Vés al contingut

Broma (mol·lusc)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Broma».
Infotaula d'ésser viuBroma
Teredo navalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseBivalvia
OrdreMyida
FamíliaTeredinidae
GènereTeredo
EspècieTeredo navalis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

La broma o corc marí[1][2] (Teredo navalis) és una espècie de mol·lusc bivalve de l'ordre Myida. És xilòfag (menja fusta) i marí, de cos tou, vermiforme, blanquinós i translúcid, que atenyen al màxim uns vint centímetres.[3]

La broma[4] té la conquilla reduïda i transformada en un aparell perforador, anomenada normalment «cap». El seu cos està proveït per un extrem d'una part bífida, un sifó doble que permet la circulació i la filtració de l'aigua de mar. Trepana la fusta submergida, aconseguint digerir la cel·lulosa gràcies a un òrgan especialitzat anomenat la glàndula de Deshayes, que alberga bacteris simbiòtics.

Descripció i biologia

[modifica]

El cos de la broma és elongat i vermiforme, i deixa un tub calcari que s'obre a l'exterior a través d'un petit orifici a la fusta, difícil d'identificar, que és usat per l'entrada inicial a la fusta. Durant la vida de l'animal, l'orifici roman obert i permet la sortida d'aigua, excrements i dels elements reproductors a través de dos sifons, i també és usat com a entrada de plàncton per a l'alimentació. Aquesta obertura pot ser tancada per dues paletes calcàries, localitzades lateralment als sifons i accionades per forts músculs, impedint l'entrada de partícules o d'animals indesitjables. Mitjançant contraccions del múscul adductor, la broma fa que els denticles de la regió anterior de la closca raspin la fusta, retirant partícules que serveixen d'aliment, essent el seu "gust" per la fusta variable d'acord amb el gènere a què pertany.

La broma classificada per Carl von Linné el 1758 produeix una forma inhabitual entre els bivalves, ja que s'allarga i desenvolupa fins a arribar als vint centímetres. La larva del corc és lliure i planctònica. L'adult colonitza les fustes submergides: bucs de naus, vaixells, estaques, pals, arbres, troncs. Excava una galeria d'uns trenta centímetres on passarà la resta de la seva vida. Aquest mol·lusc d'aparença fràgil està dotat d'un resistent cap perforador capaç de barrinar les dures fustes tropicals, inaprofitables fins al segle XX per la indústria humana per la seva duresa.

Les bromes viuen en fustes submergides o flotants, en aigües salades o salabroses i en tots els estuaris. Però no poden sobreviure en aigües marines poc salades com les del mar Bàltic. Tampoc poden sobreviure en algunes fustes tropicals que els resulten tòxiques, així com en fustes massa dures. Colonitzen més lentament les fustes de més duresa, com ara el roure, que d'altres com la del pi, que pot ser degradada en pocs mesos. Necessiten una aportació suficient d'oxigen, per la qual cosa no es troben en els sediments marins. S'alimenten de la fusta que esmicolen i digereixen en simbiosi amb el bacteri Teredinibacter turnerae, però es nodreixen també, com la majoria dels bivalves, filtrant l'aigua que circula en el seu cos mitjançant el sifó situat a l'extrem posterior.

Les parets de la galeria que excava són solidificades per una fina secreció blanca calcària, que forma un tub de 20 a 30 centímetres, la qual cosa li permet viure molt de temps a fustes fràgils, esponjoses, toves o molt descompostes. Viu probablement en simbiosi amb bacteris que l'ajuden a atacar i digerir la fusta. Diferents espècies de bromes i teredos poden viure en un mateix tronc flotant o submergit, assistides de nombroses espècies de crustacis isòpodes (limnòrids) que viuen sobretot a l'exterior del tronc.

La broma com a plaga

[modifica]
Galeries de broma en una branca

La broma causa greus danys en els bucs de fusta dels vaixells i en les estaques o altres estructures de fusta d'instal·lacions marines. Per això s'han estudiat mètodes que permetin prevenir els seus atacs. Com que són més freqüents en aigües càlides, el seu impacte per a la navegació europea va ser més gran a partir de l'era dels descobriments, i mentre els vaixells van ser de fusta. Existeixen diversos relats de navilis totalment perduts per la broma. En zones amb escassa aportació d'oxigen i baixa salinitat la fusta queda fora de perill.

