Fonts monumentals de Lleida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Entre el patrimoni artístic de la capital del Segrià cal destacar un nombre de fonts monumentals[1] de diferents estils que decoren carrers i places.[2][3][4]

Font del Roser[modifica]

Infotaula d'edifici
Font del Roser
Font del Roser.jpg
Característiques
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
Localització C. Cavallers, 19
BCIL
Identificador IPAC: 14310
Modifica les dades a Wikidata
  • Emplaçament: Carrer Cavallers
  • Any de construcció: 1778 i 1779
  • Estructura: És de pedra tallada. Adossada a la paret de l'edifici de l'antic convent dels dominics, presenta els elements decoratius propis de l'època barroca classicista. Quan es realitzaren les primeres conduccions urbanes amb les aigües del segon ramal s'abastí d'aigua potable la font del Roser.
  • Altres denominacions: Font del carrer dels cavallers.

Font de Sant Llorenç o de les Piques[modifica]

Infotaula d'edifici
Font de les Piques
Font de les Piques P1360481.JPG
Característiques
Estil arquitectònic Barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
Localització C. la Palma - pl. Sant Llorenç
BCIL
Identificador IPAC: 14287
Modifica les dades a Wikidata
  • Emplaçament: Cruïlla del carrer la Palma amb la plaça de Sant Llorenç.
  • Any de construcció: 1730-1735
  • Estructura: Estil barroc-classicista. És de pedra treballada i escairada, i es troba adossada a una paret de totxana.
  • Més informació: L'aigua que rajava provenia de les séquies el canal de Pinyana. Abans es trobava adossada a les muralles, al carrer Carles.
  • Altres denominacions: Font de les piques.
  • Més informació: Quan van construir aquesta font primerament la van instal·lar a l'entrada del portal de boters. Donava aigua a la zona alta de Lleida
  • El detall del brollador de la font ens recorda a la figura d'un sol o d'un lleó, figures molt recurrents a l'època.

Font de l'Hospital[modifica]

Infotaula d'edifici
Font de l'Hospital
Font de l'Hospita.jpg
Característiques
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
Localització Av. Blondel
BCIL
Identificador IPAC: 14307
Modifica les dades a Wikidata
  • Emplaçament: Plaça de l'IEI
  • Any de construcció: 1802
  • Estructura: Estil barroc-classicitzant. Té un caràcter monumentalista i neoclassicista.
  • Altres denominacions: Font de L'IEI.
  • Més informació: En un principi estava situada a l'Antic Hospital de Santa Maria. En el centre d'aquesta font hi trobem una placa que indica l'any de la seva construcció en llatí.Com que la mina del dipòsit del Pla de l'aigua no quedava massa lluny, van allargar-la fins a fer arribar l'aigua a l'hospital de Santa Maria

Font de les Petxines[modifica]

  • Any de construcció: 1780- 1800
  • Estructura: És de pedra tallada i com a element decoratiu té una pica gallonada.
  • Més informació: Aquesta font es va construir amb motiu de l'embelliment de la rambla Ferran. No va ser fins al 1864 que la van traslladar als camps Elisis.
  • Altres denominacions: Font de la Foca.
  • Presenta pocs elements decoratius, sols una pica gallonada, típica de l'època, evoca les fonts renaixentistes tardanes.
  • Es troba en el centre d'una pica circular en forma de bassa, amb acabats de motllures semicirculars simple. En el centre trobem una columna de gran senzillesa decorativa que sustenta l'únic element de la font, una petxina d'una sola peça i de poca fondària. En la part superior hi ha una escultura de tipus animalista, una foca, que és de nova construcció (i per això se l'anomena font de la foca), substitueix l'element originari, segons sembla era una figura clàssica. De la documentació històrica conservada, se'n sap que tenia vuit brolladors i una figura mitològica.
  • El governador de l'època Carles Farré d'Aunoy, el 1830 va obrir una via des del pont al baluard del Carmen, traçà un passeig de pedra i jardins, s'instal·larà la font a la plaça d'Adriani, L'any 1864 l'alcalde Fuster la va traslladar al Camps Elisis.
  • De l'originària, només se'n conserva la pica gallonada, ja que a la guerra civil, els Camps Elisis foren arrasats.

Font del Governador[modifica]

Infotaula d'edifici
Font del Governador
IPA-14292.JPG
Característiques
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
Localització Baixada de la Trinitat
BCIL
Identificador IPAC: 14292
Modifica les dades a Wikidata
  • Emplaçament: A la baixada de la Trinitat.
  • Any de construcció: Va ser construïda l'any 1789.
  • Estructura: Estar formada per una sola pica, ja que té molt poca profunditat, l'estructura és de pedra tallada. En el centre hi ha dibuixat un dels típics peixets.
  • Més informació: El Governador Lluís de Blondel va manar construir-la al turó de Gardeny, però el 1974 es va traslladar on és actualment.
  • Altres denominacions: Font de l'Aiguardent, Font de Cardona i Font de la Trinitat.
  • Font d'estil neoclassicista, amb alguna connotació de barroc tardà.
  • Té una sola cara, el cos de la font és una mica còncau. Està flanquejat per dues pilastres que descansen sobre un basament. La seua decoració és sòbria.A la part de dalt hi ha una motllura que separa el capitell frontal per un tronc cúbic, coronada als seus extrems per dues boles. A la part central hi ha un frontal peraltat, en el centre del qual hi ha l'escut de Lleida.
  • A la paret central hi destanquen dos motius, una pedra tallada rectangular irregular amb una inscripció, referent al governador L. Blondel, que va ser qui va ser qui va manar construir la font. A la part inferior trobem el brollador que es tracta d'un cap d'animal marí, que recorda una balena. Tot i la monumentalitat de la Font té una sola pica i la seva profunditat és escassa.
  • El marquès de Blondel va fer construir la Font, aprofitant un petit brollador al vessant de Gardeny, va ser finançada íntegrament amb els seus diners. L'any 1789 el governador Blondel la va fer traslladar davant la Creu de Gardeny. L'any 1861, es millora el lloc i es connecta la Font a la conducció general d'aigües de la ciutat. Posteriorment fou traslladada l'any 1975 a la baixada de la Trinitat, on es troba actualment.

