Coipú
 |
||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Myocastor coypus (Molina, 1782) |
||||||||||||||||||||
 Fosc: Autòcton. Clar: Introduït.
|
||||||||||||||||||||
El coipú (Myocastor coipus),[2] és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa.[3]
Descripció[modifica | modifica el codi]
És un animal gran i massís, amb una cua llarga i esquamosa, de secció rodona, gairebé desproveïda de pèl. Altres trets que el caracteritzen són la presència de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.
El pelatge, molt suau, és gris marronós amb tons groguencs. Mesura: cap i cos (38 - 63 cm) i cua (23 - 45 cm) i pesa de 6 a 10 kg.
Tot i que té un cert aspecte de rata, la seva mida gran el fan impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectívor d'hàbits amfibis.
Hàbitat[modifica | modifica el codi]
Vores de masses d'aigua corrents o estancades amb abundant vegetació a les ribes. De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s'espanta pot romandre ben quiet sota l'aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l'aigua, i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia.
Presència als Països Catalans[modifica | modifica el codi]
Originari de la part meridional de Sud-amèrica, va arribar al Principat de Catalunya per ésser criat en granges pelleteres. Alguns exemplars s'escaparen i aconseguiren sobreviure en estat salvatge a la part alta del riu Tordera i a la riera d'Arbúcies, al Montseny, a la riera de Vallfogona (Ripollès), a la riera de la Gavarresa (Bages) i a l'Alt Empordà. Des de poc es pot observar fàcilment a la Catalunya Nord al Parc de lleure de Sant Vicenç ('Sant Vicens') de Perpinyà, amb entrada lliure, on viu des d'uns mesos (2011) i en llibertat (en l'estanyet que s'hi va crear) una família de sis coipús (tres adults i tres joves). També alguns exemplars procedents d'Occitània s'observaren a la Garona (Vall d'Aran). Tanmateix, encara no van arribar a constituir poblacions estables com ha passat en altres punts de la península Ibèrica, com a Guipúscoa i Navarra.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coipú  |
- Vigo, Marta. Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, maig del 2002, planes 224-225 (Pòrtic Natura, núm. 18). ISBN 84-7306-680-4..
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Pearson, O (1996). Myocastor coypus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 setembre 2006 (en anglès).
- ↑ «Diccionario Mapuche: Mapudungun/Español, Español/Mapudungun». A: Muñoz Urrutia, Rafael. (en spanish). 2nd, 2006. ISBN 956-8287-99-X.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
|
