Ós rentador
| Procyon lotor | |
|---|---|
.jpg) Procyon lotor | |
| Dades | |
| Període de gestació | 66 dies |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| IUCN | 41686 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Procyonidae |
| Gènere | Procyon |
| Espècie | Procyon lotor (Linnaeus, 1758) |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònim taxonòmic |
|
| Distribució | |
 Mapa de distribució | |
 | |
L'ós rentador (Procyon lotor) és un mamífer de grandària mitjana autòcton del centre i nord d'Amèrica. Inicialment, Carl von Linné l'anomenà Ursus lotor, és a dir, ós rentador. El seu hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, encara que per la seva capacitat d'adaptació es pot trobar en hàbitats tan diversos com ara terrenys muntanyosos, salines o fins i tot àrees urbanes, on sovint es considera una molèstia.
Comportament[modifica]
És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius i al seu hàbit, més o menys real, de submergir els aliments a l'aigua abans de menjar-los; si més no fa l'efecte que s'hi renti. Malgrat ser una espècie d'hàbits nocturns, l'ós rentador sovint aprofita la més gran disponibilitat de menjar a les hores diürnes per alimentar-se.
Animal invasor a Europa[modifica]
A Europa, es considera una de les 100 espècies invasores més problemàtiques.[2] A Catalunya, encara és rar però se l'ha observat el 2013 ja dues vegades.[3] En tenir compte amb la facilitat amb la qual colonitza hàbitats nous i com a omnívor adapta la seva alimentació, prolifera fins i tot en zones molt urbanitzades. Segons la convenció de Berna (1979) s'ha de controlar l'espècie, que és un perill per a la biodiversitat, amenaça entre d'altres per a la tortuga d'estany i amfibis, així com l'avifauna, no directament, però menjant-ne els ous.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ós rentador  |
- ↑ Entrada «Procyon lotor» de la Paleobiology Database (en anglès).
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 17.
