Coipú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Coipú
Myocastor coypus3.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Subordre: Hystricomorpha
Infraordre: Hystricognathi
Parvordre: Caviomorpha
Família: Myocastoridae
Gènere: Myocastor
Espècie: M. coypus
Nom binomial
Myocastor coypus
(Molina, 1782)
Fosc: Autòcton. Clar: Introduït.
Fosc: Autòcton. Clar: Introduït.

El coipú (Myocastor coipus),[2] és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Coipú

És un animal gran i massís, amb una cua llarga i esquamosa, de secció rodona, gairebé desproveïda de pèl. Altres trets que el caracteritzen són la presència de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.

El pelatge, molt suau, és gris marronós amb tons groguencs. Mesura: cap i cos (38 - 63 cm) i cua (23 - 45 cm) i pesa de 6 a 10 kg.

Tot i que té un cert aspecte de rata, la seva mida gran el fan impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectívor d'hàbits amfibis.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Vores de masses d'aigua corrents o estancades amb abundant vegetació a les ribes. De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s'espanta pot romandre ben quiet sota l'aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l'aigua, i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia.

Presència als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Originari de la part meridional de Sud-amèrica, va arribar al Principat de Catalunya per ésser criat en granges pelleteres. Alguns exemplars s'escaparen i aconseguiren sobreviure en estat salvatge a la part alta del riu Tordera i a la riera d'Arbúcies, al Montseny, a la riera de Vallfogona (Ripollès), a la riera de la Gavarresa (Bages) i a l'Alt Empordà. Des de poc es pot observar fàcilment a Catalunya Nord al Parc de lleure de Sant Vicenç (Sant Vicens) de Perpinyà, amb entrada lliure, on viu des d'uns mesos (2011) i en llibertat (en l'estanyet que s'hi va crear) una família de sis coipús (tres adults i tres joves). També uns quants exemplars procedents de França s'observaren a la Garona (Vall d'Aran). Tanmateix, encara no van arribar a constituir poblacions estables com ha passat en altres punts de la península Ibèrica, com a Guipúscoa i Navarra.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coipú Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pearson, O (1996). Myocastor coypus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 setembre 2006 (en anglès).
  2. «Diccionario Mapuche: Mapudungun/Español, Español/Mapudungun». A: Muñoz Urrutia, Rafael. . 2nd (en spanish), 2006. ISBN 956-8287-99-X. 
  3. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.