Per limitar els danys dels corcs marins es folraven els bucs dels vaixells amb xapes especials, de fustes més denses o més gruixudes. Els perjudicis eren de tanta magnitud que es van realitzar experiències amb altres materials de major cost.

Documents

[modifica]
  • 424 aC. "Teredon" esmentat en una obra d'Aristòfanes.[5]
  • 350 aC. Teofrast parla de la broma i dels seus efectes nocius.[6]
  • c100 dC. Vaixell romà de Trajà. Folrat amb planxes de plom subjectades amb claus de coure sobre una tela enquitranada.
  • A la saga d'Èric el Roig, el personatge Bjarni Grimolfsson navega en un vaixell destruït per la broma.[9]
  • 1458. Nau de Portopí.
« ... per la nau den ça Torra , la qual nau es al port de Portupi de la isla de Mellorques faent molta broma e grans messions e despeses... »
— Manual de novells ardits.[10]
  • 1503. Cal·laveres de Colom atacades i destruïdes per la broma.[11]
  • 1513. Dues caravel·les emplomades. Protegides amb planxes de plom contra la broma.[12]
  • 1528. Caravel·la "muy comida por la broma".[13]
  • 1565. "Broma" en italià, esmentada per Giovanni Battista Ramusio.[14]
  • 1761. La fragata anglesa HMS Alarm folrada de planxes de coure (amb clavaó de ferro).[15]
  • 1828. Estudi sobre els efectes de la broma en un buc de vaixell de fusta de teca.[16]
  • 1837. Bergantí amb broma.[17]
  • 1869. El clíper Cutty Sark estava recobert de planxes de metall Muntz.[18]
  • 1880. Broma esmentada las "Cortes españolas".[19]
  • 1881. L'obra Disquisiciones nauticas reprodueix un tractat de calafatatge.[20]
  • 1882. "...los navíos eran malos de bolina, y estaban llenos de broma...."[21]
  • 1912. "...sur les anciens navires en bois..."[22]

Biomimètica, o la broma com a font d'inspiració d'enginyeria

[modifica]

El 1805, l'enginyer britànic Marc Isambard Brunel es va inspirar en el comportament i anatomia de la broma per millorar la tecnologia de construcció de túnels.[23] En observar la manera com les valves de la broma li permeten excavar una galeria a la fusta i protegir-se de ser aixafada pels moviments del material, Brunel va dissenyar un enginyós marc modular d'acer per a túnels, que permetia els treballadors excavar amb èxit a través del llit del riu Tàmesi, molt inestable. Amb el seu invent va aconseguir el primer túnel de gran longitud construït sota un riu navegable.[24]

Gastronomia

[modifica]

