Pinastre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pinastre
Pinus pinaster.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Espècie: P. pinaster
Nom binomial
Pinus pinaster
Aiton

El pinastre (Pinus pinaster)[1], pi marítim o pi redó,[2] és un arbre de fulla perenne de la família dels pins.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Fulles

Pot arribar als 30 metres d'alçada. El tronc, és llarg, fort i força recte, amb una capçada densa, en forma cònica. Té l'escorça rogenca i profundament clivellada, formant plaques gruixudes.

Presenta unes fulles molt llargues, les més llargues de tots els pins europeus, de 10 a 20 cm, rígides i punxants. Les fulles surten de dos en dos.

Les pinyes del pinastre són còniques i força llargues. Poden assolir els 22 cm de llargada. Generalment es troben en grups de 2 a 3 al voltant de la branca. Les esquames piramidals de les pinyes estan força sortides. Floreix d'abril a maig[3] i les flors masculines i femenines neixen al mateix arbre. El cicle de maduració del fruit és força llarg, i triguen uns quants anys abans d'obrir-se i alliberar els petits pinyons alats, que cauran al terra del bosc. Aquests són molt energètics, i són l'aliment de molts animals del bosc, sobretot dels esquirols.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Viu a la terra baixa, especialment en sòls granítics o esquistosos no massa secs (Galícia). Al litoral sovint és plantat per a fixació de dunes.

És propi de l'Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica.

Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat com la Costa Brava i la Selva, entre els 0 i els 1.200 metres d'altitud.[4] També es troba a algunes muntanyes valencianes.

Usos[modifica | modifica el codi]

La seva resina s'utilitza per fer trementina.

Escorça del Pinus pinaster.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 62-63. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «pi». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 7 agost 2010].
  3. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 26 gener 2016].
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 26 gener 2016].