, construït a entre 1784 i1792. El dipòsit fou construït el 1784 per abastir d'aigua potable la ciutat i poder superar les mancances d'aigua i combatre les epidèmies.[5] Es tracta d'un dipòsit subterrani de grans dimensions, cobert amb 25 pilars i sis voltes de canó. La seva capacitat és de 9.000 m3 (9 milions de litres) i se'l coneix com "la Catedral de l’Aigua".
L'aigua hi arribava des del canal de Pinyana, i des del dipòsit es repartia per la ciutat mitjançant un conjunt de fonts monumentals: fonts monumentals: la de l'Ensenyança, la del Roser, la de la Catedral, la de Sant Francesc i la de Sant Joan, coneguda com la de les Sirenes. Posteriorment l'aigua va arribar a les cases, cosa que va fer augmentar el consum. Aleshores fou necessari construir nous dipòsits (els primers, l'any 1901, a les Basses d'Alpicat), fins que aquest dipòsit va deixar de prestar servei. Finalment, fou restaurat a final del segle xx per tal de poder-se visitar.[6] El dipòsit del Pla de l'Aigua és un centre d'interpretació de l'aigua potable.[5] El dipòsit és a la Plaça del Dipòsit - C/ Múrcia, 10 de Lleida.[7]
Des del dipòsit es pot emprendre la ruta de les fonts monumentals: un recorregut urbà per les fonts que repartien l'aigua del dipòsit.[4]
Pous del Gel
[modifica]Els pous de gel de Lleida són a la banda nord i més ombrívola del turó de la Seu Vella.[8] Es van construir el 1611 per a emmagatzemar i conservar el gel de les geleres i altres pous de gel o de glaç més pròxims.[9] Hi ha dos pous o cavitats subterrànies excavades a la roca de 14 metres de fondària que estan cobertes per dues cúpules. El pou més gran té una capacitat de 842 m3 i el petit de 500 m3. Foren construïts l'any 1611 per la Paeria, que els donava en concessió. S'hi encabia el màxim volum de gel possible a l'hivern per a poder-ne disposar durant tot l'estiu. Són una mostra de l'enginy humà per millorar les condicions de vida. En aquest cas, per a poder disposar de gel tot l'any, per a conservar aliments, per a usos mèdics i com a refresc.[10] Es van restaurar el 1994 i formen part del patrimoni preindustrial lleidatà.[11]
Molí de Sant Anastasi
[modifica]Antic molí fariner, datat a inicis del segle xiii. Aprofitava el salt de la séquia de Fontanet, que li donava la força necessària per moure les moles. Juntament amb el molí de Cervià fou un dels més importants de l'Horta de Lleida. S'hi conserva part de la maquinària, vestigis de l'edificació medieval, reformada en època moderna, i el salt d'aigua.[12][13][14]
Des del molí es poden seguir la ruta de la séquia de Fontanet: itinerari per la séquia de Fontanet en el seu tram urbà, des del molí fins al partidor de la Bordeta i un tram a l'aire lliure i/o la ruta de la Copa d'Or: recorregut per aquesta partida de terres de l'horta on s'hi poden observar la séquia de Fontanet i la de Torres, el canal de Seròs, el torrent de la Femosa i el pont del Boc de Biterna, el xoperal del Tòfol i el Camí del riu.[4] El molí de Sant Anastasi està situat a l'avinguda de les Garrigues, 128 (barri de la Bordeta).
Fonts monumentals
[modifica].jpg)
Construïdes durant el segle XVIII, repartien l’aigua que venia del dipòsit del Pla de l’Aigua. La visita a les fonts: de Sant Llorenç, de l’Ensenyança, del Roser, de l’Hospital, de la Costa del Jan, també suggereix el record d'altres fonts que hi havia a les plaçes de la Catedral, Sant Francesc i Sant Joan, per finalitzar a la font del Governador.[15]
Els Canals de Pinyana i Seròs
[modifica]Són els dos canals històrics més importants que reguen l'esponerosa l'horta lleidatana. El recorregut pel canal de Pinyana es pot fer en tres hores. El tram que es visita és la prolongació de la primera séquia d'Almenar, construïda el 1147, encara que no fou fins a les darreries del segle xii, que Pere Raimon Sallola la va fer arribar al pla de Lleida. És el canal de regadiu més antic de Catalunya i rega 13.500 hectàrees de terres als termes de 13 municipis lleidatans.
El canal de Seròs comportà un gran benefici per a l'econòmica de Lleida i els seus habitants quan a l'inici del segle XX es van fer les obres destinades a la producció d'energia hidroelèctrica on, a partir de 2012, hi treballaren 140 empleats durant 28 mesos. Als extrems de l'aqüeducte, s'hi han haabilitat dos parcs; el parc natural de la Mitjana, al barri de Pardinyes i el pantà d'Utxesa, ja al terme municipal de Torres de Segre.[4] Les rutes guiades es programen al llarg de l'any i cal consultar l'agenda cultural municipal.[16]
El Molí de Cervià
[modifica]El Molí de Cervià, només és visitable l'exterior. Es troba just a la sortida est del Parc de la Mitjana, vora el camí de Grenyana i la clamor de les Canals.[17] És un edifici aïllat de planta rectangular amb una planta baixa per a la maquinària del molí, una segona planta per a habitatge. La coberta és de quatre vessants.[18]
Referències
[modifica]- ↑ «Campament de La Canadenca, Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català». espaisrecobrats.cat, 2014. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Campament de la Canadenca (Museu de l'Aigua)». Paeria, Regidoria de cultura, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ Vendrell, E. La força del canal de Seròs. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2007, p. 45. ISBN 978-84-89781-97-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Rutes de l'Aigua». Paeria, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ 5,0 5,1 «Dipòsit del pla de l'aigua de Lleida». Revista EIX, Cultura Industrial, Tècnica i Científica, 2016.
- ↑ Vendrell, Enriqueta. Fonts, pous, aljubs… i aixetes. La distribució de l'aigua potable de Lleida, dels inicis a l'actualitat. Lleida: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida, 2009, p. 52. ISBN 978-84-96855-27-4.
- ↑ «Dipòsit del Pla de l'Aigua (Museu de l'Aigua)». Paeria, Regidoria de cultura, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «El Conjunt Monumental, Pous de gel». Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Pous de Gel de la Suda (Lleida | Turó de la Seu - Segrià)». poblesdecatalunya.cat, 2013. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ Sánchez, M. Els pous de gel de Lleida. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2004, p. 30. ISBN 84-89781-47-8.
- ↑ «Pous del gel (Museu de l'Aigua)». Paeria, Regidoria de cultura, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ Eritja, X. Records d'un rec urbà. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2006, p. 34. ISBN 84-89781-82-6.
- ↑ «Molí de Sant Anastasi (Museu de l'Aigua)». Paeria, Regidoria de cultura, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «El Molí de Sant Anastasi, part del Museu de l'Aigua de Lleida». Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Patrimoni Industrial, 23-06-2023. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «La ruta de les fonts monumentals de Lleida». Magazine Lleida, Publicacions, 2023. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Agenda-Regidoria de Cultura, Lleida». Paeria, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Molí de Cervià». Paeria, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «14428 MOLÍ DE CERVIÀ, Camí de Granyena, Lleida (Segrià)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 2025. [Consulta: 10 novembre 2025].