Timpà (anatomia)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Anatomia de l'orella humana:
1: Orella externa: 4: Timpà
5: Orella mitjana: 4: Timpà, 6: Ossicles: 7: Martell, 8: Enclusa, 9: Estrep. 10: Caixa timpànica.
13: Orella interna.
Altres: 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui.

El timpà és una membrana elàstica, semitransparent i un xic cònica.

La seva cara externa limita el conducte auditiu extern de l'orella externa, i la seva cara interna limita la caixa timpànica de l'orella mitjana. El mànec del martell hi està adherit radialment (en la seva cara interna).

La membrana timpànica és molt fina: mesura aproximadament 8-10 mm de diàmetre i s'estira per mitjà de petits músculs.

El timpà humà es trenca amb 150 decibels, quedant-se sord.[1]

Funció[modifica]

És fonamental en el procés de l'audició humana. La pressió de les ones sonores fa que el timpà vibri i transmeti aquesta vibració als ossicles de l'orella.

El timpà protegeix a aquests ossicles. Per exemple, sense la membrana timpànica el fet de submergir-se en l'aigua no seria possible, ja que la pressió de l'aigua trencaria aquesta cadena i impediria l'escolta (provocaria sordesa). D'aquí que les persones amb perforació de timpà utilitzin taps.

Referències[modifica]

  1. Franco, Francisco; Armesto, Constantino. L'enigma de l'esfinx : desenvolupament, funcionament i vellesa del cos humà. 1a ed. València: Universitat de València, 2000, p. 144. ISBN 84-370-4381-6. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Timpà (anatomia) Modifica l'enllaç a Wikidata