Rata negra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRata negra
Rattus rattus
Rattus rattus03.jpg
Rattus rattus
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
GènereRattus
Espècie Rattus rattus
((Linnaeus, 1758))
Nomenclatura
Combinació original Mus rattus
Distribució
Black rat range map.png
Distribució geogràfica de la rata negra.
Modifica dades a Wikidata

La rata negra, rata de camp, rata traginera, (Rattus rattus) és una espècie de rosegador de la família Murinae. Actuà com a reservori de les mortals epidèmies de pesta negra que assolaren Europa al final de l'edat mitjana, ja que era portadora de les puces que transmeten la malaltia.

Descripció[modifica]

És una rata de cos allargat, ulls negres i grossos i orelles també grosses que, doblegades endavant, arriben a la vora de l'ull. La cua, més llarga que el cap i el cos junts, és coberta d'uns anells escatosos i gairebé no té pèls. La coloració és molt variable. El dors exhibeix tonalitats des de gairebé negres fins a grises vermelloses o grises fosques amb reflexos platejats, mentre que el ventre és gris clar, blanquinós o groguenc. La separació entre la coloració dorsal i la ventral pot ser ben marcada o bé difuminar-se. La cua és monocolor. Els exemplars joves mostren un pelatge gris fosc uniforme. Del cap a la base de la cua mesura entre 17,6 i 21 cm. Sol pesar entre 135 i 240 g.

La rata comuna té un aspecte més robust, la cua més curta (no supera la llargada del cap i el cos junts) i les orelles més petites (doblegades endavant no arriben a l'ull). A les cases, la rata comuna, més resistent al fred, ocupa els soterranis i les habitacions més humides.

Ecologia[modifica]

Està força lligada a la presència humana, si bé també pot viure en camps de fruiters, sobretot de tarongers, i al bosc, on mena una vida arborícola. Els individus que viuen en nuclis urbans solen ocupar els graners, les pallisses i les parts més altes dels edificis.

Essencialment nocturna, quan l'aliment escasseja surt també de dia. S'enfila i salta molt bé i fins pot nedar, però no li agrada. Sol viure en grups d'entre vint i cinquanta individus. Els individus campestres construeixen uns nius subterranis entre les arrels dels arbres i uns altres d'aeris entre el brancatge dels arbres més densos. Les que viuen a les cases fan el niu en una biga o en un altre lloc alt emprant qualsevol material al seu abast (serradures, paper, roba, etc.).

La seva presència a casa la posen en evidència els aliments rosegats i uns cagallons en forma de fus, d'uns 9 mm de longitud, de color negre.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]