Julivert gegant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuJulivert gegant
Heracleum mantegazzianum
Reuzenbereklauw.JPG
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN200211
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereHeracleum
EspècieHeracleum mantegazzianum
Sommier & Levier
Distribució
Expansion of hogweed A.svg
Distribució a Europa
Modifica les dades a Wikidata

El julivert gegant o pampa del Caucas (Heracleum mantegazzianum) és una espècie de planta membre de la família Apiaceae natiu de la regió del Caucas i Àsia central. És una espècie invasora i verinosa que ha provocat més preocupació a l'Europa mitjana i septentrional, a causa de la seva expansió ràpida, de la capacitat que té de modificar els hàbitats, lligada a les seves grans dimensions.[1][2] A Catalunya, una primera infecció s'ha constatat a la vall de l'alt Segre el 2012.

Com el seu nom indica, es distingeix per la seva grandària de dos a cinc metres d'altura. Amb excepció de la seva grandària és semblant a l'Heracleum sosnowskyi i Angelica archangelica. Es distingeix per les seves tiges buides que aconsegueixen els 3-10 cm de diàmetre. Floreix a la fi de l'estiu i produeix llavors seques, el·líptiques, aplanades i molt nombroses (entre 10.000-20.000). És una planta biennal, que nogensmenys en circumstàncies adverses (manca de sol) pot sobreviure fins a set-vuit anys, abans de florir. Després de florir mor.

Planta verinosa per l'home i els animals

És una de les més tòxiques del gènere heracleum, que tots produeixen substàncies del grup dels furanocumarines que sota la influència dels raigs utraviolets del sol esdevenen extremament fototòxics per a la pell, tant per a humans com animals. Totes les parts, comprés les parts mortes, i particularment la seba són tòxiques. Després de tocar la planta amb la pell i sota la llum es creen edemes o butllofes que s'assemblen molt a cremades, molt doloroses i que es guareixen molt a poc a poc, en deixar cicatrius. S'aconsella sempre portar vestits i ulleres protectors en tractar les plantes. En cas de contacte no protegit amb la planta, s'ha de cercar assistència mèdica i protegir-se del sol. És tant més perillòs, com que la reacció cutània no és immediata, i que persones que desconeixen la planta força decorativa, no sempre fan la relació de causa a efecte.[3]

Planta invasora
Home, nen i julivert gegant
Fotògraf: Richard Peter (1895-1977)

És una espècie invasora als Estats Units i Europa occidental. La seva dispersió va tenir diverses raons: inicialment va ser utilitzada com a planta decorativa. També, els apicultors la van promoure, per les seves múltiples flors. Sobretot a Rússia s'ha conreat el julivert gegant com a farratge, en exaltar la seva rapidesa de creixement: amb un rendiment cap a 6-7 tones de farratge (secat) per hectàrea.[4] Aquest ús es va abandonar, com que tenia efectes dolents en el gust i el color de la llet i donava un gust amarg a la carn bovina.[5]

La Unió Europea prepara una reglementació per a inscriure'l a la llista de les espècies de major preocupació.[2] El Govern d'Espanya va inscriure l'Heracleum mantegazzianum al Catàleg espanyol d'espècies invasores l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret. El decret prohibeix la introducció al medi natural de tota espècie invasora a tot el territori de l'estat i prohibeix la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i securitat de persones, l'administració pot concedir excepcions. El decret també estipula l'estratègia de prevenció i d'erradicació i les sancions en cas de contravenció.[6] A la zona mediterrània encara és rara. A Alemanya ans al contrari, el cost dels danys causats pel julivert gegant per l'erosió a les ribes s'estimen a uns dotze milions d'euros per any.[7]

A Catalunya, un primer fòcus d'infecció s'ha constatat el 2012 a les ribes del riu Segre, probablement provocat per una expansió natural després d'un ús decoratiu en jardins o parcs.[8] Per les seves dimensions, la rapidesa del creixement i les desenes de milers de llavors que produeix és molt eficaç. Com que les fulles comencen a créixer força aviat a l'any, expulsa la vegetació autòctona més tardiva, que ho té difícil sobreviure sota l'ombra dels seus fulls. Necessita molta aigua i la seva expansió a les zones més eixudes del mediterrani es fa sobretot en seguir els llits dels rius.

Control

El control més eficaç es fa per extracció mecànica amb l'arrel, amb millors resultats quan es fa ràpidament a l'inici de la invasió. La mera sega només és eficaç si es repeteix regularment en una mateixa estació, com que l'arrel té molta vigor per tornar generant brots nous. El control amb remugants, s'ha provat ineficaç, com que la carn o la llet obtenen mal gust.[9] Tallar la flor abans que els llavors maduressin, té un efecte contrari, com que el julivert tendeix a recrear brots nous, encara més grans que els brots tallats. El control químic només funciona amb herbicides com el triclopir, d'impacte ambiental baix o el glifosat força tòxic per a l'humà i la fauna, suspecte de provocar càncer quan entra en el circuit alimentari.[10] Quin que sigui el mètode de control utilitzat, només es pot s'apropar del julivert gegant amb un vestit de protecció complet.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julivert gegant
  1. Aymerich, 2013, p. 197.
  2. 2,0 2,1 «Heracleum mantegazzianum (giant hogweed)» (en anglès). Invasive Species Compendium. Cabi, 24 juliol del 2015. [Consulta: 28 setembre 2014].
  3. «Die Herkulesstaude» (pdf) (en alemany). Botanischer Sondergarten, 2008, pàg. 2.
  4. Buttenschøn & Nielsen, 2007.
  5. «Stalins Rache» (en alemany). Der Spiegel, 26 novembre del 2015, pàg. 121.
  6. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
  7. Comissió Europea. Developing an EU Framework for Invasive Alien Species Discussion Paper (en anglès), 2008, p. 29. 
  8. Aymerich, 2013, p. 195.
  9. Buttenschøn & Nielsen, 2013.
  10. «Heracleum mantegazzianum» (pdf) (en castellà). Catálogo español de espedies esxóticas invasoras, Setembre 2013, pàg. 4.