Tortuga d'estany
Emys orbicularis ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 7717 ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Testudines |
Família | Emydidae |
Gènere | Emys |
Espècie | Emys orbicularis ![]() Linnaeus, 1758 |
Subespècies | |
| |
Distribució | |
La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga de la família dels emídids (Emydidae).[1] És la tortuga d'aigua autòctona de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i de gran part d'Europa i del nord d'Àfrica. Juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és la tortuga d'aigua autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de "gairebé amenaçat" a causa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues.
Morfologia[modifica]
Té una closca de fins a 30 centímetres de llargada, arrodonida, fosca, de color gris, verdós o negre, amb taques i línies grogues. Compta amb 5 plaques vertebrals i 4 plaques costals, a vegades dividides o fragmentades. Té la cua llarga i pot pesar fins a 1.600 grams.
Hàbitat i distribució[modifica]
Les tortugues d'estany viuen en aigües tranquil·les amb abundant vegetació, com llacs, estanys, aiguamolls o canals. La seva àrea de distribució és Europa, Àsia i el nord-oest d'Àfrica. La destrucció del seu hàbitat i la competència d'espècies tropicals introduïdes (com la tortuga de Florida) fan de la tortuga d'estany una espècie vulnerable segons la llista vermella de la UICN. Per aquest motiu, gaudeix d'una protecció especial per part de la Unió Europea i de la Convenció de Berna.
Ecologia[modifica]
Hivernant a partir de primers de novembre, reprèn l'activitat al març, quan comença el període de reproducció. Després de l'aparellament, la femella pon de 4 a 15 ous en un forat a la vora de l'aigua, que recobreix primerament amb secrecions de les glàndules anals (que mantindran la humitat dels ous mentre aquests encara siguin tous) i després de terra. L'eclosió dels ous es produeix entre dos i tres mesos després de la posta. La longevitat de les tortugues d'estany pot superar els 100 anys, i la seva maduresa sexual arriba als 12 anys en el cas dels mascles i als 18 en el cas de les femelles. Carnívora, s'alimenta sobretot de granotes, tritons, cucs, petits crustacis, petits peixos o sangoneres.
Subespècies[modifica]
- Emys orbicularis capolongoi (Sardenya)
- Emys orbicularis colchica
- Emys orbicularis eiselti
- Emys orbicularis fritzjuergenobstii
- Emys orbicularis galloitalica (Itàlia)
- Emys orbicularis hellenica (Oest de Turquia)
- Emys orbicularis hispanica (Espanya)
- Emys orbicularis iberica (Vall de Kurà)
- Emys orbicularis lanzai (Còrsega)
- Emys orbicularis luteofusca (Turquia central)
- Emys orbicularis marmorata (de l'oest)
- Emys orbicularis occidentalis (Norte de África)
- Emys orbicularis orbicularis (centreuropa)
- Emys orbicularis orientalis (del Caspi)
- Emys orbicularis persica (de l'est de l'Iran)