Ós rentador

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaÓs rentador
Procyon lotor
Procyon lotor (raccoon).jpg
Procyon lotor
Dades generals
Període de gestació 66 dies
Període
Plistocè – recent[1]
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Procyonidae
Gènere Procyon
Espècie Procyon lotor
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Ursus lotor (Linnaeus, 1758)
Distribució
Cypron-Range Procyon lotor.svg
Mapa de distribució
Modifica dades a Wikidata

L'ós rentador (Procyon lotor) és un mamífer de grandària mitjana autòcton del centre i nord d'Amèrica. Inicialment, Carl von Linné l'anomenà Ursus lotor, és a dir, ós rentador. El seu hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, encara que per la seva capacitat d'adaptació se'l pot trobar en hàbitats tan diversos com ara terrenys muntanyosos, salines o fins i tot àrees urbanes, on sovint es considera una molèstia.

Comportament[modifica]

És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius, on fa la impressió que es renti. Tot i ser una espècie d'hàbits nocturns, l'ós rentador sovint aprofita la major disponibilitat de menjar a les hores diürnes per alimentar-se.

Animal invasor a Europa[modifica]

A Europa, se'l considera una de les 100 espècies invasores més problemàtiques.[2] A Catalunya, encara és rar però se l'ha observat el 2013 ja dues vegades.[3] En tenir compte amb la facilitat amb la qual colonitza hàbitats nous i com a omnívor adapta la seva alimentació, prolifera fins i tot en zones molt urbanitzades. Segons la convenció de Berna (1979) s'ha de controlar l'espècie, que és un perill per a la biodiversitat, amenaça entre d'altres per a la tortuga d'estany i amfibis, així com l'avifauna, no directament, però menjant-se'n els ous.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ós rentador Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Entrada «Procyon lotor» a la Paleobiology Database (en anglès).
  2. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  3. Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 17.