Múrids
Muridae  | |
|---|---|
 Ratolí comú | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Superfamília | Muroidea |
| Família | Muridae Illiger, 1811 Muridae |
| Subfamílies | |
.svg){kind=icon}
Els múrids (Muridae) són una família de mamífers de l'ordre dels rosegadors. Tenen llur origen, probablement, a l'est d'Àsia i s'han estès arreu de la Terra, bé que a Amèrica i a Madagascar hi han estat introduïts fa relativament poc per l'ésser humà.
Distribució i hàbitat
[modifica]Els múrids tenen una distribució cosmopolita,[1] tot i que moltes subfamílies tenen una distribució menys extensa. Els múrids no es troben a l'Antàrtida ni a moltes illes oceàniques. Tot i que cap d'ells és originari d'Amèrica, algunes espècies, sobretot el ratolí domèstic i la rata negra, s'han introduït a tot el món. Els múrids ocupen una àmplia gamma d'ecosistemes, des de boscos tropicals fins a tundres. Hi ha espècies excavadores, arborícoles i semiaquàtiques, encara que la majoria són animals terrestres.[2] L'extensa llista de nínxols que omplen els múrids ajuda a explicar la seva abundància relativa.
Descripció
[modifica]
Són de dimensions mitjanes o petites.
No tenen el crani tan ample com els esciúrids.[3] Tenen el musell puntegut, els arcs zigomàtics petits, el llavi superior enfonsat, les ampolles timpàniques poc desenvolupades (llevat dels gerbil·lins) i la cua poc pilosa i, generalment, llarga i escatosa.
La majoria dels múrids continuen creixent fins i tot després d'assolir la maduresa sexual. Per aquest motiu, la mida corporal no és una guia tan fiable com el desgast de les dents a l'hora d'estimar-ne l'edat.[4]
Dieta i dentadura
[modifica]En els múrids es troba una àmplia gamma d'hàbits d'alimentació, que van des d'espècies herbívores i omnívores fins a especialistes que consumeixen estrictament cucs de terra, determinades espècies de fongs o insectes aquàtics.[2] La majoria dels gèneres consumeixen matèria de plantes i petits invertebrats, sovint emmagatzemant llavors i altres matèries vegetals per al consum hivernal. Els múrids no tenen ni canines ni premolars. En general, es troben tres molars (encara que de vegades només un o dos) i la naturalesa dels molars varia segons el gènere i l'hàbit d'alimentació. L'esmalt de la cara exterior de les dents incisives sol ser de color taronja fosc.[5]
Tenen tres parells de dents molariformes en el crani i tres a la mandíbula i presenten uns tubercles més o menys arrodonits que donen a la dent un aspecte de móra, cosa que queda reflectida pel nom llatí de la família.[6]
Reproducció
[modifica]Alguns múrids són altament socials, mentre que altres són solitaris. Les femelles solen produir diverses ventrades anuals. A les regions càlides, la reproducció es pot produir durant tot l'any. Tot i que la vida útil de la majoria dels gèneres és generalment inferior als dos anys, els múrids tenen un alt potencial reproductiu i les seves poblacions tendeixen a augmentar ràpidament i després a disminuir dràsticament quan s'han esgotat els recursos alimentaris. Això es veu sovint en un cicle de tres a quatre anys.[7]
Ecologia
[modifica]Segons l'espècie poden ésser herbívors o omnívors. Viuen en una àmplia varietat d'hàbitats: boscos, herbassars, deserts àrids(en el cas dels gerbil·lins), etc. Les rates són els múrids de més ampla distribució car ocupen una gran varietat d'hàbitats, sobretot els creats o modificats pels humans. Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb més representants, i inclou gairebé 650 espècies amb 140 gèneres que es distribueixen en sis famílies.
Quan el seu cau corre perill o ha estat infestat per paràsits, els adults l'abandonen i transporten les cries a un nou cau.[8]
Evolució
[modifica]Com amb molts altres petits mamífers, l'evolució dels murids no és ben coneguda, ja que pocs fòssils sobreviuen. Probablement evolucionaren a l'Àsia tropical a partir d'un avantpassat comú amb els dipòdids a principis del Miocè,[1] i només posteriorment han produït espècies capaces de sobreviure en climes més freds.
