Camps Elisis (Lleida)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Camps Elisis
Jardines en el Parque de Los Campos Elíseos de Lleida, Fuente de la Sirena.jpg
Dades bàsiques
Tipus element geogràfic
Construït XIX
Característiques
Estil Neoclassicisme-romàntic, modernisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segrià
Municipi Lleida
Localització Av. Tarradellas - av. Garrigas. Lleida

41° 36′ 51″ N, 0° 37′ 55″ E / 41.614052°N,0.632062°E / 41.614052; 0.632062
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 14274 i 43063
Modifica dades a Wikidata

Els Camps Elisis són un parc urbà de la ciutat de Lleida, situat a Cappont, dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté el Palau de Vidre i la Font de la Sirena.[1] Els Camps Elisis és una obra de Lleida inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i el Quiosc de música també està protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Quiosc de músics.

Es tracta d'un parc urbà tancat en els seus contorns amb una sèrie d'accessos. El respecte a les lleis de la geometria, la clara organització compositiva, l'espai amb els eixos i el tractament que rep l'arbre i la jardineria, posa aquest parc més a prop de les propostes de Versalles que del Romanticisme Anglès. Com acabament es presenta una font al final de l'eix longitudinal, encara que sense pretensions monumentals.[2] Es tracta d'un conjunt inacabat en permanent procés de transformació. És amb les construccions modernistes que arriba a la màxima esplendor.[2]

Escola dels Camps Elisis[modifica | modifica el codi]

L'Escola dels Camps Elisis és un edifici noucentista aïllat d'Adolf Florsensa construït el 1920. És una construcció compacte, amb planta rectangular, de planta baixa i pis i cos central singular.[2] Façana amb composició simètrica de porxos amb arcades, terrat amb balustres i sortint, el cos central, de la direcció. Rematat d'elements neoclàssics i realitzat amb pedra artificial i arrebossat.[2]

Teatre dels Camps Elisis[modifica | modifica el codi]

El Teatre dels Camps Elisis és un edifici projectat el 1883 però construït el 1902. Nau aïllada de façana monumentalista, amb porxo d'entrada i frontó afegits amb relleus de cada costat de la façana. Gran nau coberta d'una estructura metàlica i amb pilars soportant le llotges de ferro colat. Parets de càrrega, ferro i cavalls de teulada. El projecte és del 1883. Al 1902 havia estat molt millorat. S'hi feien els mítings de les campanyes electorals. Després de la guerra es realitzà la reforma de la façana per part de l'arquitecte Mariano Gomà.[2] En l'actualitat és un poliesportiu.[2]

Aquarium[modifica | modifica el codi]

L'aquàrium és un edifici de Francesc Morera i Gatell dels anys 1910-1915. És un edifici modernista, aïllat en el parc, d'una sola planta, descompost amb dos volums que consten de cos principal i torrassa de plantes quadrades, cobertes respectivament a dues i quatre aigües, façana amb textura de maó vist emmarcant les obertures. Rajoles als ampits i potents barbacanes de fusta.[2] Sòcol de pedra, murs de maó vist, cobertura de fusta i teula àrab, aelements ceràmics decoratius.[2] Fou rehabilitat l'any 2007 per l'arquitecte Albert Benet Ferran.[2]

Cafè-Teatre dels Camps Elisis[modifica | modifica el codi]

El Cafè Teatre dels Camps Elisis és un edifici de Porqueres-Morera del 1923-1926. Edifici noucentista aïllat de planta basilical a dos nivells, baix i pis compost per un basament de pilars, un cos superior retranquejat i tancat. Rep un tractament amb balustres de la coronació del basament i ondulació exterior de pilars. Vitralls d'iluminació al pis. Gran terrassa a la planta baixa, amb pilars i murs de càrrega amb pedra artificial.[2]

Templet de la Música[modifica | modifica el codi]

