Capó reial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Capó reial
Mascle en època nupcial, Siracusa
Mascle en època nupcial, Siracusa
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Pelicaniformes
Família: Threskiornithidae
Gènere: Plegadis
Espècie: P. falcinellus
Nom binomial
Plegadis falcinellus
Linnaeus, 1766

El capó reial (Plegadis falcinellus), conegut de vegades al País Valencià com a picaport, és un ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un ocell de 55-65 centímetres de llarg i una envergadura de 88 a 105 centímetres, amb el coll i les potes llargues. El seu plomatge és fosc, entre marronós i porpra, amb reflexos d'una tonalitat verdosa a les ales. Varia entre l'hivern, l'estiu i el període nupcial. El bec és característicament llarg i recorbat.

El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides, principalment litorals. Nidifica en els arbres o els canyissars, formant colònies o junt a agrons, becplaners i corbs marins. La femella pon tres o quatre ous, de color blau gris, en una posta anual. La incubació dura de tres a quatre setmanes.

S'alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloure insectes i crustacis.

Distribució[modifica | modifica el codi]

El capó reial és l'ibis més estès sobre la superfície terrestre, que es troba de de manera esparsa a les regions càlides d'Àfrica, Europa, Àsia, Austràlia i les costes atlàntiques i caribenyes d'Amèrica. Hom considera que és originari del vell continent i que no fou fins al segle XIX que migrà fins a les costes septentrionals de Sud-amèrica, i d'allà fins a les costes de Carolina del Nord.

A Catalunya, es considerava el 2010 com a nidificant recent al delta de l'Ebre i com a espècie en estat de conservació vulnerable, amb una població de 23 parelles,[1] però ha augmentat espectacularment en els darrers 15 anys, i el 2015 ha passat de 200 a més de 2.000 exemplars, cosa en part afavorida pel fet que és una au que ha incorporat el cargol poma tacat, molt freqüent al delta, a la seva dieta.[2] Se n'ha observat freqüentment als aiguamolls de l'Empordà i al delta del Llobregat, i més puntualment al Baix Ter, a l'estany de Sils, a la desembocadura de la Tordera, a la Torre d'en Dolça (Vila-seca) i fins i tot a Bellcaire d'Urgell.[3]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, el capó reial, juntament amb la resta d'ibis i becplaners que formen la família dels Threskiornithidae, ha estat inclòs dins l'ordre dels ciconiiformes, i que enclou ocells de llargs becs i potes. Això no obstant, diversos estudis genètics apunten que aquesta família pertany a l'ordre dels pelecaniformes.[4] Per raó d'aquestes investigacions, el Congrés Internacional d'Ornitologia ha inclòs la família del capó reial dins l'ordre dels pelecaniformes.[5]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Capó reial (Plegadis falcinellus)». Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (SIOC). Barcelona: Associació Institut Català d'Ornitologia, 2010.
  2. «El capó reial pot ser la solució més eficaç contra la plaga del cargol poma». 324.cat. [Consulta: 19 maig 2015].
  3. «Mapa del capó reial». Atles dels ocells nidificants. Institut Català d'Ornitologia.
  4. Hackett, Shannon J.. «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History». Science, 320, 5884, June 2008, pàg. 1763–1768. DOI: 10.1126/science.1157704. PMID: 18583609.. (anglès)
  5. Gill, F; Donsker, D. «Storks, ibis & herons». IOC World Bird Names (version 5.3), 2015. DOI: 10.14344/IOC.ML.5.3.