Llista de les espècies invasores
La llista de les espècies invasores és un compilació de quatre llistes: la llista de les cent espècies invasores més nocives del món, determinada per la UICN,[1] la llista dels cent espècies invasores més nocives d'Europa, determinada pel projecte europeu Daisie,[2] les espècies invasores decretades per la llei espanyola del 2011 i l'estudi de les espècies invasores de Catalunya pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquest estudi no és normatiu, però descriu la situació de fet a Catalunya.[3]
Les diferències entre les llistes s'expliquen pel fet que la nocivitat d'una espècie depèn del context. Per exemple, el conill de bosc que l'IUCN considera com una de les espècies més nocives, no és gaire nociu a Europa occidental on és originari i on la seva població es controla per la presència d'enemics naturals. També s'ha de tenir compte de la capacitat d'adaptació d'espècies que segons les circumstàncies canviants, poden evolucionar de normal vers invasores. Com per exemple el senglar o l'os rentador, selvatges d'origen, que es van adaptar a l'home i proliferar a l'hàbitat urbà. Un exemple en sentit oposat és el gat feréstec, que prolifera en col·laboració amb l'humà que el nodreix, i que amenaça l'avifauna. Com el mostra l'exemple dels gats, el cost del control pot ser elevat i s'estima entre 2,6 i 4,6 milions d'euros anuals per a la sola Província de Girona.[4]
Les espècies invasores d'Espanya, reprenen la llista de les espècies que el Govern d'Espanya va inscriure al Catàleg espanyol d'espècies invasores l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret. Aquest decret és normatiu i prohibeix la introducció al medi natural de l'estat així com la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i securitat de persones, l'administració pot concedir excepcions. El decret també estipula l'estratègia de prevenció i erradicació i les sancions en cas de contravenció.[5]
S'ha d'insistir en la diferència entre espècie exòtica i espècie invasora. La primera categoria només indica una espècie importada, al·lòctona, la segona una espècie, que pel context (absència d'enemics naturals, fertilitat superior a la de les espècies locals, capacitat d'adaptatció a un canvi d'hàbitat…) esdevé una amenaça per a la flora i fauna locals i la biodiversitat.
Bibliografia[modifica]
- Álvarez Halcón, Ramón Manuel «Las especies exóticas invasoras en la legislación española» (en castellà). Ambiente, desembre 2014, pàg. 14-33. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 31 octubre 2015].
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «100 of the World's Worst Invasive Alien Species», 2013. Arxivat de l'original el 2015-04-29. [Consulta: 8 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «100 of the worst». Daisie, 2012. [Consulta: 8 octubre 2013].
- ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan; Basnou, Corina; Guardiola, Moisès; Ordóñez, J.Luis. CREAF. Les espècies exòtiques de Catalunya (pdf), 2012. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ puntí, Joan «Hi ha més de 46.000 gats feréstecs als espais urbans». El Punt Avui, 05-10-2015, pàg. 4.
- ↑ 5,0 5,1 «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. Arxivat de l'original el 2013-10-16 [Consulta: 9 octubre 2015]. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
- ↑ Exocat, 2015.
- ↑ Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Pla d'erradicació del Paramisgurnus dabryanus (pdf). Generalitat de Catalunya, 22.05.2020.
Enllaços externs[modifica]
- «Exocat: Sistema d'informació de les espècies exòtiques de Catalunya». CREAF. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 octubre 2015]. (base de dades en línia)