Cargol poma acanalat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pomacea canaliculata)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cargol poma acanalat
Pomacea canaliculata
Un cargol amb la seva «trompa« respiratoria estesa
Un cargol amb la seva «trompa« respiratoria estesa
Closques de Pomacea canaliculata escala és cm
Closques de Pomacea canaliculata
escala és cm
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Classe: Gastropoda
Clade: Caenogastropoda

informal group Architaenioglossa

Superfamília: Ampullarioidea
Família: Ampullariidae
Gènere: Pomacea
Subgènere: Pomacea
Espècie: P. canaliculata
Nom binomial
Pomacea canaliculata
(Lamarck, 1828)
Sinònims

Ampullaria canaliculata (obsolet) (Lamarck, 1822)

El cargol poma acanalat, amb el seu nom binomial Pomacea canaliculata, és una espècie del gènere cargol poma (Pomacea), originari del Nou Món. És un cargol molt gros, amfibi i d'aigua dolça. Fins a la prohibició a Europa del seu comerç i possessió, es criava també en aquaris.

Aquesta espècie és troba a la llista de les 100 pitjors espècies invasores del món.[1] Des del juliol de 2011, a l'Estat espanyol la seva possessió, cria, transport, i comerç, sigui viu o mort, està prohibit.[2]

És una espècie comestible però sovint du paràsits potencialment nocius per a éssers humans i fauna autòctona (com els nematodes del gènere Angiostrongylus).[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una espècie polífaga que menja vegetals i detritus. L'alimentació varia amb la seva edat, els joves mengen algues i els adults plantes superiors.[4]

La closca és globular les coloracions normals inclouen bandes marronoses, negres i groguenques i els colors són molt variables fins i tot n'hi ha d'albins.[5] La mida de la closca pot atènyer fins a 150  mm de llargada.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És originari de les zones tropicals i subtropicals de les Amèriques.[6] Actualment,s'ha dispersat als Estats Units, especialment a Hawaii, Xina des de 1981. Als països tropicals afecta el conreu del taro i de l'arròs.

L'any 2009 va ser el primer suspecte de la plaga al delta de l'Ebre amb moltes pèrdues econòmiques a uns 21.000 hectàrees d’arrossar, però després un estudi genètic va demostrar que es tractava a l'Ebre del cargol poma tacat (P. maculata), descendents de mascotes d'aquaris escapades o llençades.[7]. Malgrat els esforços considerables encara no s'ha trobat un mètode de control eficaç, fins i tot després d'usar mètodes agressius com la dessecació o la resalinització de camps (no pot sobreviure en aigua salada).[8]

A Àsia, el caragol poma acanalat pot reduir la producció dels arrossars en més d'un 75%[9] El seu transport i dispersió involuntaris són fàcils: basta amb calçats, una bota, un aparell de pesca o una eina de camp als quals s'enganxen ous, larves o adults joves.[8] S'imposa una higiene meticulosa i cal netejar eines i calçat cada vegada que es passa d'un camp a l'altre.

Ous del pomacea canaliculata

Problemàtica als ecosistemes[modifica | modifica el codi]

Afecta greument al funcionament de l'ecosistema i en compromet la viabilitat. En particular, impedeix la proliferació de macròfits aquàtics i propicia el predomini d'algues planctòniques, major terbolesa i altes concentracions de nutrients, inclinant l'equilibri ecològic cap a l'eutròfia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «100 of the World's Worst Invasive Alien Species (Els 100 espècies invasores més dolents del Món)» (en anglès). Global Invasive Species Database, 2005. [Consulta: 27 d'octubre del 2008].
  2. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras.» (en castellà). Butlletí Official de l'Estat (BOE), 12 de desembre del 2011.
  3. Nghiem, T.P.; Soliman, Tarek; Yeo, Darren C. J; et alii'. «Economic and Environmental Impacts of Harmful Non-Indigenous Species in Southeast Asia». PLOS ONE, 8 (8) e71255, 2013. DOI: doi:10.1371/journal.pone.0071255 [Consulta: 27 setembre 2013].
  4. Estebenet, A. L; Martín, P. R. «Pomacea canaliculata (Gastropoda: Ampullariidae): Life-history Traits and their Plasticity». Biocell, 26(1), 2002, pàg. 83-89. ISSN: - 9545 0327 - 9545.
  5. Howells, R. «Pomacea canaliculata». United States Geological Survey - Nonindigenous Aquatic Species Database [Gainesville, Florida], 2008.
  6. Ihering, H. «Las especies de Ampullaria en la Argentina» (en castellà). Actes de la Primera Reunion Nacional de la Sociedad Argentina de Ciencias Naturales [Tucumán, Argentina], 1919, pàg. 329-350.
  7. Pla d'acció, 2015, p. 4.
  8. 8,0 8,1 «El cargol poma al Delta de l'Ebre. Pla de lluita 2013». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 setembre 2013].
  9. Acosta, B. O. and R. S. V. Pullin. «Environmental Impact of the Golden Snail (Pomacea sp.) on Rice Farming Systems in the Philippines: Summary Report of the Workshop held at the Freshwater Aquaculture Cente». ICLARM Conference Proceedings, 28, 1991 [Consulta: 27 setembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargol poma acanalat Modifica l'enllaç a Wikidata