Segre

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Riu Segre)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Segre (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaSegre
Lleida-Riu de Lleida.jpg
El Segre al seu pas per Lleida
Tipus Riu
Inici
Continent Europa
Cota inicial 2.843 m
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Localització Vessant nord del Pic Petit de Segre
Final
Cota final 75 m
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaSaragossa
Localització Mequinensa
Desembocadura Ebre
42° 24′ 09″ N, 2° 06′ 30″ E / 42.4025°N,2.1084°E / 42.4025; 2.1084
41° 21′ 49″ N, 0° 18′ 10″ E / 41.363656°N,0.302644°E / 41.363656; 0.302644
Afluent
Conca hidràulica Conca de l'Ebre
Característiques
Dimensions 265.000 (longitud) m
Creua Cerdanya, Alt Urgell, Noguera, Segrià i Baix Cinca
Superfície de conca hidrogràfica 22.400 km²
Mesures i indicadors
Cabal 100,2 m³/s (Seròs)
Modifica les dades a Wikidata
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó).
Gràfic de règim fluvial del riu Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell

El Segre (del llatí Sicoris Flumen; flumen = riu) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

Al llarg d'aquest recorregut hi ha els embassaments d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. En surten diversos canals i séquies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues, el canal d'Urgell, amb les séquies corresponents: el canal de Balaguer, el canal de Seròs, etc. En els textos catalans medievals, escrits en llatí tardà, se l'anomena Ribo Sequere (a partir de l'any (815) o Flumen Secore (el 840).[1] Considerant-ne la longitud, el cabal i la conca, és el principal afluent de l'Ebre.

A la fi dels anys 2010, s'hi han observat (una de les primeres vegades en terres mediterrànies) zones infectades pel julivert gegant, una espècie invasora que als rius d'Alemanya causa anualment uns deu milions d'euros de danys, ja que fomenta[2] l'erosió.

El Segre a l'Alta Cerdanya[modifica]

Naixença i primer tram entre muntanyes[modifica]

El Segre es forma a l'extrem sud-est del terme comunal de Llo, als Clots de Segre, en un circ format, de nord-est a nord-oest, passant pel sud, pel Camp de Perones, el Pic de Finestrelles (2.826,9), el Coll de Finestrelles (2.604,9), el Pic del Segre, o Puigmal de Segre (2.843,2 m alt), el Pic Petit de Segre, o Puigmal Petit de Segre (2.808,8), el Puigmal de Llo (2.762,4), el Puig de Coma Dolça ( 2.579,6) i la Tossa d'Er (2.342,8). A l'interior d'aquest circ neix el riu a la Font de Segre (a 2.404), i els seus afluents de capçalera: el Rec de Caires Forcs, el de la Solanera, el dels Collets, el de Coma Dolça i el de la Mata Fosca. Abans del Mas Patiràs i de les Gorges del Segre rep encara els recs del Coll de l'Escala, de Font Tarlit, del Montareu i de la Callella. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidràulic del riu: quan encara és a 1.715,4 metres d'altitud, se'n deriva per la dreta el Rec d'Esplugues que, mantenint sempre una alçada semblant, arriba al nord-est del poble de Llo, a 1.687 m alt.

Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la Cerdanya.

Pas per la plana cerdana[modifica]

Afluents del riu Segre[modifica]

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Vegeu també[modifica]

Termes municipals i comunals que travessa[modifica]

Projecte de canalització del Segre per La Seu d'Urgell el 1865 (no es va dur a terme)
Ciutat de Lleida inundada per la crescuda del Segre. 26.10.1891

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

El Riu Segre desprès de l'aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa

Referències[modifica]

  1. Bolòs i Hurtado, 2008
  2. Aymerich, Pere «Sobre algunes espècies al·lòctones a l’alt Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la flora catalana». Orsis Organismes i sistemes, vol. 27, 2013, pàg. 195-207.
  3. «riu d’Ondara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «el Cercavins». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • BOLÒS, Jordi i HURTADO, Víctor. Atles del Comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2008. (Col·lecció "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia"). ISBN 84-232-0700-5.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: La captació d'aigua del Segre seria per un màxim de vuit mesos.

Coord.: 41° 55′ 15″ N, 1° 09′ 59″ E / 41.920882°N,1.166251°E / 41.920882; 1.166251