Passaren de Nord-amèrica a Sud-amèrica en el decurs del gran intercanvi americà.[9]
S'han tornat especialment comuns a tot el món durant l'època geològica actual, com a resultat d'un viatge comensalista amb les migracions humanes.[10][11][12][13]
Taxonomia
[modifica]Els múrids es classifiquen en cinc subfamílies, al voltant de 150 gèneres i unes 834 espècies,[14] més que de cap altra família de mamífers.[1]
- Subfamílies[15]
Relació amb els humans
[modifica]Els ratolins són portadors d'un gran nombre de paràsits i reservoris dels patògens causants de nombroses malalties que afecten els éssers humans i els animals domèstics, entre les quals hi ha infeccions perilloses. Causen danys a l'agricultura i malmeten materials i aliments. Els majors danys els ocasionen els ratolins del gènere Mus. Les mesures de control inclouen: l'eliminació de l'accés als aliments, el rebuig (mitjançant emissors ultrasònics, atès que els ratolins perceben els ultrasons fins a freqüències d'uns 40 kHz) i la regulació de la població mitjançant trampes (rateres) i verins.
Captivitat
[modifica]Els ratolins es poden tenir com a animals de companyia i són criats pels aficionats als vivaris. Així mateix, es crien i es donen com a aliment viu a altres animals domèstics, com ara serps.
Recerca
[modifica]Els ratolins s'utilitzen en experiments biològics, per desenvolupar antídots i vacunes i per avaluar la toxicitat i la teratogenicitat de medicaments i altres substàncies. A la dècada del 1980 començà la creació de ratolins transgènics amb el genoma modificat de manera intencionada.[16] Aquests ratolins, als quals manca algun gen determinat o que en porten un d'addicional sota el control del mateix promotor, permeten comprendre millor la funció del gen d'interès i cartografiar-ne l'activitat.[17][18] Per als experiments científics, es fan servir principalment ratolins «de llinatge», és a dir, ratolins les poblacions dels quals creixen únicament mitjançant el creuament amb ratolins de genoma similar.
El 2004, al Japó es produí un nou avenç científic d'importància comparable a l'aparició de l'ovella Dolly: es creà un ratolí sense la participació d'un mascle.[19] Fins al seu naixement, els especialistes estaven convençuts que això era impossible en els mamífers a causa de la impressió genètica. Aquest ratolí, de nom Kaguya, es desenvolupà amb normalitat, tingué descendència per la via tradicional i visqué un 30% més que els ratolins normals nascuts amb la participació d'un pare.
Aspectes culturals
[modifica]
En la cultura popular, el ratolí apareix principalment com a contrapunt del gat. Aquest enfrontament ha estat explotat en nombrosos dibuixos animats, com ara Tom i Jerry i [[Kot Leopold.
Els ratolins sovint es representen estereotípicament com a amant del formatge. Es tracta d'un error que persisteix, com a mínim, des dels temps de William Shakespeare[20] i que s'ha anat consolidant gràcies a la imatge corresponent dels ratolins en els dibuixos animats de Hollywood. En el seu hàbitat natural, els ratolins no troben formatge i prefereixen aliments molt més naturals per a ells, com ara cereals, llegums, arrels de plantes, i erugues i insectes rics en proteïna.[21][22]
Entre les faules d'Isop es troben El gat i els ratolins i La granota i el ratolí.[23] Els múrids apareixen a la literatura, inclosos els contes populars i les històries de fades. A El flautista d'Hamelín, tornat a explicar en moltes versions des del segle xiv, inclosa una dels Germans Grimm, un atrapa rates atrau les rates de la ciutat d'Hamelín al riu, però l'alcalde es nega a pagar-li. Per venjar-se, l'atrapa rates allunya tots els nens del poble, per no tornar-hi mai més.[24] Els ratolins apareixen ens alguns petits llibres de Beatrix Potter, incluent The Tale of Two Bad Mice (1904), The Tale of Mrs Tittlemouse (1910), The Tale of Johnny Town-Mouse (1918) i The Tailor of Gloucester (1903). L'últim va ser descrita per J. R. R. Tolkien com potser el més proper a la seva idea d'un conte de fades, la resta «faules de bèsties».[25] A la primera novel·la de James Herbert, The Rats, (1974), un vagabund és atacat i menjat viu per una manada de rates gegants; se segueixen més atacs.[26]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Carlton, 2019, «Muridae».
- 1 2 «ADW: Subfamilies of Muridae». animaldiversity.org. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ Francis, 2019, p. 351.
- ↑ Francis, 2019, p. 370 i 371.
- ↑ Francis, 2019, p. 377.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 148-149. Desembre del 1988, Barcelona, ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Nowak, Ronald M. Walker's Mammals of the World. JHU Press, 1999-04-07. ISBN 9780801857898.
- ↑ Zachos i Asher, 2018, «Mammalian embryology and organogenesis» (I. Werneburg i S. N. F. Spiekman).
