Coipú
Myocastor coypus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Període de gestació | 133 dies |
| Font de | carn de coipú i pell de coipú |
| Longevitat màxima | 8,5 anys |
| Pes | 225 g 6,7 kg 6,36 kg |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 14085 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Echimyidae |
| Gènere | Myocastor |
| Espècie | Myocastor coypus (Molina, 1782) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Mus coypus |
| Distribució | |
 Fosc: Autòcton. Clar: Introduït. | |
.svg){kind=icon}
El coipú (Myocastor coipus)[2] és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa.[3]
Descripció
[modifica]
És un animal gros i massís, de cua llarga i esquamosa, de secció rodona, gairebé desproveïda de pèl. Altres trets que el caracteritzen són la presència de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.
El pelatge, molt suau, és gris marronós amb tons groguencs. Mesura: cap i cos (38-63 cm) i cua (23-45 cm) i pesa de 6 a 10 kg.
Tot i que té un cert aspecte de rata, la seva grandària el fa impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectívor d'hàbits amfibis.
Hàbitat
[modifica]Vores de masses d'aigua corrents o estancades amb abundant vegetació a les ribes. De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s'espanta pot romandre ben quiet sota l'aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l'aigua, i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia.
Presència als Països Catalans i als països veïns
[modifica]Originari de la part meridional de Sud-amèrica, arribà al Principat de Catalunya per ésser criat en granges pelleteres. Alguns exemplars s'escaparen i aconseguiren sobreviure en estat salvatge. Es troba en expansió a la part alta del riu Tordera i a la riera d'Arbúcies, al Montseny, a la riera de Vallfogona (Ripollès), a la riera de la Gavarresa (Bages) i als Aiguamolls de l'Alt Empordà, a la zona lacustre de Banyoles (Pla de l'Estany). D'ençà el 2011 es pot observar fàcilment exemplars lliures a la Catalunya del Nord als parcs públics urbans de Perpinyà (Parc de Sant Vicenç, Parc dels Esports i Parc del Liceu Maillol).
Tanmateix, els coipús encara no han arribat a constituir poblacions estables com ha passat en altres punts de la península Ibèrica, com a Guipúscoa i Navarra. S'observa, malgrat les mesures de parada de paranys per a controlar-ne l'expansió, més i més present a l'Alt Empordà.
Prop dels Països Catalans, hi ha grups de coipús que viuen al país veí d'Occitània i que s'observen per exemple a la Garona, fins a la Vall d'Aran.
Bibliografia
[modifica]
- Vigo, Marta. Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, maig 2002, planes 224-225 (Pòrtic Natura, núm. 18). ISBN 84-7306-680-4..
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Myocastor coypus (coypu)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 11 juliol 2025].
- ↑ «Diccionario Mapuche: Mapudungun/Español, Español/Mapudungun». A: Muñoz Urrutia, Rafael. (en castellà). 2a edició, 2006. ISBN 956-8287-99-X.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.