Cargol poma tacat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCargol poma tacat
Pomacea maculata Modifica el valor a Wikidata
Pomacea insularum 2.jpg
Pomacea maculata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreArchitaenioglossa
FamíliaAmpullariidae
GènerePomacea
EspèciePomacea maculata Modifica el valor a Wikidata
Perry, 1810[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Ampullaria gigas Spix, 1827[2]
  • Ampullaria insularum d'Orbigny, 1835
  • Pomacea insularum (d'Orbigny, 1835)[3]

El cargol poma tacat (Pomacea maculata) és una espècie de mol·lusc gastròpode d'aigua dolça de la família Ampullaridae originària de l'Amèrica del Sud. També és conegut amb el seu nom sinònim cargol poma de les illes (P. insularum). El gènere conté els cargols d'aigua dolça més grans de la terra.[4] Junts amb el cargol poma acanalat, al qual s'assembla molt,[4] a Àsia i Europa és considerat com una de les espècies invasores més exitoses.[3] És el responsable de la plaga que va esclatar el 2009 al delta de l'Ebre[5] i el 2015 a Palau-sator.

Descripció[modifica]

Ous de cargol poma de Florida (amunt, blanc) i cargol poma tacat (color rosat, avall)
Closca

La closca és globosa i relativament gruixuda (especialment als cargols més vells) amb una agulla baixa. Tenen de quatre a cinc espirals separades per una sutura suaument indentada, i l'obertura és ampla i rodona o oval, de color taronja viu. El llombrígol és gran i profund. Les dimensions de la closca varien de 25 a 40 mm d'ample i 30 a 47 mm d'alçada. depenent en les condicions. El color varia groc-marró a groc viu en color amb un patró de cintes més fosques. L'opercle és moderadament gruixut, corni i d'estructura concèntrica amb el nucli a prop el centre de la closca. El cargol pot retreure'l a l'interior de la closca. El cos és de color gris-marronós amb taques de pigment fosc.[4]

Els ous de color rosat lilós es posen en rams de 500 a 700 a plantes o roques a un metre damunt la superfície de l'aigua, que de lluny semblen a uns flors. S'acostumen sense problemes a la vida en captivitat en aquaris, però escapen fàcilment per les parets exteriors, es deixen caure i cerquen un lloc nou per establir-se en llibertat.[4] És capaç de crear una nova generació reproductiva en un període molt curt (3-4 mesos).[6] Al delta de l'Ebre, el període reproductiu s'inicia a l'abril-maig i finalitza a l'octubre-novembre, en funció de la temperatura de l'aigua.[7]

Distribució[modifica]

És originari d'Amèrica del Sud, sobretot en les zones pantanoses a l'aiguabarreig del riu Paranà i el riu Uruguai a Argentina, Brasil i Bolívia, i probablement a Uruguai i Paraguai.[8]

Probablement, l'espècie la van introduir als anys 1990 als Estats Units i Europa aficionats d'aquaris que en tenien com a mascotes i que en van deixar escapar o van llençar equip o aigua bruta sense cura, i ràpidament ha proliferat als estats meridionals.[9] Són herbívors.

Va ser introduït a l'Àsia subtropical pels aficionats i per programes per criar cargols com a font de proteïnes per a l'alimentació humana a Tailàndia, però amb poc èxit i efectes negatius, que aviat van escapar i esdevenir una plaga, per la seva capacitat d'adaptar-se en trobar hàbitats humits i xafogosos que li convenen. També ha envaït la delta de l'Ebre, on fa estralls als arrossars. L'espècie detectada a l'Ebre es correspon amb un haplotip típic de cargols conreats, destinats a la seva comercialització com mascotes, una activitat ara prohibida a Europa, però de gran desenvolupament fins fa molt poc.[10] Des de l'estiu 2015 va ser assenyalat a Palau-sator (Baix Empordà), i hi ha sospita d'una introducció criminal.[11] El desembre 2019 es va declarar oficialment erradicat el focus de cargol poma.[12]

Prohibició de comerç i tinença i pla d'acció[modifica]

Des del juliol de 2011, es va prohibir a l'Estat espanyol la possessió, cria, transport, i comerç de Pomacea maculata i Pomacea canaliculata.[13] Des del gener del 2013, el negoci i la importació de totes les espècies del gènere són prohibits a tots els estats membres de la Unió Europea.[14]

Capó reial, enemic natural

El 2012, la Generalitat i entitats de la delta s'han presentat contra una empresa de piscicultura d'espècies exòtiques, que probablement va causar la plaga pel desguàs sense precaució de les seves piscines.[15] L'abril del 2015, l'Audiència de Tarragona va absoldre per raó de prescripció unes empreses de piscicultura establertes al Delta, dedicades a la compravenda d'animals exòtics. Eren sospitoses d'haver lliurat a la natura voluntàriament o involuntàriament els cargols poma, que serien a l'inici de la plaga. Al suposat moment dels fets, la cultura encara n'era autoritzada.[16]

La Generalitat de Catalunya ha organitzat una campanya d'informació i de lluita per a limitar la seva expansió[17] i publica un pla d'acció regularment actualitzat.[18] En descobrir un primer camp infectat a un arrossar de Palau-sator l'estiu del 2015, la necessitat i la dificultat del control de la plaga esdevenen cada dia més òbvies. El control bioquímic és quasi impossible, per raó de la protecció de la biodiversitat del biòtop del delta de l'Ebre.[19] La lluita bioquímica amb saponines d'origen vegetal i de ràpida biodegradabilitat, juntament amb les altres mesures té un cert efecte, tot i que la prevenció i l'acció ràpida quan es descobreix una nova zona infectada queden les accions més importants.[20][21] La Generalitat va demanar a la Comissió Europea ajuda per estimular la recerca de control biològic de la plaga.

