Segre

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Riu Segre)
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Segre (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaSegre
Lleida-Riu de Lleida.jpg
El Segre al seu pas per Lleida
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 2.843 m
Estat França
Regió Alta Cerdanya
Localització Vessant nord del Pic Petit de Segre 42° 24′ 08″ N, 2° 06′ 31″ E / 42.402222°N,2.108611°E / 42.402222; 2.108611
Final
Cota final 75 m
Mequinensa
Localització A l'Ebre 41° 21′ 42″ N, 0° 18′ 15″ E / 41.361667°N,0.304167°E / 41.361667; 0.304167
Geografia
Afluents Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Cinca
Desguassos Ebre
Creua Cerdanya, Alt Urgell, Noguera, Segrià i Baix Cinca
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 22.579 km²
Longitud 265 km
Cabal a Seròs 100,2 m³/seg
Modifica dades a Wikidata
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó).
Gràfic de règim fluvial del riu Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell

El Segre (del llatí Sicoris Flumen; flumen = riu) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

Neix al vessant occidental del Pic de Segre, al nord-oest del Coll d'Er, al nord del Pic Petit de Segre, al nord-est del Puigmal de Llo i al capdamunt -extrem de migdia- dels Clots del Segre, a l'Alta Cerdanya, en el terme comunal de Llo; desemboca, després de recórrer 265 quilòmetres, al riu Ebre, al seu pas per Mequinensa (Baix Cinca).

Al llarg d'aquest recorregut hi ha els embassaments d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. En surten diversos canals i séquies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues, el canal d'Urgell, amb les séquies corresponents: el canal de Balaguer, el canal de Seròs, etc. En els textos catalans medievals, escrits en llatí tardà, se l'anomena Ribo Sequere (a partir de l'any (815) o Flumen Secore (el 840).[1] Considerant-ne la longitud, el cabal i la conca, és el principal afluent de l'Ebre.

A la fi dels anys 2010, s'hi han observat (essent una de les primeres vegades en terres mediterrànies) zones infectades pel julivert gegant, una espècie invasora que als rius d'Alemanya causa anualment uns deu milions d'euros de danys, ja que fomenta l'erosió.[2]

Afluents del riu Segre[modifica]

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Termes municipals i comunals que travessa[modifica]

Projecte de canalització del Segre per La Seu d'Urgell el 1865 (no es va dur a terme)

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Referències[modifica]

  1. Bolòs i Hurtado, 2008
  2. Aymerich, Pere «Sobre algunes espècies al·lòctones a l’alt Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la flora catalana». Orsis Organismes i sistemes, vol. 27, 2013, pàg. 195-207.
  3. «riu d’Angost». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «riu d’Ondara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «el Cercavins». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • BOLÒS, Jordi i HURTADO, Víctor. Atles del Comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2008. (Col·lecció "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia"). ISBN 84-232-0700-5.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: La captació d'aigua del Segre seria per un màxim de vuit mesos.

Coord.: 41° 55′ 15″ N, 1° 09′ 59″ E / 41.920882°N,1.166251°E / 41.920882; 1.166251