Capó reial

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCapó reial
Plegadis falcinellus Modifica el valor a Wikidata
Plegadis falcinellus Syracuse.jpg
Mascle en època nupcial, Siracusa Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes633 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,89 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22697422 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaThreskiornithidae
GènerePlegadis
EspèciePlegadis falcinellus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Distribució
Endèmic deParc Nacional de Keoladeo, Petit Rann de Kachchh, Thol Lake (en) Tradueix, Asan Conservation Reserve (en) Tradueix, Hulimavu Lake (en) Tradueix, Hesaraghatta Lake (en) Tradueix, Purbasthali (en) Tradueix, Baidyabati DVC Canal (en) Tradueix, Sunderbans Wildlife National Park (en) Tradueix, Gajoldoba (en) Tradueix, Baranti (en) Tradueix, Boshipota (en) Tradueix, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel (en) Tradueix, Orang National Park (en) Tradueix, Amchang Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Dipor Bil (en) Tradueix, Dibru-Saikhowa National Park (en) Tradueix, Pobitora Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Hoollongapar Gibbon Sanctuary (en) Tradueix, Kokilamukh Beel (en) Tradueix, Majuli (oc) Tradueix i Panbari Reserve Forest (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El capó reial o ibis (negre) a les Balears (Plegadis falcinellus), conegut al País Valencià amb els noms de picaport, siglot i torrellat, és una especie d'ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Descripció[modifica]

Es tracta d'un ocell de 55-65 centímetres de llarg i una envergadura de 88 a 105 centímetres, amb el coll i les potes llargues. El seu plomatge és fosc, entre marronós i porpra, amb reflexos d'una tonalitat verdosa a les ales. Varia entre l'hivern, l'estiu i el període nupcial. El bec és característicament llarg i recorbat.

El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides, principalment litorals. Nidifica en els arbres o els canyissars, formant colònies o al costat d'agrons, becplaners i corbs marins. La femella pon tres o quatre ous, de color blau gris, en una posta anual. La incubació dura de tres a quatre setmanes.

S'alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloure insectes i crustacis.

Distribució[modifica]

El capó reial és l'ibis més estès sobre la superfície terrestre, que es troba de manera esparsa a les regions càlides d'Àfrica, Europa, Àsia, Austràlia i les costes atlàntiques i caribenyes d'Amèrica. Hom considera que és originari del vell continent i que no fou fins al segle xix que migrà fins a les costes septentrionals de Sud-amèrica, i d'allà fins a les costes de Carolina del Nord.

A Catalunya, es considerava el 2010 com a nidificant recent al delta de l'Ebre i com a espècie en estat de conservació vulnerable, amb una població de 23 parelles,[1] però ha augmentat espectacularment en els darrers 15 anys, i el 2015 ha passat de 200 a més de 2.000 exemplars, cosa en part afavorida pel fet que és una au que ha incorporat el cargol poma tacat, molt freqüent al delta, a la seva dieta.[2] Se n'ha observat freqüentment als aiguamolls de l'Empordà i al delta del Llobregat, i més puntualment al Baix Ter, a l'estany de Sils, a la desembocadura de la Tordera, a la Torre d'en Dolça (Vila-seca) i fins i tot a Bellcaire d'Urgell.[3]

Taxonomia[modifica]

Tradicionalment, el capó reial, juntament amb la resta d'ibis i becplaners que formen la família dels Threskiornithidae, ha estat inclòs dins l'ordre dels ciconiiformes, i que enclou ocells de llargs becs i potes. Això no obstant, diversos estudis genètics apunten que aquesta família pertany a l'ordre dels pelecaniformes.[4] Per raó d'aquestes investigacions, el Congrés Internacional d'Ornitologia ha inclòs la família del capó reial dins l'ordre dels pelecaniformes.[5]

Referències[modifica]

  1. «Capó reial (Plegadis falcinellus)». Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (SIOC). Barcelona: Associació Institut Català d'Ornitologia, 2010.
  2. «El capó reial pot ser la solució més eficaç contra la plaga del cargol poma». 324.cat. [Consulta: 19 maig 2015].
  3. «Mapa del capó reial». Atles dels ocells nidificants. Institut Català d'Ornitologia.
  4. Hackett, Shannon J.; Rebecca T. Kimball; Sushma Reddy; Rauri C. K. Bowie; Edward L. Braun; Michael J. Braun; Jena L. Chojnowski; W. Andrew Cox; Kin-Lan Han; John Harshman; Christopher J. Huddleston; Ben D. Marks; Kathleen J. Miglia; William S. Moore; Frederick H. Sheldon; David W. Steadman; Christopher C. Witt; Tamaki Yuri; «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History». Science, 320, 5884, juny 2008, pàg. 1763–1768. DOI: 10.1126/science.1157704. PMID: 18583609.. (anglès)
  5. Gill, F; Donsker, D. «Storks, ibis & herons». IOC World Bird Names (version 5.3), 2015. DOI: 10.14344/IOC.ML.5.3.