Al seu lloc d'origen, l'expansió és controlada per un enemic natural, el cocodril, que difícilment és traslladable a Europa.[22] El predador principal a Catalunya és el capó reial, però malgrat que la població va créixer, encara no és suficient per a contenir la plaga, però sembla un aliat nou en el control biològic.[23][24]

Referències[modifica]

  1. Perry, George. «Univalves Plate XXXVIII genus Pomacea». A: Conchology, or the natural history of shells (en anglès). Londres: William Miller, 1811, p. Plate XXXVIII. 
  2. Karlem, Riess «Snail Studies in Elementary Biology». The American Biology Teacher. National Association of Biology Teachers, 8, 6, març del 1946, pàg. 131–133. JSTOR: 4437709.
  3. 3,0 3,1 Hayes, K. A.; Cowie, R. H.; Thiengo, S. C; Strong, E. E «Comparing apples with apples: clarifying the identities of two highly invasive Neotropical Ampullariidae (Caenogastropoda)». Zoological Journal of the Linnean Society, 166, 4, 2012, pàg. 723-753. DOI: 10.1111/j.1096-3642.2012.00867.x.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Ghesquiere, Stijn A. I. «Pomacea (pomacea) insularum» (en anglès i altres llengües), 2007. [Consulta: 22 agost del 2015].
  5. Pla d'Acció, 2015, p. 1.
  6. Pla d'Acció, 2015, p. 4.
  7. 65. Pomacea insularum (Cargol poma), 2010, p. 2.
  8. Rawlings, T. A.; Hayes, K. A.; Cowie, R. H.; Collins «The identity, distribution, and impacts on non-native apple snails in the continental United States». BMC Evolutionary Biology, 97, 2007. DOI: 10.1186/1471-2148-7-97.
  9. Byers nom = J. E.; McDowell, W. G.; Dodd, S. R.; Haynie, R. S. «Climate and pH Predict the Potential Range of the Invasive Apple Snail (Pomacea insularum) in the Southeastern United States». PLoS ONE, 8, 4, 2013. DOI: 10.1371/journal.pone.0056812.
  10. Pla d'Acció, 2015, p. 3.
  11. Genís, Narcís «Terrorisme contra els arrossars». El Punt Avui, 15 agost del 2015, pàg. 4.
  12. Guillaumes Cullell, Elisenda «RESOLUCIÓ ARP/3492/2019, de 13 de desembre, per la qual es declara erradicat el focus de cargol poma detectat l'any 2015 als municipis de Palau-sator i Fontanilles, a la comarca del Baix Empordà, a la demarcació de Girona.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 8026, 18-12-2019.
  13. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), 12 desembre del 2011.
  14. Dawes, John «International Waters: EU Finally Bans Apple Snail Imports». Pet Product News, Gener 2013. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 23 agost 2015]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  15. Ibeas, Marc «Cargol poma: Desgràcia per a molts i beneficis multimilionaris per a pocs». indirecte.cat, 19 desembre del 2012. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 24 agost 2015]. «El que es pregunten els arrossers del delta és com es va poder permetre a una comercialitzadora d'espècies aquàtiques exòtiques i potencialment pernicioses per al medi natural del nostre delta instal·lar-se al cor d'aquest territori i desaiguar a la xarxa de reg el sobrant de les seves piscines amb el risc que això suposa.» Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  16. Berbís, Sílvia «La plaga del cargol poma queda impune». El Periódico, 9 abril del 2015. «Segons l'Audiència de Tarragona, el possible delicte penal ha prescrit»
  17. Galimany i Saloni, 2014.
  18. Pla d'Acció, 2015, p. 16.
  19. Xavier Pallarès, delegat del govern citat per: Solé, Albert «“Vam avisar que el Delta seria la seva porta d'entrada a Europa” Els arrossaires han perdut quasi 1,2 milions d'euros en 7 anys». Ara, 23 agost del 2015, pàg. 23. «“Fins ara estem actuant amb tècniques molt rudimentàries, quasi manuals, perquè no podem fer servir un tractament molt agressiu perquè està prohibit, al Delta hi ha moltes espècies protegides”»
  20. caiola, Nuno. «Efectes de la saponina sobre el medi». Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), s.d..
  21. «Protocol a seguir per part dels aplicadors de saponines utilitzades per combatre la plaga del cargol poma». Generalitat de Catalunya, 30 juliol del 2015.
  22. Viladomiu, Lourdes «El cargol poma i l' entramat institucional agrari». NotIcea, Butlletí de la Institució Catalana d'Estudis Agraris. Institut d'Estudis Catalans, 10 juliol del 2015. «[El cargol poma] És originari d'Amèrica llatina a on gràcies als cocodrils el seu avanç estava tradicionalment controlat.»
  23. Berbís, Sílvia «El capó reial, nou depredador contra el cargol poma a l'Ebre». Ecodiari, 19 maig del 2015.
  24. «El capó reial, depredador natural del cargol poma». TV3, 20 maig del 2015.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargol poma tacat