Vés al contingut

Escrofulariàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEscrofulariàcies
Scrophulariaceae Modifica el valor a Wikidata

Scrophularia nodosa Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaScrophulariaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicScrophularia Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Les escrofulariàcies (Scrophulariaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[2] És una família amb distribució cosmopolita.[3]

Tradicionalment era una família molt més gran que, després d'estudis genètics i moleculars,[4] va veure com una gran quantitat dels gèneres que hi tenia als Països Catalans eren traslladats a la família de les plantaginàcies (Anarrhinum, Antirrhinum, Asarina, Chaenorhinum, Cymbalaria, Digitalis, Erinus, Gratiola, Kickxia, Lafuentea, Linaria, Misopates, Sibthorpia o Veronica) o de les orobancàcies (Melampyrum, Tozzia, Euphrasia, Bartsia, Odontites, Parentucellia, Bellardia, Pedicularis, Rhinanthus o Lathraea).[5]

Descripció

[modifica]

Són plantes herbàcies o arbusts, les flors són hermafrodites i acostumen a tenir els pètals soldats formant una corol·la tubular. El fruit és una càpsula dehiscent.[3][6]

Taxonomia

[modifica]

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom Scrophulariae, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[7][8]

Tribus

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen les següents tribus:[3]

  • Hemimerideae
  • Aptosimeae
  • Myoporeae
  • Leucophylleae
  • Buddlejeae
  • Limoselleae
  • Scrophularieae

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen els 58 gèneres següents:[9]

Història taxonòmica

[modifica]

A les classificacions clàssiques, que van quedat obsoletes arran dels estudis filogenètics, la família de les escrofulariàcies era molt més ampla, per exemple al sistema Cronquist contenia unes quatre mil espècies agrupades en uns 190 gèneres.[10]. Però aquests estudis moleculars van demostrar que el grup era polifilètic, i contenia gèneres que tenien orígens diferents, des del punt de vista evolutiu. Això va comportar la disgregació de la major part dels seus gèneres vers d'altres famílies ja existents (dins l'ordre de les lamials, principalment les plantaginàcies i orobancàcies) o de nova creació, com la de les calceolariàcies.[4]

El conegut com a "Grup de Filogènia de les Angiospermes" (Sistema APG per les seves inicials en anglès), l'any 1998 advertia que la gran família tradicional de les escrofulariàcies no era monofilètica i caldria fer-ne una reordenació.[11] A la segona publicació del seu sistema, APG II (2003), es van redistribuir gèneres entre les famílies Calceolariaceae (antiga família que va ser recuperada), Orobanchaceae i Plantaginaceae, i al mateix temps s'hi integraven les antigues famílies Buddlejaceae i Myoporaceae.[12] El tercer sistema APG III (2009), va continuant retallant la circumscripció de les escrofulariàcies amb el reconeixement de la família Linderniaceae.[13] Al quart sistema APG IV (2016), encara es van moure alguns gèneres cap a d'altres famílies, com ara Rehmannia vers Orobanchaceae.[14]

Usos

[modifica]

Les plantes de la família de les escrofulariàcies només tenen usos ornamentals,[6] en destaquen els gèneres Buddleja,[15] Diascia,[16] Nemesia[17] i Verbascum.[18] Però algunes espècies han esdevingut plantes invasores fora del seu àmbit natiu, com a exemples se'n poden citar la budleia (Buddleja davidii), prohibida al nostre país,[19] o els bacallans (Verbascum thapsus) als Estats Units.[20]

Referències

[modifica]
  1. Byng et alii., 2016, p. 19.
  2. Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. 3,0 3,1 3,2 «SCROPHULARIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 29 setembre 2023].
  4. 4,0 4,1 Olmstead, Richard G.; Pamphilis, Claude W.; Wolfe, Andrea D.; Young, Nelson D.; Elisons, Wayne J. «Disintegration of the Scrophulariaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 88, 2, 2-2001, pàg. 348–361. DOI: 10.2307/2657024. ISSN: 0002-9122.
  5. Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III. ISBN 84-7226-698-2. 
  6. 6,0 6,1 «Scrophulariaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 7 octubre 2023].
  7. «Scrophulariaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 octubre 2023].
  8. Jussieu, 1789, p. 117.
  9. «Scrophulariaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r octubre 2023].
  10. Cronquist, 1981, p. 953.
  11. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 534.
  12. Bremer et alii., 2003, p. 399.
  13. Bremer et alii., 2009, p. 117.
  14. Byng et alii., 2016, p. 8.
  15. «Buddleja davidii 'Black Knight'» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 octubre 2023].
  16. «Diascia barberae» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 octubre 2023].
  17. «Nemesia (group)» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 octubre 2023].
  18. «Verbascum 'Jackie'» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 octubre 2023].
  19. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en espanyol). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. Arxivat de l'original el 2013-10-16 [Consulta: 7 octubre 2023]. («Decret reial 1628/2011, de 14 de novembre que regula el llistat i el catàleg de les espècies exòtiques invasores.»)
  20. «Invasive of the Week: Common Mullein» (en anglès). Matthaei Botanical Gardens and Nichols Arboretum, 07-08-2020. [Consulta: 7 octubre 2023].

Bibliografia

[modifica]