Vés al contingut

Misgurn del Japó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMisgurn del Japó
Misgurnus anguillicaudatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN166158 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaCobitidae
GènereMisgurnus
EspècieMisgurnus anguillicaudatus Modifica el valor a Wikidata
Cantor, 1842
Nomenclatura
Sinònims
  • Cobitis anguillicaudata (Cantor, 1842)
Exemplars a la venda en un supermercat

El misgurn del Japó (Misgurnus anguillicaudatus) és una espècie de peix de la família dels cobítids i de l'ordre dels cipriniformes. Pot fins a 28 cm de llargària total.[1] Menja cucs, crustacis petits, insectes, larves d'insectes i d'altres organismes aquàtics petits.[2] Viu als rius, llacs, estanys, pantans i camps arrosers de zones de clima subtropical. Es troba a l'àrea compresa entre Myanmar, el nord-est d'Àsia i la Xina central.[1] Ha estat introduït en altres països (com ara, Hawaii)[3][4] i, si més no pot esdevenir una espècie invasora, sobretot per la negligència i la irresponsabilitat d'aquariòfils que evacuen peixos superflus al clavegueram o a rius i estanys.

És una espècie popular en aquariofília. Tolera temperatures compreses entre 2 i 30 °C, i pot respirar aire per tal de complementar les seues necessitats respiratòries en aigües poc oxigenades.[1] El fet d'ésser emprat pels pescadors com a esquer viu ha contribuït a la seua propagació fora del seu hàbitat original.[5] Es molt semblant al també invasor Paramisgurnus dabryanus que és simpàtric. Per les similituds «hom considera probable que en algunes exportacions per temes d'aquariofília s'hagin barrejat ambdues espècies».[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Misgurnus anguillicaudatus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  2. Yamamoto, M.N. i A.W. Tagawa 2000 Hawai'i's native and exotic freshwater animals. Mutual Publishing, Honolulu, Hawaii. 200 p.
  3. Maciolek, J.A.. «Exotic fishes in Hawaii and other islands of Oceania». A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr.. Distribution, biology, and management of exotic fishes. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1984, p. 131-161. ISBN 0-8018-3037-0. 
  4. Freyhof, J.; Korte, E. «The first record of Misgurnus anguillicaudatus in Germany» (en anglès). Journal of Fish Biology, 66, 2, 2005-02, pàg. 568–571. DOI: 10.1111/j.0022-1112.2005.00606.x.
  5. Allen, G.R., S.H. Midgley i M. Allen 2002. Field guide to the freshwater fishes of Australia. Western Australian Museum, Perth, Austràlia Occidental. 394 p.
  6. Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Pla d'erradicació del Paramisgurnus dabryanus (pdf). Generalitat de Catalunya, 22.05.2020.