Coipú
Myocastor coypus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 133 dies |
| Font de | carn de coipú i pell de coipú |
| Longevitat màxima | 8,5 anys |
| Pes | 225 g (pes al naixement) 6,7 kg (pes adult, mascle) 6,36 kg (pes adult, femella) |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 14085 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Myocastoridae |
| Gènere | Myocastor |
| Espècie | Myocastor coypus Molina, 1782 |
| Distribució | |
 Fosc: Autòcton. Clar: Introduït. | |
El coipú (Myocastor coipus)[2] és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa.[3]
Descripció[modifica]
És un animal gros i massís, de cua llarga i esquamosa, de secció rodona, gairebé desproveïda de pèl. Altres trets que el caracteritzen són la presència de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.
El pelatge, molt suau, és gris marronós amb tons groguencs. Mesura: cap i cos (38-63 cm) i cua (23-45 cm) i pesa de 6 a 10 kg.
Tot i que té un cert aspecte de rata, la seva grandària el fa impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectívor d'hàbits amfibis.
Hàbitat[modifica]
Vores de masses d'aigua corrents o estancades amb abundant vegetació a les ribes. De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s'espanta pot romandre ben quiet sota l'aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l'aigua, i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia.
Presència als Països Catalans i als països veïns[modifica]
Originari de la part meridional de Sud-amèrica, arribà al Principat de Catalunya per ésser criat en granges pelleteres. Alguns exemplars s'escaparen i aconseguiren sobreviure en estat salvatge. Es troba en expansió a la part alta del riu Tordera i a la riera d'Arbúcies, al Montseny, a la riera de Vallfogona (Ripollès), a la riera de la Gavarresa (Bages) i als Aiguamolls de l'Alt Empordà, a la zona lacustre de Banyoles (Pla de l'Estany). De fa poc es pot observar fàcilment a la Catalunya Nord al Parc de lleure de Sant Vicenç ('Sant Vicens') de Perpinyà amb entrada lliure. Hi viu en llibertat del 2011 ençà (en l'estanyet que s'hi va crear) una família de sis coipús (tres adults i tres joves).
Tanmateix, els coipús encara no han arribat a constituir poblacions estables com ha passat en altres punts de la península Ibèrica, com a Guipúscoa i Navarra. S'observa, malgrat les mesures de parada de paranys per a controlar-ne l'expansió, més i més present a l'Alt Empordà.
Prop dels Països Catalans, hi ha grups de coipús que viuen al país veí d’Occitània i que s'observen per exemple a la Garona, fins a la Vall d'Aran.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coipú |
- Vigo, Marta. Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, maig 2002, planes 224-225 (Pòrtic Natura, núm. 18). ISBN 84-7306-680-4..
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Myocastor coypus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Diccionario Mapuche: Mapudungun/Español, Español/Mapudungun». A: Muñoz Urrutia, Rafael. (en castellà). 2a edició, 2006. ISBN 956-8287-99-X.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.