- ↑ Benton et al., 2020, p. 306.
- ↑ Savage, R. J. G. & Long, M. R. (1986), Mammal Evolution: an Illustrated Guide, Nova York: Facts on File, p. 124, ISBN 0-8160-1194-X, <https://archive.org/details/mammalevolutioni0000sava/page/124>
- ↑ Jansa, Sharon. A. & Weksler, Marcelo (2004), "Phylogeny of muroid rodents: relationships within and among major lineages as determined by IRBP gene sequences", Molecular Phylogenetics and Evolution 31 (1): 256–276, doi:10.1016/j.ympev.2003.07.002, <http://www.faculty.uaf.edu/ffmw1/pdfs/jansa.2004.pdf> Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.
- ↑ Michaux, Johan; Reyes, Aurelio & Catzeflis, François (1 November 2001), "Evolutionary history of the most speciose mammals: molecular phylogeny of muroid rodents", Molecular Biology and Evolution 18 (11): 2017–2031, doi:10.1093/oxfordjournals.molbev.a003743, <https://orbi.uliege.be/bitstream/2268/77213/1/MBE%20muroids.pdf>
- ↑ Steppan, Scott; Adkins, Ronald & Anderson, Joel (2004), "Phylogeny and divergence-date estimates of rapid radiations in muroid rodents based on multiple nuclear genes", Systematic Biology 53 (4): 533–553, doi:10.1080/10635150490468701, <http://bio.fsu.edu/~steppan/Steppan_et_al_Muroidea_2004.pdf>
- ↑ Burgin, C. J., Colella, J. P., Kahn, P. L. & Upham, N. S. How many species of mammals are there? J. Mammal. 99, 1-14 (2018)
- ↑ Steppan, S. J. & Schenk, J. J. «Muroid rodent phylogenetics: 900-species tree reveals increasing diversification rates». PLoS One, 12, e0183070 (2017)
- ↑ Gordon J. W., Ruddle, F. H. (1981). «Integration and stable germ line transmission of genes injected into mouse pronuclei». Science, 214: 1.244-1.246. doi:10.1126/science.6272397 (anglès)
- ↑ «Что могут рассказать о связи генов и поведения трансгенные нокаутные животные?» (rus)
- ↑ «Трансгенные мыши в питомнике лабораторных животных «Пущино»» (en rus). Arxivat de l'original el 2006-05-05. [Consulta: 5 setembre 2006].
- ↑ Kono, T., Obata, Y., Wu, Q., Niwa, K., Ono, Y., Yamamoto, Y., Sung Park, E., Seo, J. S., Ogawa, H. (2004). «Birth of parthenogenetic mice that can develop to adulthood». Nature, 428: 860-864. doi:10.1038/nature02402 (anglès)
- ↑ James. «Stale old mouse-eaten dry cheese! - William Shakespeare» (en anglès). AllGreatQuotes, 13-01-2019. Arxivat de l'original el 2025-01-10. [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ «Домовые мыши? Настоящая неприятность» (en rus). Насекомых.net.
- ↑ media. «Мыши любят сыр: по большей части фейк!» (en rus). Azbuka media, 16-12-2023. [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ Gibbs, Laura. «htm Aesopica». MythFolklore.net, 2002-2008. [Consulta: 21 juny 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Mieder, Wolfgang. The Pied Piper: A Handbook (en anglès). Greenwood, 2007, p. 71 and passim. ISBN 978-0-313-33464-1.[Enllaç no actiu]
- ↑ Gibbs, Laura. «Aesopica» (en anglès). MythFolklore.net, 2002–2008. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑ Holland, Steve «James Herbert obituary» (en anglès). , 21-03-2013.
Bibliografia
[modifica]- Benton, M. J.; Cunningham, J.; Davies, T.; Donoghue, P. C. J.; Fraass, A.; Janis, C.; Pisani, D.; Rayfield, E.; Schmidt, D.; Vinther, J.; Williams, T. Cowen's History of Life (en anglès). 6a edició. Wiley-Blackwell, 2020. ISBN 9781119482208.
- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.
- Francis, C. M. Field Guide to the Mammals of South-east Asia (en anglès). 2a edició. Bloomsbury, 2019. ISBN 978-1-4729-3499-4.
- Zachos, F. E.; Asher, R. J. Mammalian Evolution, Diversity and Systematics (en anglès). De Gruyter, 2018. ISBN 978-3-11-027590-2.
Enllaços externs
[modifica]
- «Múrids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- Taxonomia dels múrids (anglès)