El Templet de la Música és una construcció de Francesc Morera i Gatell del 1926. Edificació singular aïlladam on toquen els músics. Cúpula semi-esfèrica soportada per vuit pilars perimetrals disposats sobre un basament circular que cobreix un espai sense tancaments amb ceràmica vidriada al sòcol i teules, també vidriades, a la coberta.[2][3]

L'aspecte original ha quedat deformat pels diferents tractaments de pintura que ha sofert. Al llibre d'actes de l'Ajuntament es fa referència a una reforma del templet el 1925 i es podria tractar de la seva configuració actual. L'atribució és problemàtica, si bé en aquest cas per la seva sobrietat augmenten les possibilitats que sigui d'en Morera.[2]

Portes[modifica | modifica el codi]

El desaparegut estany dels Camps Elisis.

El Parc dels Camps Elisis de Lleida es va inaugurar el 1864. La primera porta eren dues pilastres de tres metres d'alçada cadascuna, coronades per una panera de fruites i flors. Eren de pedra. Fetes el 1825 en temps del governador Andriani, havien constituït temps enrere l'entrada de la placeta de Ferran. El 1864, desapareguda aquesta placeta, l'Ajuntament les retorna a la vida instal·lats com porta d'entrada als Camps Elisis. Van estar molts anys. Més de quaranta. Molt deteriorades amb el pas del temps i la riuada de l'any 1907 va acabar amb elles.

La que es va construir després, era d'inspiració modernista. La formaven dues columnes construïdes amb un aglomerat de rajoles de colors vius i tons metàl·lics, de gran bellesa. La dissenyà el 1908 l'arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell i va durar fins a l'any 1938.

La tercera porta, la que hi ha avui dia, amb una gran porta principal, vorejada per dues petites portes laterals, una a cada costat, és obra de l'arquitecte Lluís Domènech. És d'inspiració neoclàssica amb dues columnes de pedra unides per un gran entrellum de ferro forjat presidit per l'escut de Lleida. Es va construir amb motiu de la primera gran exposició agrícola i ramadera de 1946, data en què també es va tancar aquest recinte. El conjunt de l'entrada principal es caracteritza per la monumentalitat que suposa l'àmplia escalinata, les balustrades i les rampes laterals. L'any 1907 i el 1982 el parc es va inundar a causa de les crescudes del riu Segre que va arribar a sortir-se de la seva llera i provocar una inundació als terrenys propers, els camps i bona part de la ciutat. En un dels laterals de l'escalinata es pot veure la placa que indica fins on van arribar les aigües en la riuada de 1907.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Es preveia la construcció d’una casa rústica pròpia per a cafè o fonda. Construcció senzilla de fusta, format tres arcades que sostenien el sostre. En el 1902, s’enderroca pel seu precari estat per construir-ne un de nou. Al 1923 s’aprovà el projecte de cafè-xalet i s’acaba la seva construcció al 1926.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1860, uns quants lleidatans, encapçalats pel Batlle Manuel Fuster, decidiren fer aquests jardins per a la ciutat. Tres passeig d'arbres (plàtans, magnòlies i oms) eren el primer disseny. Les flors es plantaren primerament en bancals, com les verdures a l'horta.[2]

Les grans exposicions agrícoles i ramaderes del 1929 i la primera de la post guerra de 1956 transformaren el parc. La Fira de Sant Miquel que, des del segle XIII i fins al segle XIX, havia estat anual a la ciutat, tornà a celebrar -se cap els anys 50.[2]

Festes i festivals[modifica | modifica el codi]

Tots els anys se celebren festes als Camps Elisis, algunes d'elles molt emblemàtiques com :

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camps Elisis (Lleida) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sàez, Anna «El pulmó de Lleida». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, abril 2009, p. 73. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 «Camps Elisis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2017].
  3. «Quiosc de Música dels Camps Elisis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2017].
Portal

Portal de la ciutat de Lleida