Budleia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Buddleja.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Budleia
Buddleja davidii
BuddlejaDavidiiStrauch.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asterids
Ordre: Lamiales
Família: Scrophulariaceae
Gènere: Buddleja
Espècie: B. davidii
Nom binomial
Buddleja davidii
Franch. (1887)
Sinònims

Buddleja variabilis Hemsl.

Budleia (Buddleja davidii) és un arbust florit. A Europa és l'espècie més coneguda del gènere exòtic d'arbusts i arbres Buddleja.[1] De vegades s'utilitza el nom «arbust de les papallones», ja que les atrau amb les seves flors perfumades i plenes de nèctar.[2]

Nom[modifica | modifica el codi]

Carl von Linné va crear el nom del gènere en honor del botànic anglès Adam Buddle. El naturalista francès Adrien René Franchet va donar a l'espècie l'epítet davidii, en honor d'Armand David, un missioner-naturalista francès. L'espècie és originària de la Xina central.[3] L'Enciclopèdia Catalana i el Termcat van acceptar l'ortografia catalanitzada budleia com nom comú per a aquesta espècie del gènere Buddleja.[1][4]

Varietat Royal Red
Papallones libant una varietat blanca
Budleia envaïnt la paret d'un pont a Manchester

Descripció[modifica | modifica el codi]

Arbust caducifoli o semiperennifoli que pot atènyer una altitud de dos a tres metres. Les fulles allargades amb marge dentat són de color grisenc al revers i verd fosc a l'anvers. Inflorescència en espigues a l'extrem de les branques, amb flors de color lila, blau, porpra, rosa, vermell, blanca etc. Entre estiu i tardor, les seves branques arquejades porten als seus extrems cons llargs i estrets de flors densament apinyades. Les flors atreuen les papallones i borinots.

Els fruits maduren al novembre i produeixen gran quantitat de llavors, amb alta capacitat germinativa, alades i molt petites, que podran ser dispersades pel vent, l'aigua o inclús el trànsit rodat i recórrer així distàncies considerables. La planta té un creixement ràpid i pot florir i fructificar amb pocs anys d'edat.[2]

Planta invasora: nociva per la natura i els monuments[modifica | modifica el codi]

Va ser cultivada com a planta ornamental, i les multiples varietats de colors la van fer molt popular. Per la seva capacitat invasora[5] des del 2012 la comercialització i la cultura de budleia estan prohibides a l'Estat espanyol.[6] S'aconsella com a alternativa els lilàs, que tenen un port semblant i no tenen comportament bioinvasor.[2] Per la seva popularitat general, s'assatja desenvolupar varietats esterils per evitar la proliferació de l'espècie normal que pot produir fins a un milió de llavors per estació, que mantenen el seu poder de germinació fins a tres anys.[7]

També en establir-se en parets, ximineies, taulades i reguerons, els arrels poden desestabilitzar l'obra a més de causar infiltració de pluja i facilitar el camí als fongs i altres plagues. La planta creix molt ràpidament i en pocs anys les arrels poden causar estralls onerosos per reparar. Establerta en construccions (esquerdes de formigó, juntes entre maons i teules...) és difícil d'eliminar, una vegada que les arrels s'han incrustat profundament, encara més quan creix en parts elevats de l'edifici d'accés complicat.[8] Tot i talar-la, rebrota vigorosament (fins a dos metres per estació) si no es repeteix l'operació unes quantes vegades l'any, fins que la rel mori per inanició. Si se la deixa fora control, amb el temps no es pot eradicar sense refer la maçoneria.[9]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Budleia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «La budleia: unarbust invasor a Andorra». Govern d'Andorra, 2013.
  3. Leeuwenberg, A. J. M. The Loganiaceae of Africa XVIII Buddleja L. II, Revision of the African & Asiatic species. Wageningen, Països Baixos: H. Veenman & Zonen B. V., 1979. 
  4. «buddleia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  5. «Buddleja davidii». Exocat Sistema d'informació de les espècies exòtiques de Catalunya. Creaf.
  6. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14 de novembre de 2011, pàg. 132727. ( «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
  7. Tallent-Halsell & Watt, 2009.
  8. «Buddleia frequently asked questions» (en anglès). Edinburg: Invasive Weeds Agency, 2011.
  9. Gupta, Tanya. «Buddleia: The plant that dominates Britain's railways» (en anglès). BBC News, 15 de juliol 2014, pàg. 34.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Budleia Modifica l'enllaç a Wikidata