Font de la costa del Jan[modifica]

Infotaula d'edifici
Font del governador Aparici
Font del governador Aparici P1070058.JPG
Característiques
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
Localització Costa del Jan - c. Major
BCIL
Identificador IPAC: 14401
Modifica les dades a Wikidata
  • Emplaçament: Quan va ser inaugurada la font es trobava a la plaça Sant Francesc, actualment però està situada a la costa de Sant Jan.
  • Any de construcció: Va ser construïda l'any 1974, però va ser restaurada el 1989.
  • Estructura: La imatge que està situada a la paret representa el cap d'un monstre marí, en el centre de la font trobem l'escut de Lleida amb el triple lliri.
  • Més informació: Quan la font es trobava a la Plaça Sant Francesc rebia l'aigua de la mina del Dipòsit del Pla de l'Aigua. L'any 1884 l'Ajuntament va decidir desmuntar-la i traslladar-ne una part a la costa del Jan. La resta de la font es va aprofitar per crear-ne una altra davant de l'estació de trens. En la font es van trencar alguns elements a causa de la caiguda d'un mur situat al seu darrere, els trossos trencats es van traslladar a un magatzem municipal.

Font de l'Ensenyança[modifica]

Infotaula d'edifici
Font de la Palma
Font del Roser.jpg
Característiques
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
Localització Pl. Sant Antoni M. Claret
BCIL
Identificador IPAC: 14309
Modifica les dades a Wikidata
  • Emplaçament: Estava situada al carrer la Palma però va ser traslladada a la plaça Sant Antoni Maria Claret.
  • Any de Construcció: Va ser construïda l'any 1809.
  • Estructura: És una font d'una sola cara de formes severes i clàssiques, emmarcada per un arc esbiaixat, formant l'escut de Lleida.
  • Més informació: En un principi estava situada a la façana del convent de la Companyia de Maria i Ensenyança. A causa de l'enderrocament de l'edifici on es trobava va ser canviada de lloc el 1828, i el rei Ferran XII la va col·locar on es troba ara.

Font del Pla[modifica]

  • Emplaçament: Es troba a la plaça del Dipòsit, davant del mercat del Pla.
  • Any de construcció: 1789
  • En el seu origen no es tractà d'una font, sinó d'una mena d'airejador del dipòsit municipal d'aigua que hi ha sota la plaça.
  • Estructura: Forma un bloc de base quadrada (1 base + 3 cossos), cada cara disposa d'una finestreta (l'airejador) i un brollador presentant la cara d'un cap d'animal (afegits cap afinals dels anys seixanta del segle XX).
  • Altres denominacions: Font del Dipòsit

Font de l'Estació[modifica]

  • Emplaçament: Està situada davant l'estació de trens, a la plaça Ramon Berenguer IV.
  • Any de construcció: 1780
  • Estructura: La font està construïda a partir de pedra tallada, està formada per una base i tres cossos, aquesta estructura rep el nom de " planta quadrada" cada cara està formada per tres elements ornamentals

Font de la Catedral[modifica]

  • Emplaçament: Aquesta font estava situada en el dipòsit del pla de l'aigua fins a l'any 1940 que va ser instaurada dins la catedral.
  • Any de construcció: va ser traslladada l'any 1940

Font de les Sirenes (desapareguda)[modifica]

  • Emplaçament: Estava situada a la plaça de Sant Joan, al cap d'uns anys, la van traslladar i més tard, l'any 1877 la van eliminar, ja que no acabava d'agradar a la població.
  • Any de construcció: Va ser construïda l'any 1800.
  • Estructura: Tenia una alçada de 7 metres i estava adornada per sirenes i dofins que treien sortidors d'aigua.
  • Més informació: Aquestes figures no van ser del gust de tothom, i anys després van haver de ser canviades.

Referències[modifica]

  1. Banyeres, Roser. Lleida, fonts i escultures: un passeig per l'art i l'aigua dels carrers de Lleida (en català). Lleida: Pagès editors, 2016, p. 188. ISBN 9788499757414. 
  2. Museu de l'Aigua de Lleida.
  3. Escola del Treball de Lleida.
  4. Vall Clota, Zaragoza Claveria i Gabriel, Carme, Carme i Ramon. L'aigua dels dies Fonts de Lleida, Segles XVIII-XX (en català). Ajuntament de Lleida i Pagès Editors. Lleida: Pagès Editors, 6 de desembre de 2001, p. 109. ISBN 84-7935-867-X. 

Enllaços externs[modifica]