La broma és comestible i preuada en certes contrades.[25][26] També hi ha opinions contràries.[27]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Broma
  1. ↑ «broma (3)». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «2. corc marí». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ [Distel, D. L.]; Morrill, W.; MacLaren-Toussaint, N.; Franks, D. «Teredinibacter turnerae gen. nov., sp. nov., a dinitrogen-fixing, cellulolytic, endosymbiotic gamma-proteobacterium isolated from the gills of wood-boring molluscs (Bivalvia: Teredinidae)». International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology, 52, 2002, p. 2261-2269. DOI: 10.1099/ijs.0.02184-0. ISSN: 1466-5026.
  4. ↑ Juan, Gil Fernandez. Los cultismos grecolatinos en español (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2019. ISBN 978-84-1311-125-4. 
  5. ↑ Morrison, J. S.; Coates, J. F.; Rankov, N. B.. The Athenian Trireme: The History and Reconstruction of an Ancient Greek Warship. Cambridge University Press, 2000-07-20. ISBN 978-0-521-56456-4. 
  6. ↑ King, Richard J. Ocean Bestiary: Meeting Marine Life from Abalone to Orca to Zooplankton. University of Chicago Press, 2024-05-31. ISBN 978-0-226-82580-9. 
  7. ↑ Alberti, Leon Battista. Leonis Baptiste Alberti De Re Aedificatoria (en llatí). Nicolai Laurentii Alamani, 1485. 
  8. ↑ Creuze, Augustin Francis Bullock. Treatise on the Theory and Practice of Naval Architecture: Being the Article "Ship-building", in the Encyclopaedia Britannica, 7th Ed. A. & C. Black, 1840. 
  9. ↑ Eirik the Red and Other Icelandic Sagas. Oxford University Press, 1999. ISBN 978-0-19-283530-7. 
  10. ↑ Jurats, Barcelona (Spain) Consell de Cent. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament. Henrich y companyia, 1893. 
  11. ↑ Ferro, Gil Gelpi y. Estudios sobre la América, 1-2: conquista, colonización, gobiernos coloniales y gobiernos independientes (en castellà). Librería é Impr. "El Iris", 1864. 
  12. ↑ García, María del Carmen Mena. Sevilla y las flotas de Indias: la gran armada de Castilla del Oro (1513-1514) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998. ISBN 978-84-472-0459-5. 
  13. ↑ Colección de documentos inéditos para la historia de Chile desde el viaje de Magallanes hasta la batalla de Maipo, 1518-1818 (en castellà). Imprenta Ercilla, 1889. 
  14. ↑ Ramusio, Giovanni Baptista. ... Volume delle Navigationi et viaggi raccolto gia da --- (etc.) (en italià). Stamperia de Giunti, 1565. 
  15. ↑ Robertson, Frederick Leslie. The Evolution of Naval Armament: A Comprehensive Exploration of Naval Weaponry Evolution. Good Press, 2023-11-11. 
  16. ↑ Férussac, André-Étienne-Just-Pascal-Joseph-François D'Audebard “de”. Bulletin general et universel des annonces et des nouvelles scientifiques, publie sous la direction du baron de Ferussac (en francès). Fain, 1829. 
  17. ↑ Filísola, Vicente. Memorias para la historia de la guerra de Tejas (en castellà). I. Cumplido, 1849. 
  18. ↑ Jock Willis' Specification for the Cutty Sark (anglès))
  19. ↑ Diario de las sesiones de Cortes (en castellà), 1880. 
  20. ↑ Duro, Cesáreo Fernández. Disquisiciones nauticas (en castellà). Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra, 1881. 
  21. ↑ Colección de documentos inéditos para la historia de España (en castellà). La viuda de calero, 1882. 
  22. ↑ Rougé, Joseph. Constructions navales : coque (en francès). FeniXX, 1912. ISBN 978-2-307-62648-0. 
  23. ↑ Guglielmetti, Vittorio; Grasso, Piergiorgio; Mahtab, Ashraf [et al.].. Mechanized Tunnelling in Urban Areas: Design methodology and construction control. CRC Press, 2008-01-07. ISBN 978-0-203-93851-5. 
  24. ↑ «Major Projects: The Thames Tunnel» (en anglès). Brunel 200, 2006. [Consulta: 6 febrer 2015]. «In 1818, Marc Brunel patented a tunnelling shield made from iron, inspired by the head of the ship-worm which could bore through ship’s timbers.»
  25. ↑ Philpots, John Richards. Oysters, and All about Them: Being a Complete History of the Titular Subject, Exhaustive on All Points of Necessary and Curious Information from the Earliest Writers to Those of the Present Time, with Numerous Additions, Facts, and Notes. J. Richardson, 1890. 
  26. ↑ Davidson, Alan. The Oxford Companion to Food. OUP Oxford, 2014-08-21. ISBN 978-0-19-104072-6. 
  27. ↑ Jeffreys, John Gwyn. British Conchology: Or, An Account of the Mollusca which Now Inhabit the British Isles and the Surrounding Seas. J. Van Voorst, 1865. 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Broma_(mol·lusc)&oldid=36268165»