Rata comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rata comuna
Exemplar als Estats Units
Exemplar als Estats Units

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Muridae
Subfamília: Murinae
Gènere: Rattus
Espècie: R. norvegicus
Nom binomial
Rattus norvegicus
(Berkenhout, 1769)
Mapa de distribució
Mapa de distribució

La rata,[2] rata comuna,[3] rata de claveguera,[3] (Rattus norvegicus) és una de les espècies de rata més conegudes i esteses. Malgrat ser originària de la Xina, s'ha estès per la pràctica totalitat del món gràcies a la seva resistència i capacitat de reproducció. La rata negra és més gràcil, té la cua més llarga que el cos i el cap junts i les orelles doblegades endavant arriben a l'ull o el sobrepassen. Les dues espècies poden instal·lar-se en un mateix edifici. En aquest cas, la rata comuna sol ocupar els cellers i els soterranis, mentre que la negra prefereix les golfes i altres parts altes. La seva varietat albina s'empra com a organisme model en l'experimentació als laboratoris.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Exemplar de rata comuna

És una rata robusta, de cos allargat i orelles curtes, que, doblegades endavant, no arriben a l'ull. La cua, anellada i recoberta de pèls curts i rígids esparsos, no supera la longitud del cap més el cos. Amb el cap i el cos mesura entre 17- 26 cm i cua la cua mesura entre 15 i 22 cm. Pesa entre 180 i 415 g. La coloració dorsal és grisa fosca, grisa marronosa o, en els exemplars més vells, grisa vermellosa. El ventre és gris clar o blanquinós i la cua, bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els individus joves presenten sempre una coloració grisa fosca, més clara pel ventre.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Rata atrapada a una trampa

Si bé s'ha adaptat a una gran diversitat d'hàbitats, necessita la presència humana i un grau elevat d'humitat ambiental. Hi ha individus que viuen dins els edificis, mentre que d'altres prefereixen instal·lar-se a l'exterior. A les poblacions urbanes ocupen els soterranis i els cellers de les cases, les clavegueres i tota mena de forats sota terra, on s'alimenten de qualsevol cosa que troben, fins i tot deixalles. També són molt freqüents als ports. A les poblacions rurals són especialment nombroses als camps d'hortalisses, als arrossars i a prop dels abocadors d'escombraries i poden esdevindre un flagell temible per a l'agricultura.

Costums[modifica | modifica el codi]

Nocturna, surt del cau després de la posta del sol, si bé també es pot deixar veure durant el dia. A més, s'adapta molt bé a nous costums: si a la nit és perseguida o no troba aliment, es pot tornar diürna. Quan es desplaça a poca velocitat adopta una posició característica, amb la meitat posterior del cos bombada i més aixecada que l'anterior. Busseja amb facilitat, però no s'enfila als arbres amb tanta agilitat com la rata negra. Viu en colònies formades per grups familiars constituïts per un mascle i una o diverses femelles amb les seves cries. Diposita uns excrements negres en forma de fus molt semblants als de la rata negra.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ruedas, A. R. Rattus norvegicus. UICN 2016. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2016, consultada el 29 desembre 2016.
  2. «rata». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,0 3,1 http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]