Julivert gegant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuJulivert gegant
Heracleum mantegazzianum Modifica el valor a Wikidata
Reuzenbereklauw.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN200211 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereHeracleum
EspècieHeracleum mantegazzianum Modifica el valor a Wikidata
Sommier i Levier
Distribució
Expansion of hogweed A.svg
Modifica el valor a Wikidata

El julivert gegant o pampa del Caucas (Heracleum mantegazzianum) és una espècie de planta membre de la família Apiaceae originària de la regió del Caucas i Àsia Central. És una espècie invasora i verinosa que ha provocat preocupació a l'Europa mitjana i septentrional, a causa de la seva expansió ràpida, de la capacitat que té de modificar els hàbitats, lligada a les seves grans dimensions.[1] A Catalunya, s'ha constatat una primera aparició a la vall de l'alt Segre el 2012.

Com el seu nom indica, es distingeix per la seva grandària de dos a cinc metres d'altura. Amb excepció de la seva grandària, és semblant a Heracleum sosnowskyi i a Angelica archangelica. Es caracteritza per les seves tiges buides que arriben fins als 3-10 cm de diàmetre. Floreix a la fi de l'estiu i produeix llavors seques, el·líptiques, aplanades i molt nombroses (entre 10.000 i 20.000). És una planta biennal, que tot i això, en circumstàncies adverses (manca de sol), pot sobreviure fins a set o vuit anys abans de florir. Després de florir mor.

Planta verinosa per l'home i els animals[modifica]

És una de les espècies més tòxiques del gènere heracleum, totes les quals produeixen substàncies del grup dels furanocumarines, que sota la influència dels raigs ultraviolats del sol esdevenen extremament fototòxics per a la pell, tant per a humans com animals. Totes les parts, compreses les parts mortes, i particularment la ceba, són tòxiques. Després de tocar la planta amb la pell i sota la llum es creen edemes o butllofes que s'assemblen molt a cremades, molt doloroses, i que es guareixen molt a poc a poc, i que deixen cicatrius. S'aconsella sempre portar vestits i ulleres protectors en tractar les plantes. En cas de contacte no protegit amb la planta, s'ha de cercar assistència mèdica i protegir-se del sol. És tant més perillosa perquè la reacció cutània no és immediata, i les persones que desconeixen aquesta planta força decorativa no sempre fan la relació de causa a efecte.[2]

Planta invasora[modifica]

Home, nen i julivert gegant
Fotògraf: Richard Peter (1895-1977)

És una espècie invasora als Estats Units i Europa occidental. La seva dispersió va tenir diverses raons: inicialment va ser utilitzada com a planta decorativa. També els apicultors la van promoure per les seves flors abundants. Sobretot a Rússia s'ha conreat el julivert gegant com a farratge, en valorar la seva rapidesa de creixement: dona un rendiment de 6 a 7 tones de farratge (assecat) per hectàrea.[3] Aquest ús s'ha abandonat finalment, ja que tenia efectes dolents en el gust i el color de la llet i aportava un gust amarg a la carn bovina.[4]

La Unió Europea prepara una reglamentació per a inscriure-la a la llista de les espècies de major preocupació.[1] El Govern d'Espanya va inscriure l'Heracleum mantegazzianum al Catàleg espanyol d'espècies invasores l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret. El decret prohibeix la introducció al medi natural de tota espècie invasora a tot el territori de l'estat i prohibeix la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i securitat de persones, l'administració pot concedir excepcions. El decret també estipula l'estratègia de prevenció i d'erradicació i les sancions en cas de contravenció.[5] A la zona mediterrània encara és rara. A Alemanya, al contrari, el cost dels danys causats pel julivert gegant per l'erosió a les ribes s'estimen a uns dotze milions d'euros per any.[6]

A Catalunya, un primer focus d'infecció s'ha constatat el 2012 a les ribes del riu Segre, probablement provocat per una expansió natural després d'un ús decoratiu en jardins o parcs.[7] Per les seves dimensions, la rapidesa del creixement i les desenes de milers de llavors que produeix és molt eficaç. Com que les fulles comencen a créixer força aviat en l'any, expulsa la vegetació autòctona més tardana, que té difícil sobreviure sota l'ombra dels seus fulls. Necessita molta aigua i la seva expansió a les zones més eixutes del Mediterrani es fa sobretot seguint els llits dels rius.

Control[modifica]

El control més eficaç es fa per extracció mecànica amb l'arrel, amb millors resultats quan es fa ràpidament a l'inici de la invasió. La mera sega només és eficaç si es repeteix regularment en una mateixa estació, perquè l'arrel té molt de vigor per tornar a generar brots nous. El control amb remugants s'ha provat ineficaç, ja que la carn o la llet agafen mal gust.[8] Tallar la flor abans que les llavors maduren té un efecte contraindicat, ja que el julivert tendeix a traure brots nous, encara més grans que els brots tallats. El control químic només funciona amb herbicides com el triclopir, d'impacte ambiental baix, o el glifosat, força tòxic per a l'humà i la fauna, suspecte de provocar càncer quan entra en el circuit alimentari.[9] Sigui quin que sigui el mètode de control utilitzat, només convé apropar-se al julivert gegant amb un vestit de protecció complet.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julivert gegant
  1. 1,0 1,1 «Heracleum mantegazzianum (giant hogweed)» (en anglès). Invasive Species Compendium. Cabi, 24 juliol del 2015. [Consulta: 28 setembre 2014].
  2. «Die Herkulesstaude» (pdf) (en alemany). Botanischer Sondergarten, 2008, pàg. 2.
  3. Buttenschøn & Nielsen, 2007.
  4. «Stalins Rache» (en alemany). Der Spiegel, 26 novembre del 2015, pàg. 121.
  5. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
  6. Comissió Europea. Developing an EU Framework for Invasive Alien Species Discussion Paper (en anglès), 2008, p. 29. 
  7. Aymerich, 2013, p. 195.
  8. Buttenschøn & Nielsen, 2013.
  9. «Heracleum mantegazzianum» (pdf) (en castellà). Catálogo español de espedies esxóticas invasoras, Setembre 2013, pàg. 4.