Discussió:Cargol poma tacat

info per treballar i formatar i verificar

Tallat de l'article Pomacea bridgesii on no era pertinent. L'he posada aquí provisionalment per si de cas poguès servir, però en l'estat actual no és prou actualitzada.--Flamenc (disc.) 17:13, 24 ago 2015 (CEST)

Plaga dels arrossaires

El 2010 la Generalitat de Catalunya s'ha vist obligada a demanar permís a la Unió Europea per assecar durant cinc mesos la meitat del delta de l'Ebre (prop de 10.000 hectàrees) per tal de combatre la plaga en que s'ha convertit aquesta espècie exòtica. El permís s'ha hagut de demanar perquè les subvencions que reben els arrossars obliguen a mantenir-los inundats bona part de l'any. En algunes parcel·les els atacs són extremadament virulents, ja que es menja les parts més tendres de la planta de l’arròs. La dessecació dels camps busca que l'animal mori per la manca d'aliment i el canvi del seu medi natural. A més, també deixaria a la vista els ous de color fúcsia intens.

Primera acció de control del 2009

Els plans de lluita contra el caragol s'han desenvolupat tant a la plana de l'hemidelta nord, com a l'hemidelta sud més proper al riu, i incloent també àrees naturals, i el riu Ebre.

Al riu Ebre es van condicionar més de tretze quilòmetres de ribera per permetre la recol·lecció manual d'adults i eliminació de postes, i es van recollir 109.000 caragols recollits i eliminar unes 194.000 postes. Tot i això, no es va aconseguir evitar la reinvasió de caragols provinents del delta, fet que fa que el riu segueixi sent, en acabar l'any, un hàbitat on l'espècie hi roman en nombre i densitat preocupants pel que fa a les possibilitats de contenció de la plaga en els límits actuals. La resta de l'eix fluvial aigües amunt i l'hemidelta dret, estan tots dos en risc d'ésser envaïts per l'espècie.

En el cas de l'hemidelta dret, tot indica que les mesures han estat efectives, si bé cal reforçar tant el monitoratge preventiu, com les mesures de contenció, entre les quals s'hi troba també la neteja de maquinària en el període de sega. En aquest cas, es tracta també d'evitar riscos de expansió de la plaga a altres zones arrossaires.

A l'hemidelta esquerre es van implementar una multiplicitat de mesures a una escala tal que és difícil pensar que no hagin estat fonamentals per a evitar els riscos de la plaga sobre els cultius. De fet, no s'han reportat danys en producció, tot i que sí que s'han reconegut unes poques parcel·les amb infeccions. Encara més superfície va ser tractada post-collita, incloent mètodes assajats per primer cop, tal com la salinització d'arrossars en àrees concretes (Illa de Mar). Les mesures químiques es reforçaren amb recollides de caragols en la xarxa de desguassos, amb més de 240.000 caragols recollits i un nombre superior de postes eliminades, juntament amb l'ús de mètodes mecanitzats d'eradicació de postes, aplicats i efectius sobre una xarxa d'uns 40 km, a més de realitzar-se eliminacions i tractaments control amb mètodes químics en gairebé 70 km de la xarxa d'irrigació.

La situació final del caragol poma al delta el 2009 indica que hi ha hagut un increment de presència però una reducció d'abundància: gairebé 1000 ha d'arrossar amb alguna presència i uns 270 km de canals amb algun signe de presència, dels quals més de 70 km han rebut algun tractament d'eradicació. Per tant, l'expansió explosiva de l'espècie s'ha vist reduïda: d'haver seguit la tendència inicial a la colonització en amplitud i intensitat, molt probablement no quedaria un racó del delta sense presència de caragol poma. Aquestes dades indiquen però que els esforços en l'eradicació per àrees han de ser intensificats, i que les mesures de contenció globals cap a riu, cap a l'hemidelta sud, i molt específicament per aturar l'entrada en arrossars han de ser generalitzades i comptar amb la participació activa de l'arrossaire i de les comunitats de regants.