Broma (mol·lusc)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Broma».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Broma
Corc marí
Engravat del 1878
Engravat del 1878
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Classe: Bivalvia
Subclasse: Heterodonta
Ordre: Myoida
Família: Teredínids
Gènere: Teredo
Espècie: Teredo Navalis

La broma o el corc marí,[1][2] amb el seu nom binomial Teredo navalis és l'espècie més típica del gènere Teredo, és xilòfag (menja fusta) i marí, de cos tou, vermiforme, blanquinós i translúcid, que arriben com a màxim uns vint centímetres.[3]

La broma té la petxina reduïda i transformada en útil perforador, anomenada normalment «cap». El seu cos està proveït per un extrem d'una part bífida, un sifó doble que permet la circulació i la filtració de l'aigua de mar. Trepana la fusta submergida, aconseguint digerir la cel·lulosa gràcies a un òrgan especialitzat anomenat la glàndula de Deshayes, que alberga bacteris simbiòtics.

Descripció i biologia[modifica | modifica el codi]

El cos de la broma és elongat i vermiforme, i deixa un tub calcari que s'obre a l'exterior a través d'un petit orifici a la fusta, difícil d'identificar, que és usat per l'entrada inicial a la fusta. Durant la vida de l'animal, l'orifici roman obert i permet la sortida d'aigua, excrements i dels elements reproductors a través de dos sifons, i també és usat com a entrada de plàncton per a l'alimentació. Aquesta obertura pot ser tancada per dues paletes calcàries, localitzades lateralment als sifons i accionades per forts músculs, impedint l'entrada de partícules o d'animals indesitjables. Mitjançant contraccions del múscul adductor, la broma fa que els denticles de la regió anterior de la closca raspin la fusta, retirant partícules que serveixen d'aliment, essent el seu "gust" per la fusta variable d'acord amb el gènere a què pertany.

La broma classificada per Carl von Linné el 1758 produeix una forma inhabitual entre els bivalves, ja que s'allarga i desenvolupa fins a arribar als vint centímetres. El corc és lliure i planctònica. L'adult colonitza les fustes submergides: cascos de naus, vaixells, pilots, pals, arbres, troncs. Excava una galeria de d'uns trenta centímetres on passarà la resta de la seva vida. Aquest mol·lusc d'aparença fràgil està dotat d'un resistent cap perforadora capaç de perforar les dures fustes tropicals, inaprofitables fins al segle XX per la indústria humana per la seva duresa.

Les bromes viuen en fustes submergides o flotants, en aigües salades o salabroses i en tots els estuaris. Però no poden sobreviure a zones menys salades com al mar Bàltic. Tampoc poden sobreviure en algunes fustes tropicals que els resulten tòxiques, així com en fustes massa dures. Fustes dures, com ara el roure, són colonitzades més lentament que altres com el pi, que pot ser degradat en pocs mesos. Necessiten una aportació suficient d'oxigen, per la qual cosa no es troben en els sediments marins. S'alimenten de la fusta que esmicolen i digereixen en simbiosi amb un bacteri, el Teredinibacter turnerae, però es nodreix també, com la majoria dels bivalves, filtrant l'aigua que circula en el seu organisme mitjançant el sifó situat a l'extrem posterior del seu cos.

Les parets de la galeria que excava són solidificades per una fina secreció blanca calcària, que forma un tub de 20 a 30 centímetres, la qual cosa li permet viure molt de temps a fustes fràgils, esponjoses, toves o molt descompostes. Viu probablement en simbiosi amb bacteris que l'ajuden a atacar i digerir la fusta. Diferents espècies de bromes i teredos poden viure en un mateix tronc flotant o submergit, assistides de nombroses espècies de crustacis isòpodes (limnòrids), els quals viuen sobretot a l'exterior del tronc.

La broma com a plaga[modifica | modifica el codi]

Galeries de broma en una branca

La broma causa greus danys en els cascos de fusta dels vaixells i en les estaques o altres estructures de fusta d'instal·lacions marines. Per això s'ha estudiat mètodes que permetin prevenir els seus atacs. El seu impacte per a la navegació europea va ser més gran en l'era dels descobriments quan les embaracacions eren de fusta. Existeixen diversos relats de navilis totalment perduts per la broma. En zones amb escassa aportació d'oxigen i baixa salinitat la fusta queda fora de perill.

Per limitar els danys dels corcs marins es folraven els cascos dels vaixells amb xapes especials, de fustes més denses o més gruixudes. El dany era de tal ordre que es van realitzar experiències amb altres materials de major cost. Al final es va triar el coure.[cal citació] Després del desenvolupament de les pintures anti-vegetatives al segle XX va ser substituït per aquestes.

Biomimètica, o la broma com a font d'inspiració d'enginyeria[modifica | modifica el codi]

El 1805, l'enginyer britànic Marc Isambard Brunel es va inspirar en el comportament i anatomia de la broma per millorar la tecnologia de construcció de túnels. En observar la manera com les valves de la broma li permeten excavar una galeria a la fusta i protegir-se de ser aixafada pels moviments del material, Brunel va dissenyar un enginyós marc modular d'acer per túnels, que permetia els treballadors excavar amb èxit a través del llit del riu Tàmesi, molt inestable. Va aconseguir amb el seu invent el primer túnel de gran longitud construït sota un riu navegable.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Broma (mol·lusc) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «broma (3)». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «2. corc marí». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. [Distel, 6]; Morrill, W.; MacLaren-Toussaint, N.; Franks, D.. «Teredinibacter turnerae gen. nov., sp. nov., a dinitrogen-fixing, cellulolytic, endosymbiotic gamma-proteobacterium isolated from the gills of wood-boring molluscs (Bivalvia: Teredinidae)». International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology, 52, 2002, p. 2261-2269. DOI: 10.1099/ijs.0.02184-0. ISSN: 1466-5026.
  4. «Major Projects: The Thames Tunnel» (en anglès). Brunel 200, 2006. [Consulta: 6 de febrer del 2015]. «In 1818, Marc Brunel patented a tunnelling shield made from iron, inspired by the head of the ship-worm which could bore through ship’s timbers.»