Frankliniella occidentalis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Frankliniella occidentalis
Frankliniella occidentalis 5364132-LGPT.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Thysanoptera
Família: Thripidae
Subfamília: Thripinae
Gènere: 'Frankliniella'
Espècie: ''F. occidentalis''
Nom binomial
Frankliniella occidentalis
Pergande, 1895

La Frankliniella occidentalis és un insecte tisanòpter o trips de les flors originari d'Amèrica del Nord.

És una plaga important en agricultura que s'ha estès a altres continents incloent Europa, Austràlia i Amèrica del Sud per la via del transport de mercaderies infectat.[1] S'ha documentat que s'alimenta de més de cinc-centes espècies de vegetals. Fa part de la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa[2] i del Catálogo español de especies exóticas invasoras.[3]

A l'esquerra es troba el Thrips tabaci i a la dreta la Frankliniella occidentalis

El mascle adult fa un mil·límetre de llargada i la femella és lleugerament més grossa (1,4 mm). La majoria d'aquests insectes són femelles i es reprodueixen per partenogènesi. Presenten un color variable que varia del groc al marró. Els adults tenen forma allargada i amb dos parells d'ales. Els ous són blancs, ovals i en forma de ronyó d'uns 0,2 mm de llargada. Les nimfes són groguenques i amb els ulls vermells.

La llargada del seu cicle vital varia segons la temperatura, els adults viuen de dos a cinc setmanes o més. Cada femella pon de 40 a 100 ous en els teixits de les plantes, sovint en les flors. Fan mal en les plantes per diferents motius: pels danys per alimentar-se de les plantes (forats en les fulles i zones descolorides platejades com a reacció de la planta a la saliva d l'insecte). Les nimfes s'alimenten dels fruits recent quallats. També són el principal vector del virus de les plantes tomato spotted wilt virus, una malaltia greu de les plantes.

Són encara més destructius en temps humit. Es poden reduir els danys per la plantació barreres de plantes que no són atacades al voltant dels cultius i per eliminar plantes reservori de l'insecte per les quals aquests tisanòpters se senten molt atretes com és l'herba queixalera (Datura stramonium). Per al control biològic els seus enemics naturals inclouen insectes del gènereOrius. També ho és el fong Metarhizium anisopliae.[4]

Com que se senten atrets pels color brillants poden mossegar humans que portin roba de colors llampants però no s'alimenten de la sang i la seva picadura no és perillosa encara que irrita la pell.[5]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frankliniella occidentalis Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kirk, DJ; Terry, IL «The spread of the western flower thrips Frankliniella occidentalis (Pergande)» (en anglès). Agricultural and Forest Entomology, 5, 2003, pàg. 301 – 310.
  2. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  3. Andreu, Jara; Pino, Joan. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 11, 21. 
  4. Ansari, M.A.; et al. «Control of western flower thrips (Frankliniella occidentalis) pupae with Metarhizium anisopliae in peat and peat alternative growing media». Biological Control, 40, 3, 2007, pàg. 293-297.
  5. Childers, CC; Beshear, RJ; Frantz, G; Nelms, M «A review of thrips species biting man including records in Florida and Georgia between 1986-1997». Florida Entomologist, 88, 4, 2005.